Els EUA aproven una venda d'armes a Ucraïna enmig de la polèmica per les pressions de Trump

WashingtonEl govern dels Estats Units ha aprovat aquest dijous la venda de 150 míssils antitancs a Ucraïna per valor de 39 milions de dòlars, enmig de la polèmica per les pressions del president nord-americà, Donald Trump, al seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una trucada perquè investigués l'exvicepresident Joe Biden, que serà el possible rival de Trump a les eleccions a la Casa Blanca de l'any que ve.

"El departament d'Estat ha decidit aprovar la venda a Ucraïna de 150 míssils Javelin i equips relacionats per un cost estimat que no excedeixi els 39,2 milions de dòlars", ha detallat en un comunicat l'Agència de Cooperació de Seguretat de Defensa nord-americana, que ha autoritzat l'entrega aquest dijous. La venda "contribuirà a la seguretat nacional i la política exterior dels Estats Units i millorarà la seguretat d'Ucraïna", també precisa la nota, a més d'afegir: "El sistema Javelin ajudarà Ucraïna a reforçar la seva capacitat de defensa a llarg termini per protegir la seva sobirania i la seva integritat territorial amb l'objectiu de fer front a les seves necessitats de defensa nacional".

Ucraïna ja va rebre una entrega similar d'armes -200 míssils Javelin i 37 llançadores- l'abril del 2018, durant el mandat del llavors president, Petro Poroshenko. La venda aprovada aquest dijous, però, es produeix en ple terratrèmol polític a Washington després que la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi, anunciés una investigació per iniciar un possible impeachment contra Trump arran d'una conversa telefònica que el mandatari va mantenir el 25 de juliol amb el seu homòleg Zelenski, en la qual li demanava investigar Joe Biden i el seu fill Hunter per presumpte corrupció a Ucraïna.

La trucada del juliol entre Trump i Zelenski va motivar que un funcionari nord-americà d'intel·ligència presentés a l'agost una queixa interna que, després d'una pugna política entre el Congrés i el govern, es va fer pública la setmana passada. Segons aquesta denúncia revelada pel Comitè d'Intel·ligència de la Cambra Baixa, el citat funcionari es queixava "que el president dels Estats Units està utilitzant el seu càrrec per sol·licitar la interferència d'un país estranger en les eleccions nord-americanes del 2020".

Malgrat això, Trump ha insistit aquest dijous que Ucraïna hauria d'investigar els Biden, i fins i tot també ha afegit que la Xina hauria de fer el mateix. "La Xina hauria d'obrir una investigació als Biden, perquè el que va passar a la Xina és gairebé tan dolent com el que va passar a Ucraïna", han estat les paraules literals de Trump davant els periodistes als jardins de la Casa Blanca. Amb tot, ha assegurat que no ha fet una petició formal en aquest sentit al seu homòleg xinès, Xi Jinping.

Trump es referia al càrrec que Hunter Biden, el fill de l'exvicepresident demòcrata, va ocupar en el consell d'una empresa financera que tenia com a socis diverses entitats xineses. El fill de Biden va ser nomenat per a aquest càrrec mentre el seu pare era vicepresident dels Estats Units, entre el 2009 i el 2017.