La nova "Guerra Freda" del Pacífic
Els EUA, el Regne Unit i Austràlia signen una aliança per frenar l'expansió de la Xina
BarcelonaL'escenari que es va escollir va ser la Casa Blanca. El president Joe Biden va comparèixer dimecres a la nit envoltat de banderes i de dues pantalles. De banderes n'hi havia tres: la nord-americana, la britànica i l'australiana. I a les pantalles hi apareixien el primer ministre britànic, Boris Johnson, i l'australià, Scott Morrisson, que assistien telemàticament a la cita. Tots tres mandataris estaven a punt d'anunciar un pacte: el d'unir forces per plantar cara al domini de la Xina a la regió del Pacífic. A la pràctica, els tres governs han creat una aliança de seguretat estratègica per defensar els seus interessos en aquesta zona i frenar l'ambició expansionista de Pequín. L'acord, que s'anomena AUKUS –acrònim d'Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units– i portarà cua, permetrà a Austràlia desenvolupar submarins de propulsió nuclear, fet que li facilitaria patrullar zones en disputa que el govern de Xi Jinping intenta consolidar sota la seva sobirania.
"Avui estem fent un altre pas històric per aprofundir i formalitzar la cooperació entre les nostres tres nacions, perquè tots reconeixem l'imperatiu de garantir la pau i l'estabilitat a la regió de l'Indopacífic a llarg termini", va dir Biden. Les tres potències han acordat la creació d'un equip científic per desenvolupar en 18 mesos el programa de submarins nuclears d'Austràlia, que seria el setè país del món a adquirir aquest tipus de naus. Tot i això, Scott Morrison s'ha cansat de repetir en les últimes hores que el seu país en cap cas té intenció d'abandonar el Tractat de No Proliferació Nuclear i que, en cap cas, els submarins compten com a armament nuclear. Ell, com Johnson i Biden, han insistit en la relació d'"aliats naturals" i "amistat històrica" que uneix els tres països.
Però hi ha tres llocs al món on la decisió no ha estat rebuda amb gaire alegria. En primer lloc, a la Xina, que ho veu com una amenaça a l'estabilitat i a la pau de la regió i com un nou atac a la seva sobirania impulsat des de la Casa Blanca. El portaveu del ministeri d'Exteriors xinès, Zhao Lijian, ha qualificat el pacte d'"extremadament irresponsable", ja que "utilitza les exportacions nuclears com a eina geopolítica". L'ambaixada xinesa a Washington també ho ha lamentat i ha convidat els seus signants a desfer-se de la seva "mentalitat de Guerra Freda i els seus prejudicis ideològics". "Els països no haurien de construir blocs excloents que tinguin com a objectiu o ataquin els interessos de tercers", ha etzibat el portaveu de l'ambaixada, Liu Pengyu.
L'altre gran damnificat és França, que es considera traïda per Austràlia, ja que l'acord amb Washington i Londres suposa la cancel·lació d'un contracte de compra de submarins convencionals que el govern australià tenia tancat amb París per un valor de 56.000 milions d'euros. Ara, doncs, els submarins que arribaran al Pacífic no seran francesos, sinó nord-americans. "Això entre aliats no es fa", ha dit el ministre d'Exteriors gal, Jean-Yves Le Drian, en referència als EUA i també a Austràlia. No ha estat l'únic representant del govern de Macron que ha reaccionat amb duresa: per a París l'acord no només ataca la seva economia, sinó també el seu orgull.
I, parlant d'orgull, el de la Unió Europea també surt tocat. Brussel·les ha expressat el seu malestar per no haver estat informada prèviament d'aquest acord, explica Júlia Manresa Nogueras des de Brussel·les. Per al cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, aquest últim episodi és un argument més en la seva croada per a la sobirania estratègica europea. "Lamentem no haver estat informats. Un acord d'aquest tipus no s'ha cuinat des d'abans-d’ahir, porta el seu temps i no se'ns ha consultat", ha explicat en una roda de premsa. L'exministre espanyol ha demanat "no dramatitzar" però sí "reflexionar" sobre la necessitat de plantejar l'autonomia estratègica de la UE, perquè aquest acord suposa "una prova més que la UE ha d'existir per si mateixa, ja que els altres ja ho fan".
El neguit de Biden
Sigui com sigui, l'anunci d'aquesta aliança és l'últim exemple d'una creixent cooperació a la regió, abanderada per la Casa Blanca, amb l'objectiu declarat de frenar l'expansionisme xinès i el seu impuls comercial i estratègic amb la mirada posada, sobretot, en Taiwan, el Japó i els mars del sud de la Xina. I és que des del primer dia del seu mandat, l'objectiu de Biden ha sigut reforçar les aliances estratègiques davant la Xina. La tensió entre tots dos governs ha sigut evident al llarg dels últims mesos.
"És una mostra més que l'estratègia dels Estats Units contra la Xina passa per implicar altres països i segellar aliances contra Pequín", comenta Manel Ollé, professor d'estudis xinesos a la UPF. Aquest dijous l'editorial del diari xinès Global Times en parlava: "Washington està perdent el cap si busca unir els seus aliats contra la Xina creant destrucció més enllà del seu control". Pequín, de fet, és conscient que l'anunci d'aquest dimecres arriba només una setmana abans que el govern de Biden celebri a Washington una cimera amb una altra aliança que, en el fons, també va néixer per aturar l'expansió regional del govern de Xi Jinping: el Quad, formada pels EUA, l'Índia, Austràlia i el Japó.