Els EUA se'n van, però la guerra a l'Afganistan continua

Lashkar Gah (Afganistan)La guerra és a l’altra banda d’aquest mur, una barricada feta amb part d'un edifici socarrat i mig derruït al sud de l’Afganistan. Fa una setmana, una família vivia en una casa en aquesta propietat. Però n'ha fugit i casa seva s’ha convertit en una posició de batalla ocupada per mitja dotzena de soldats, amb els seus casquets gastats i llaunes buides de begudes energètiques. La terrassa del terrat està marcada per l'explosió d'una granada propulsada per coets i hi ha forats enmig del mur de fang on es col·loquen les metralladores i els rifles per disparar.

"Hi ha lluita dia i nit", diu el caporal Hamza, de 28 anys, soldat de la força fronterera afganesa a qui han demanat que ocupi aquesta posició, lluny de qualsevol frontera, després que la policia i les milícies locals fugissin. És la primera línia de front en un barri ara abandonat, dins dels límits de la ciutat de Lashkar Gah. Les bales d’una metralladora talibana reboten al carrer de sota.

Quan els talibans van guanyar terreny cap a la ciutat la setmana passada, tant per si havien pagat a la policia com per si hi havien trencat els pactes, les posicions van caure ràpidament i el caporal Hamza i el seu grup de soldats es van convertir en les últimes forces governamentals que separaven els talibans de la ciutat. Pot ser el més a prop que han estat mai els talibans de fer-se amb la presa de Lashkar Gah, la capital de la província de Helmand.

Els talibans avancen posicions a mesura que els EUA es retiren

En un moment donat, la setmana passada, després de l’ofensiva, el riu Helmand era l’única barrera que impedia que els talibans superessin les posicions governamentals, fins que els atacs aeris nord-americans i afganesos els van fer retrocedir. L’aeroport de la ciutat es va haver de tancar al trànsit comercial a causa del foc de morter i els coets, i més de 1.000 famílies van fugir cap al centre de la ciutat.

Quan es va iniciar la retirada nord-americana, l'1 de maig (ha de finalitzar l'11 de setembre), els talibans van començar la seva última ofensiva a la capital de la província. Aquell dia, el mal temps i la pols que surava en l'aire van impedir que el suport aeri els aturés. Els insurgents van atacar al mateix temps altres parts del país, i van aconseguir diverses bases de l'exèrcit afganès al nord.

El capità Shir Agha Safi, un oficial d'intel·ligència que es mou per la província de Helmand, encara no es fa a la idea de la retirada de les tropes dels Estats Units. Perquè els nord-americans, els seus noms estrangers, els seus avions i els seus drons ja estan molt arrelats a gairebé totes les parts de la guerra al país. "No ens abandonaran", diu el capità Safi sobre els nord-americans, convençut que la retirada en realitat no s'està produïnt.

La bandera nord-americana es va arriar per última vegada a Antonik el 2 de maig, deixant congeladors plens de pastissos de poma, burritos de pollastre i mongetes, caixes de subministraments mèdics i varetes fluorescents, que van recollir les forces afganeses. Quan els afganesos van arribar-hi per recuperar qualsevol cosa que hi hagués quedat, l'olor de mesc i de pudor corporal encara perdurava a les habitacions, fins llavors habitades per soldats dels Estats Units.

Sala de reunions militar virtual a través de WhatsApp

El contacte del capità Safi a l’exèrcit dels Estats Units ara és a Bagram, una gran base a l’Afganistan que es convertirà en una de les últimes dels Estats Units abans que el país es retiri completament en algun moment aquest estiu, abans sempre de l'11 de setembre, la data límit que va fixar Biden. Tot i la distància, el capità nord-americà continua ajudant a dirigir els atacs aeris com a membre clau d’un grup de WhatsApp: l’Equip d’Orientació Helmand. El xat grupal de missatges, imatges i coordenades de la quadrícula és una sala de reunions virtual per a les forces afganeses i nord-americanes que planifiquen bombardejos diaris a la província.

Dilluns, cap a les dotze del migdia, el capità Safi contemplava el riu Helmand des d’una de les bases militars de la ciutat. A les seves ribes, les famílies es banyaven a l’aigua i els nens jugaven a l’ombra, i els comandos descansaven sota els seus vehicles blindats. Per sobre seu, un bombarder afganès A-29 va llançar una bomba sense guia Mk-81 de més de 100 kilos sobre el riu. Segons Safi, era un grup de combatents talibans que intentaven posicionar-se per colpejar l'aeroport.

La columna de fum, les onades a l'aigua i l’esclat audible amb prou feines van cridar l’atenció dels que gaudien del calorós dia a la vora del riu. El trànsit seguia en direcció a la ciutat, més carregat de l’habitual a causa de les festes de l’Aid, que marquen el final del Ramadà. Ningú es va molestar a marxar, tot i que l’avió va sobrevolar tres vegades més per deixar caure l’artilleria que li quedava. Calia més que un atac aeri per fer marxar aquell dia les famílies que fins ara s’havien negat a fugir.

Just avui ha començat un alto el foc de tres dies acordat per les dues parts per commemorar l'Aid. És una excusa, diuen, perquè els talibans puguin traslladar combatents i equips a la primera línia sense por de ser atacats. Quan acabi l’alto el foc, la guerra tornarà a ser a l’altra banda de la muralla. "Estic content per la meva família -diu Hamza sobre la treva-, però jo seré aquí". Aquest dijous, de fet, ja hi ha hagut alguns atacs.

Copyright The New York Times