Els EUA van espiar Chirac, Sarkozy i Hollande

ParísEls Estats Units van espiar, almenys des del 2006 fins al 2012 els tres successius presidents francesos d'aquest període, Jacques Chirac, Nicolas Sarkozy i François Hollande, segons els documents de WikiLeaks publicats pel diari 'Libération'. L'Agència Nacional de Seguretat nord-americana (NSA) va punxar els telèfons dels tres caps d'Estat francesos i de col·laboradors pròxims, com diplomàtics o caps de gabinet, i havia reunit els documents obtinguts d'aquestes escoltes sota l'epígraf 'Espionatge Elisi'.

Segons el director de 'Libération', Laurent Joffrin, l'espionatge "va ser una operació de gran envergadura". Els documents filtrats demostren l'interès de la NSA per França, com ho posa en evidència la base de dades de números de telèfons fixos o mòbils seleccionats per a la recuperació massiva d'informacions a través d'ells.

Les últimes anàlisis de l'agència disponibles, amb data del 22 de maig de 2012, donen compte, per exemple, de "reunions secretes" a finals de 2011 d'una possible sortida de Grècia de la zona euro. O de la preocupació de l'aleshores primer ministre, Jean-Marc Ayrault, del possible enuig de la cancellera alemanya, Angela Merkel, si s'assabentava de l'entrevista d'Hollande, recentment elegit president, amb l'oposició socialdemòcrata alemanya.

Una altra de les anàlisis durant el mandat de Nicolas Sarkozy (2007-2012) assenyala com el cap de l'Estat es considerava "l'únic home capaç de resoldre la crisi financera" el 2008 o com es queixava el 2010 de la marxa enrere dels Estats Units en la proposta d'un "acord de cooperació bilateral" en el terreny dels serveis secrets.

'Libération ha fet notar que la selecció de documents publicats no és més que una part de l'activitat d'espionatge de la NSA amb dirigents francesos, però confirmen fins a quin punt Washington volia conèixer en detall les comunicacions de països aliats.

En una primera reacció a les revelacions sobre aquestes escoltes, fonts pròximes a Hollande citades pel diari han indicar que quan el president va anar a Washington el febrer de 2014 va rebre el compromís de Barack Obama que s'acabarien les escoltes indiscriminades als països aliats.