Els EUA i Rússia revifen la por a la Guerra Freda
Washington es retira definitivament del tractat nuclear signat el 1987 i acusa Moscou de violar-lo
WashingtonEns havíem acostumat a llegir-ho en els llibres d’història i a veure-ho a les pel·lícules antigues, però la consumació ahir de la retirada dels Estats Units del tractat sobre armes nuclears de curt i mitjà abast (INF), signat el 1987 amb la Unió Soviètica, reviu alguns dels pitjors malsons de la Guerra Freda. Amb l’argument que Rússia l’havia incomplert, l’administració Trump va anunciar al febrer que en un termini de sis mesos es faria efectiva la seva sortida del tractat. Rússia s’hi va afegir immediatament i aquest divendres va arribar el dia. Els Estats Units al·leguen que Rússia ha desenvolupat un míssil de creuer que supera els límits de rang establerts en el pacte signat per Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov que va comportar la destrucció de més de 2.600 míssils. El document prohibia els míssils balístics i de creuer, tant nuclears com convencionals, amb un abast d’entre 500 i 5.500 quilòmetres.
El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va reiterar divendres que “Rússia és l’única responsable del final del tractat”. Segons va explicar, la violació de Moscou es remunta al 2013, any en què l’administració Obama va protestar pel desenvolupament rus d’un míssil terra-aire que entra, en teoria, dins del rang prohibit. Rússia sempre ho ha negat. Ahir mateix, Moscou va acusar Washington d’haver pres “el rumb de la destrucció de tots els acords internacionals que, per un motiu o un altre, ja no li convenen”. Rússia defensa que els Estats Units són els responsables de violar “de manera flagrant” el tractat per haver desplegat a Romania i Polònia llançadores per als míssils de creuer Tomahawk. Més enllà de les acusacions mútues hi ha la Xina i el seu meteòric desenvolupament militar. Pompeo va fer ahir una crida tant a Rússia com a la Xina per tractar d’arribar a un pacte que “vagi més enllà dels acords bilaterals del passat”, i va afegir: “Ha de servir per oferir una veritable seguretat tant a les nostres nacions com a tothom”.
![El secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Per a James McKeon, expert del Centre per al Control d’Armes i No Proliferació de Washington, “els Estats Units estan utilitzant el vell argument rus que la Xina ha estat desenvolupant una quantitat significativa” de míssils que violarien els límits establerts en el tractat INF, cosa que posaria tots dos països en un teòric desavantatge respecte a la Xina i altres potències emergents com l’Índia. És el que porta anys advertint l’assessor de Seguretat Nacional de Donald Trump, el falcó John Bolton. McKeon, en declaracions a l’ARA, està d’acord amb el seu govern que Rússia ha violat el tractat, tot i que fa una advertència: “Hauríem de permetre als russos que donessin un cop d’ull a les llançadores a Europa, però és improbable que estiguem violant el tractat”. Això sí, s’oposa a la retirada del pacte perquè “implica l’amenaça d’una nova carrera armamentista tant a Europa com a Àsia” i dona la carta de llibertat als russos, que ara podran desenvolupar “tants míssils com vulguin d’aquest tipus”.
Els Estats Units tenen el suport dels seus socis de l’OTAN, que mantenen una posició que replica les paraules de Pompeo. El secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, va assegurar ahir que no volen “una nova guerra armamentista” i va declarar que l’OTAN “no farà passos precipitats” ni “imitarà el que fa Rússia”.
El EUA llançaran míssils nous
No obstant això, està previst que el Pentàgon iniciï d’aquí unes setmanes el llançament de nous míssils de curt i mitjà abast. Es tracta d’una evolució dels míssils de creuer Tomahawk, que seran modificats perquè puguin ser disparats des de terra, cosa que prohibia expressament el tractat INF. A finals d’any els Estats Units testaran també un nou míssil balístic amb un abast d’entre 2.900 i 4.000 quilòmetres, aproximadament. Ahir, Moscou va sol·licitar a l’OTAN i als EUA una moratòria que ampliï els efectes del tractat enterrat ahir.
Els tambors de la Guerra Freda ressonen amb més força encara si es té en compte que el 2021 caduca el tractat New Start, signat amb Rússia en temps de Barack Obama, i que està considerat, segons McKeon, la “pedra angular” del control d’armes nuclears. Si no es renova, cosa que ja ha suggerit en més d’una ocasió John Bolton, “serà la primera vegada des del 1972 que Rússia i els EUA no tenen límits per al desenvolupament d’armes nuclears”. Segons l’analista, el món tornaria a l’escenari “dels pitjors moments de la Guerra Freda”.
