Els EUA es comprometen a enfortir l'OTAN per fer front a Rússia i la Xina

No havien marxat mai, tot i que Donald Trump va amenaçar de fer-ho diverses vegades, però la presència aquest dimarts del secretari d'Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, a la reunió de ministres de l'OTAN a Brussel·les semblava talment el retorn d'un fill pròdig. "Obrim avui un nou capítol de les relacions transatlàntiques", ha insistit el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, sense amagar la seva satisfacció en les diverses compareixences que ha fet al costat de Blinken al llarg del dia. El cap de la diplomàcia nord-americana era a Brussel·les, de fet, amb un missatge clar de Joe Biden: el Estats Units es comprometen a "enfortir l'aliança transatlàntica" i "reconstruir la col·laboració" amb les potències aliades per fer front especialment a Rússia i la Xina.

La definició clara d'aquests dos països com a principals rivals de l'aliança també ha estat una constant en els missatges coordinats entre Blinken i Stoltenberg, que ha insistit en la urgència d'afrontar "les conseqüències de l'ascens de la Xina", just l'endemà de la primera acció coordinada entre Europa i els Estats Units, juntament amb el Regne Unit i el Canadà, per sancionar diversos funcionaris xinesos pels abusos a la minoria musulmana dels uigurs. L'OTAN està immersa, de fet, en un procés intern de redefinició dels seus objectius de futur, que espera aprovar en la cimera de líders de finals d'any amb l'anomenada Agenda 2030 que prepara Stoltenberg. "És l'adaptació més gran de l'OTAN des de la fi de la Guerra Freda", ha explicat el secretari general, que ha apuntat diversos objectius estratègics d'aquesta agenda 2030 com "la ciberseguretat, la tecnologia i el 5G, la proliferació nuclear, el canvi climàtic" i també "l'amenaça a l'ordre internacional basat en normes que suposen règims autocràtics com Rússia i la Xina".

"Qualsevol organització militar necessita un enemic clar i avui els han definit de forma molt explícita, tal com va fer també de forma sorpresiva Joe Biden quan va qualificar Putin d'assassí", diu l'analista del Centre Delàs Jordi Calvo, especialista en l'OTAN. Calvo considera que aquesta confrontació directa resulta "alarmant" perquè "posa bastons a les rodes del multilateralisme" global. Després de quatre anys en què el flirteig de Trump amb els règims autocràtics no permetia identificar un enemic comú, ara l'OTAN torna a mostrar un front unit davant de Moscou i ara també davant de Pequín, cosa que podria dificultar la cooperació amb el gegant asiàtic en qüestions tan cabdals com l'emergència climàtica.

Però les crítiques a l'OTAN de l'antic inquilí de la Casa Blanca se centraven més aviat en la despesa en defensa dels aliats, que Trump considerava insuficient: va arribar a amenaçar de deixar de contribuir si els aliats no elevaven les seves contribucions fins al 4% dels PIB respectius. Amb tot, el compromís oficial dels estats membres es manté en el 2% del PIB, tot i que molts d'ells no el compleixen. Calvo diu que mai va donar credibilitat a aquestes amenaces, convençut que era "una estratègia de lobi per aconseguir augmentar els pressupostos militars i afavorir així les empreses armamentístiques del seu país". En la reunió d'aquest dimarts, Stoltenberg també va demanar a tots els aliats "un esforç pressupostari més alt", però va admetre que no s'havia arribat a concretar res en aquest sentit.

També s'hi va debatre la possible retirada de tropes de l'Afganistan, on encara hi queden uns 10.000 soldats de l'OTAN, tot i que sense arribar a "cap decisió final". Aquest tema, però, ha permès també exhibir el punt d'inflexió en les relacions transatlàntiques. Mentre Trump va aprovar unilateralment marxar de l'Afganistan en les últimes setmanes de la seva presidència, Biden encara no ha decidit què pensa fer amb les tropes, tot i que Blinken s'ha compromès formalment aquest dimarts a "escoltar els aliats" i a actuar de forma "coordinada" amb l'OTAN. Stoltenberg va donar la benvinguda de fet a la decisió de Biden de "reprendre les converses de pau" amb els talibans, amb els quals Trump havia tancat un acord que ni Biden ni els seus aliats veuen satisfactori. El líder de l'OTAN va apuntar que la retirada de tropes del país es decidiria conjuntament "en funció de com evolucionin aquestes converses de pau".

El líder de l'OTAN ha fet molt èmfasi també en "les amenaces de seguretat que suposa l'emergència climàtica" com un dels principals reptes de futur de l'OTAN, una percepció compartida també amb els Estats Units de Biden. Per a l'analista del Centre Delàs, però, es tracta només de "securitzar, és a dir, posar en l'àmbit de la seguretat coses que no ho són per legitimar l'existència de l'organització". Tot i així, cada cop més governs, inclosos els EUA de Biden, consideren la crisi climàtica una amenaça de seguretat al considerar-la "un multiplicador" del risc de conflicte per l'escassedat de recursos que comporta en moltes regions del planeta i pels grans moviments migratoris que genera.

L'únic punt de tibantor que es manté amb els Estats Units de Biden té a veure precisament amb Rússia: el projecte d'oleoducte Northstream 2, que Moscou té acordat amb Alemanya i que "el president Biden veu una mala idea, tant per a Alemanya com per a Europa o els Estats Units", segons Blinken, que va advertir que així ho transmetria directament al ministre d'Exteriors alemany.