Un atur del 14,7% porta els EUA als anys de la Gran Depressió
Durant el mes d'abril s'han destruït més de 20,5 milions de llocs de treball
Nova YorkEls Estats Units s’enfronten a una crisi econòmica que no es veia des de la Gran Depressió, si es fa cas a les dades presentades aquest divendres.
Segons el departament de Treball dels Estats Units, a l’abril es van perdre més de 20,5 milions de llocs de treball, una xifra que fa que la taxa d’atur del país pugi fins al 14,7% mentre segueixen augmentant els efectes devastadors de la pandèmia del coronavirus. Les dades mensuals posen de manifest la velocitat i la profunditat del col·lapse del mercat de treball. Al febrer, la taxa d’atur va ser del 3,5%, la més baixa dels últims cinquanta anys. I des de llavors, els danys no han fet més que multiplicar-se: milions de persones han presentat sol·licituds per a prestacions d’atur des que es van recollir les dades a mitjans d’abril.
Una crisi a gran velocitat
“Literalment, les dades se surten de la gràfica”, ha assegurat Michelle Meyer, l’especialista en economia nord-americana del Bank of America. “El que en una recessió trigaria mesos o trimestres a passar, aquesta vegada ha passat en qüestió de setmanes”, remarca. De fet, les pèrdues de l’últim mes superen de molt els 8,7 milions de l’última recessió, quan l’atur va arribar fins al 10% l’octubre del 2009.
L’únic període comparable seria l’any 1933 –abans que el govern comencés a publicar estadístiques oficials–, quan es va arribar al 25% d’atur. Llavors, com ara, treballadors de professions i oficis molt diversos es van trobar amb poques probabilitats d’aconseguir una nova feina de manera ràpida.
Amb tot, la taxa d’atur no dona una imatge fidedigna de la magnitud dels danys al mercat laboral. La definició oficial del govern per al concepte d’atur es refereix a persones que estan buscant feina de forma activa i això no s’adapta a una crisi com l’actual, en què les autoritats demanen a la població que es quedi a casa. Uns 6,4 milions de persones van deixar de treballar completament a l’abril i això vol dir que ni estaven treballant ni estaven buscant feina.
La dada d’atur tampoc inclou els milions de persones que han mantingut les seves feines però se’ls han reduït les hores o se’ls ha retallat el sou. Gairebé 11 milions de persones treballen a mitja jornada perquè no han pogut trobar una feina a jornada completa, quatre milions més que abans que comencés la pandèmia.
Alguns experts mantenen l’esperança que la crisi retrocedeixi tan ràpidament com va arribar i que, a mesura que la pandèmia remeti, les empreses que tenien un bon estat econòmic abans de l’arribada del virus tornin a obrir, es reanimin i tornin a la normalitat. Gairebé el 80% dels aturats van declarar haver estat acomiadats temporalment i esperaven tornar als seus llocs de treball en els pròxims mesos.
El president, Donald Trump, es va alinear amb aquesta teoria aquest divendres durant una entrevista a Fox News. “Totes aquestes feines tornaran, i tornaran molt aviat. I l’any que ve tindrem un any fenomenal”, va assegurar. Però com més s’allarga la crisi, menys probable és la recuperació en forma de V.
La desocupació que va començar amb els acomiadaments a la indústria de l’oci i l’hostaleria s’ha estès a tota l’economia, des de la indústria manufacturera fins als serveis empresarials. Tots els grans sectors van retallar llocs de treball a l’abril. L’àmplia naturalesa de les retallades significa que es necessitarà més temps de recuperació del mercat de treball que si les pèrdues es limitessin a una o dues àrees.
L’última recessió va tenir efectes profunds en l’economia i va afectar famílies que mai havien tingut por de perdre la feina o que els embarguessin la casa. Tot i així, hi havia bastions de seguretat, com ara el sector sanitari, que va créixer durant la crisi. Aquesta vegada no ha sigut així: el sector ha perdut més de dos milions de llocs de feina durant l’abril, ja que els dentistes han tancat i els pacients han cancel·lat les intervencions no essencials.
La velocitat del col·lapse ha posat a prova la capacitat dels economistes de fer-ne el seguiment. El departament de Treball va explicar aquest divendres que havia ajustat els seus procediments per reflectir el ràpidament canviant mercat laboral, però que la incertesa era, tot i així, més gran que l’habitual. Segons assenyalen els economistes, és probable que a mesura que es disposi de més dades s’hagin de fer revisions.
En concret, el departament de Treball remarca que hi ha alguns treballadors en situació d’atur que han estat classificats erròniament com a ocupats, però absents de la feina. Si s’haguessin registrat amb precisió, la taxa d’atur hauria estat fins a cinc punts superior, o gairebé el 20%.
La desocupació podria ser encara més elevada en l’informe de maig, que reflectirà les condicions la setmana que ve. Però alguns economistes asseguren que la taxa d’atur hauria de baixar a partir de l’estiu quan la gent comenci a tornar a la feina. Alguns estats han començat a reobrir les seves economies, i d’altres s’espera que ho facin en les pròximes setmanes.
Però amb el virus descontrolat, no està clar com de ràpid tornaran els ciutadans a consumir i als establiments. Epidemiòlegs i economistes han avisat que si els estats descofinen de forma precipitada es podria originar una segona onada d’infeccions que posaria en perill la salut pública i l’economia.