Biden diu que Rússia "entrarà" a Ucraïna però "pagarà un preu molt alt"

WashingtonLa situació a Ucraïna està al límit i, a mesura que passen els dies, sembla que es deixa amb menys vida la possibilitat d'una solució diplomàtica. Hi ha la sensació que la via del diàleg està arribant a un punt final, amb molt poques escletxes obertes davant la solidesa en la posició de les dues parts en tensió, els Estats Units i Rússia.

Washington té totes les alertes a punt per si cal reaccionar, i està preparat per fer-ho amb tota celeritat. De fet, el president Joe Biden prediu que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, “posarà a prova” Occident, i té la certesa que finalment decidirà “entrar” a Ucraïna, perquè “ha de fer alguna cosa”. “[Putin] Està intentant trobar el seu lloc al món entre la Xina i Occident”, ha explicat el líder nord-americà, en la roda de premsa organitzada per fer balanç del primer any de mandat.

Hores abans, des de Kíev, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, advertia que Rússia podria atacar Ucraïna "d'aquí poc temps", sense gaire preavís. L'acumulació de tropes russes a la frontera –que segons els EUA podria doblar efectius en "molt poc temps"– permetria al president rus, Vladímir Putin, tenir la "capacitat" de prendre la decisió d'envair territori ucraïnès, una acció "agressiva" a la qual, com fa dies que avisen, els nord-americans respondran amb totes les mesures i la força que calguin.

"Estem en una etapa en què Rússia podria llançar en qualsevol moment un atac contra Ucraïna", havia dit hores abans un funcionari del departament d'Estat, que posava èmfasi en la sensació d'alarma existent.

Blinken està en una gira per Europa, programada a última hora, per enviar dos senyals: un de compromís i fermesa amb Europa i especialment amb Ucraïna, i l'altre de dissuasió cap a Rússia, recordant que l'empremta nord-americana està extremadament present a la regió i en alerta.

Sancions "desastroses" per a Rússia

Biden, com ha estat fent durant les últimes setmanes –tant ell com tot el seu govern i personal diplomàtic–, ha advertit Putin en cas que finalment decideixi envair territori ucraïnès: “Pagarà un alt preu que no sap ara mateix quant li pot costar, i crec que es penedirà” d’haver-se decidit per l’acció militar. “Serà un desastre per a Rússia, si envaeix Ucraïna”, ha sentenciat.

La contundència en la predicció de la intervenció militar russa i la fermesa en les conseqüències que imposaria en cas que finalment es produís ha tingut un petit mar de dubtes en un moment. Biden ha deixat anar que la rendició de comptes contra Rússia "dependrà de com ho fa", perquè "una cosa és una incursió menor, que acabi amb una baralla per veure què fer i com fer-ho". Des de Kíev, polítics ucraïnesos s'han posat les mans al cap, entenent que indirectament s'obria la porta a alguna acció militar puntual russa contra els interessos d'Ucraïna. Per evitar mals majors, la Casa Blanca ha sortit minuts després per resoldre dubtes i mantenir una posició ferma. "Si alguna força militar russa travessa la frontera amb Ucraïna, es tractarà com una nova invasió i, per tant, es trobarà amb una resposta ràpida, severa i unida dels Estats Units i els seus aliats", ha apuntat la portaveu presidencial, Jen Psaki.

Les sancions que s'estan preparant, segons Biden, són les més fortes que s'han vist mai, fins al punt que afectaran de retruc les economies nord-americana i europea. "La imposició de sancions relatives a les transaccions en dòlars, i altres coses, tindran un impacte negatiu en els Estats Units, així com en les economies d'Europa, i un impacte devastador a Rússia. Amb això, haig d'assegurar-me que tothom estigui en sintonia a mesura que avancem", ha explicat el líder nord-americà.

Ajuda militar a Ucraïna

Mentre es reforça el missatge que la prioritat és la via diplomàtica, els nord-americans preparen el terreny per quan es traspassin línies vermelles, com el compromís d'entrega d'ajuda militar a Kíev per valor de 200 milions de dòlars. Una partida aprovada a finals de desembre, però que s'ha fet pública aquest dimecres, justament amb Blinken en reunions i trobades amb els líders ucraïnesos.

Els EUA han passat la pilota al Kremlin, a qui han donat tota la responsabilitat de decidir com es resol el "moment crític" que es viu a Ucraïna. "En última instància, és una decisió del president Putin", ha dit Blinken, en un gest que fa preveure que la paciència dels EUA s'està esgotant i necessiten compromisos ferms que assegurin la desescalada.

Totes les accions russes porten per un camí diferent. A l'acumulació de tropes a Ucraïna s'hi han sumat ciberatacs, que s'han combinat amb la denúncia nord-americana de la creació d'un complot fictici per part de Moscou per justificar la invasió. L'arribada de militars a la frontera de Bielorússia ha acabat d'escalfar l'ambient.

A Moscou tampoc hi ha indicis de cap canvi de posició. El viceministre d'Exteriors, Serguei Riabkov, ha insistit que de cap manera es vol agredir, atacar o envair Ucraïna, i ha dit que està "convençut que no hi ha risc d'una guerra a gran escala a Europa".

No obstant això, "la situació és realment molt tensa". "Veiem que s'envien armes, que es fan maniobres", diuen els portaveus de la presidència russa. Les exigències que tenen per aturar el desplegament i rebaixar la tensió són clares i ja les han exposat, i esperen una resposta per escrit dels EUA "en els pròxims dies".

Una resposta que no arribarà i evidenciarà una dissonància més que patent. Blinken ha advertit que no té cap intenció de respondre a les demandes fetes per Rússia en temes de seguretat, que són bàsicament el bloqueig de l'expansió de l'OTAN i el fre a l'emplaçament d'armament a països propers a la frontera russa. Biden, des de la Casa Blanca, ha indicat que encara es podria negociar l'assumpte de l'equipament militar, però la hipotètica futura integració de països com Ucraïna a l'aliança militar ara per ara no té cap sentit perquè no és un fet que es debatrà ni resoldrà en el curt termini.

La tensió és màxima i tothom vol intentar calmar els ànims. Des d'Alemanya s'ha proposat reviure el "quartet de Normandia" (grup informal que inclou també França, Ucraïna i Rússia), una idea que s'ha abraçat des de París. El president francès, Emmanuel Macron, ha insinuat, a banda, que potser és moment que la Unió Europea obri el seu propi canal amb Moscou i no deixar que siguin els EUA l'únic interlocutor –una idea descartada indirectament per Rússia–. Des de l'OTAN es proposen reunions per intentar trobar el camí per evitar un conflicte que el seu secretari general, Jens Stoltenberg, creu que té un alt risc de ser "real".

De moment, l'única cosa que queda clara és que Blinken es reuneix aquest dijous a Berlín amb socis europeus. El punt cabdal serà, a Ginebra, la trobada de divendres amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, que es preveu d'alta importància. Pot ser clau per saber com seran les pròximes hores a territori ucraïnès, i quina opció real hi ha per evitar un conflicte que, ara per ara, no sembla que tingui solució en el diàleg.