Els EUA acusen l’Iran de l’atac a les petrolieres saudites
L’incident, reivindicat pels rebels houthis, paralitza la meitat de la producció de cru de l’Aràbia Saudita
WashingtonEl secretari d’Estat nord-americà té una alarma que salta automàticament amb cada atac al Pròxim Orient. No importa que el país directament afectat, en aquest cas l’Aràbia Saudita, sigui caut a l’hora d’atribuir les culpes, perquè Mike Pompeo té clar que totes les coses dolentes que passen a la regió són responsabilitat de l’Iran. A través del seu compte de Twitter, Pompeo va acusar ahir la república islàmica de llançar “un atac sense precedents contra el subministrament mundial d’energia” després de les explosions registrades dissabte a dues de les principals instal·lacions petrolieres saudites, un incident que ha obligat el règim de Riad a suspendre temporalment la meitat de la seva producció de cru. Els rebels houthis del Iemen -enfrontats amb les forces progovernamentals en una cruenta guerra civil- van reivindicar l’autoria de l’atac, executat amb drons, però Pompeo va posar en dubte aquesta versió i va assegurar que “no hi ha evidències” que apuntin al Iemen. L’Iran, com s’esperava, va negar rotundament qualsevol relació amb els atacs.
Les explosions contra les refineries d’Abqaiq -considerada la més gran del món i per on passen dos terços de la producció saudita- i de Khurais -el segon dipòsit de cru més gran de l’empresa pública Aramco-, totes dues situades a l’est de l’Aràbia Saudita, es van registrar durant la matinada de dissabte i van ocasionar importants incendis. És el pitjor atac en dècades contra les infraestructures petrolieres saudites. Segons la versió oferta pel ministeri d’Exteriors del país, però, no va ocasionar víctimes mortals ni ferits.
Ahir, en un comunicat, Aramco va informar que la producció de 5,7 milions de barrils de cru queda suspesa, encara que no va dir durant quant de temps. Això implica la paralització del voltant d’un 6% del subministrament mundial de petroli. Com a conseqüència, el preu del barril Brent, actualment entorn dels 60 dòlars, podria incrementar-se en els pròxims dies: algunes estimacions apunten a una pujada de fins a 10 dòlars per barril si les refineries no es recuperen a curt termini.
A més, l’incident podria afectar els plans de sortida a borsa d’Aramco, part del pla dissenyat pel príncep saudita Mohamed bin Salman per diversificar l’economia i reduir la seva dependència del petroli. L’Aràbia Saudita és el principal exportador mundial de cru.
Més enllà de les conseqüències econòmiques, aquest és l’últim episodi d’un estiu ple d’ensurts per a la indústria petroliera, que va començar amb l’atac a dos vaixells al golf d’Oman a principis de juny. Igual que aquest cap de setmana, el secretari d’Estat nord-americà va apuntar llavors contra l’Iran, en les dues ocasions sense presentar proves concloents. El ministre d’Exteriors iranià, Javad Zarif, es va defensar ahir a través de Twitter de l’última acusació de Pompeo. “Després del fracàs de la [política de] màxima pressió [econòmica contra l’Iran], el secretari Pompeo gira cap a la de màxim engany”. Tot això quan falten dies perquè es reuneixi l’Assemblea General de l’ONU a Nova York, on continua oberta la possibilitat d’una reunió entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el de l’Iran, Hassan Rouhani. Mentrestant, i segons un comunicat del règim saudita, Trump va parlar dissabte amb Bin Salman, a qui va oferir el suport nord-americà i li va mostrar la seva disposició a “cooperar amb el regne [saudita] per garantir la seva seguretat i estabilitat”.
Guerra d’aliances
Les refineries afectades són a més de 1.000 quilòmetres al nord-est de la regió del Iemen controlada pels houthis, de manera que, si realment fossin seus, els atacs suposarien un salt qualitatiu en la capacitat ofensiva dels rebels. La guerra del Iemen, que des del seu inici el 2015 ha causat més de 100.000 morts i una de les pitjors crisis humanitàries mundials, enfronta de manera indirecta l’Aràbia Saudita amb l’Iran. Els saudites donen suport al govern de Sanà i lideren una coalició al costat dels Emirats Àrabs Units, amb suport nord-americà, mentre que l’Iran dona suport als rebels houthis, que controlen gran part de l’occident del país.