Brussel·les emprendrà accions legals si Hongria i Polònia no acullen refugiats

Brussel·lesLa Comissió Europea ha augmentat, aquest dimecres, la pressió sobre Hongria i Polònia perquè acullin refugiats sota el programa d'acollida de la UE i ha amenaçat que, si no ho fan, Brussel·les emprendrà accions legals.

Varsòvia i Budapest s'han oposat frontalment al sistema de repartiment de 160.000 refugiats des d'Itàlia i Grècia, els punts principals d'arribada, a la resta de la UE. Altres països, com Eslovàquia, també s'han mostrat reticents a acceptar el pla.

INTERACTIU: Refugiats a l'hivern grec

Els Governs euroescèptics hongarès i polonès també han posat els seus sistemes judicials i de mitjans de comunicació sota un control estatal més fort: Brussel·les i altres capitals de la UE han mostrat preocupació per aquesta "deriva autoritària", que busca trencar amb l'equilibri de poders democràtics. De fet, el primer ministre hongarès, Victor Orbán, defineix el sistema del seu país com a "Democràcia 'iliberal'".

Poc cas al pla

A territori europeu, des del 2014, han arribat més d'un milió i mig de refugiats, majoritàriament de Síria. De moment, a través del pla de reassentament de la UE, només han estat recol·locades 16.340 persones.

"Si els estats membres no incrementen l'acceptació de refugiats, la Comissió no dubtarà a utilitzar la seva força", ha dit aquest òrgan en un comunicat aquest dimecres.

Itàlia, com a país receptor directe, lidera la crida a la resta de països perquè accelerin l'acollida, i pressiona la UE perquè talli els subsidis a Polònia i Hongria si no acaten.

Bulgària, Croàcia, Eslovàquia i la República Txeca han acollit, només, poques desenes de refugiats, i la Comissió Europea ha subratllat la seva resposta més aviat tèbia al pla de reassentament.

Cas a part és el d'Àustria, que com que havia acollit 90.000 refugiats, no formava part d'aquest pla. Ara, no obstant, segons Brussel·les, s'hi ha sumat i en rebrà més.