Centenars de civils morts en una massacre al nord d'Etiòpia

BarcelonaAmnistia Internacional (AI) denuncia que desenes de persones, "probablement" centenars, van morir apunyalades dilluns a la nit a la regió de Tigre, al nord d'Etiòpia, contra la qual el govern del país va emprendre divendres una ofensiva militar. Segons l'ONG, que ha geolocalitzat els fets basant-se en fotografies i vídeos, els assassinats van tenir lloc a la ciutat de Mai-Kadra, molt a prop de la frontera amb el Sudan i Eritrea.

"Hem confirmat la matança d'un gran nombre de civils, que serien treballadors que no participaven de cap manera en l'ofensiva en curs. És una tragèdia horrible, el veritable abast de la qual se sabrà amb el temps, perquè les comunicacions amb Tigre estan tallades", ha explicat la directora de l'ONG a l'Àfrica de l'est i del sud, Deprose Muchena. AI exigeix a les autoritats etíops que investiguin "de manera immediata, exhaustiva, imparcial i eficaç" aquest "flagrant atac contra civils" i que portin els responsables a la justícia.

L'alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Michelle Bachelet, ha advertit que, si es confirma que la massacre ha sigut obra d'una de les parts en conflicte, seria constitutiva d'un crim de guerra. Segons ella, a més, "hi ha el risc que aquesta situació es descontroli completament i provoqui una gran quantitat de víctimes i destrucció".

AI explica que, de moment, no ha pogut confirmar qui va ser el responsable de la matança però alguns testimonis indiquen que van ser "forces lleials al Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT)", "aparentment després d'haver patit una derrota" davant l'exèrcit etíop. "Tres persones han dit a Amnistia Internacional que alguns supervivents els havien dit que havien sigut atacats per membres de la policia de Tigre i altres membres del FPAT", detalla l'ONG.

El primer ministre del país, Abiy Ahmed, també ha acusat el FPAT de la massacre i ha assegurat que els seus combatents havien matat civils innocents "brutalment" després que les tropes federals haguessin "alliberat" la zona occidental de la regió. El presidente del FPAT i de la regió de Tigre, Debretsion Gebremichael, ha negat tenir cap responsabilitat sobre la matança.

El Front Popular d'Alliberament de Tigre governa aquesta regió del nord del país i, fins al 2018, va ser també la força hegemònica al conjunt del país. Però fa dos anys va ser nomenat primer ministre Abiy Ahmed, un membre de l'ètnia oromo que el 2019 va guanyar el premi Nobel de la pau perquè, aparentment, havia aconseguit posar fi als conflictes interns i externs del país. Però les tensions amb la regió de Tigre es van tornar a fer evidents a l'octubre: la pandèmia del coronavirus va obligar a ajornar les eleccions i la regió septentrional va anunciar que deixava de reconèixer l'autoritat d'Ahmed com a primer ministre, perquè el seu mandat havia caducat.

Dimecres de la setmana passada Ahmed va acusar el FPAT d'alta traïció per haver atacat les bases militars de Mekele i Dansha i haver matat soldats etíops, i dos dies més tard va esclatar la guerra entre les forces fidels al govern etíop i el FPAT. Aquest divendres, el vice primer ministre etíop, Demeke Mekonnen, ha pronosticat que el conflicte s'acabarà "en un període de temps molt curt", perquè l'ofensiva governamental està evolucionant "com estava previst". Segons informa Reuters, però, Mekonnen ha remarcat que abans de poder iniciar un diàleg cal "restaurar l'ordre" a la regió i "capturar els criminals". En un missatge emès per televisió, el primer ministre ha donat un termini de tres dies als milicians del FTAP perquè abandonin les armes. "Si no, serà tard per a vosaltres i per al FTAP", ha afegit, sense precisar les conseqüències d'incomplir aquest ultimàtum.

Matxets, destrals i ganivets

Els testimonis recollits per Amnistia Internacional asseguren que van trobar els cossos de les víctimes, i d'alguns ferits que van sobreviure, quan van arribar al poble l'endemà al matí. La majoria de les víctimes, asseguren, eren al centre de la població, prop de la seu del Banc Comercial d'Etiòpia, i al llarg de la carretera que condueix fins a la localitat veïna de Humera. L'ONG afirma que les imatges a què ha tingut accés confirmen aquesta versió.

"Els ferits em van dir que els havien atacat amb matxets, destrals i ganivets. Per les ferides, també es pot veure que els que van morir van ser atacats amb objectes punxants. És horrible i estic molt trist d'haver-ho presenciat", ha explicat un testimoni. Les fonts consultades per AI coincideixen que no hi havia cap indici que s'haguessin disparat trets.

Segons el relat dels testimonis, dilluns l'exèrcit etíop havia derrotat la policia i la milícia de Tigre en un lloc prop de Mai-Kadra i va passar la nit als afores d'aquesta població, controlada encara per les forces del FTAP. Quan van entrar-hi, sense resistència, l'endemà al matí, van descobrir la massacre. AI explica que l'agència AMMA, vinculada al govern de la regió d'Amhara (veïna de Tigre), ha assenyalat que les víctimes eren "residents del poble d'ètnia no tigre" i que la majoria eren amhares. Segons aquesta font, el nombre de víctimes se situaria al voltant de les 500, tot i que és una dada que no s'ha confirmat.

Una regió aïllada

Des que va esclatar el conflicte el govern d'Ahmed ha tallat del tot les comunicacions a Tigre, la qual cosa impedeix saber amb certesa i de fonts independents el nombre real de morts i ferits que hi ha hagut. Fonts de Metges Sense Fronteres (MSF) han explicat a Efe que aquesta organització i el ministeri de Salut d'Etiòpia han atès "més de 200 ferits". Des que va esclatar el conflicte, la setmana passada, 14,500 persones (la meitat, nens) s'han refugiat al Sudan.

Per la seva banda, l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU ha expressat la preocupació pel fet que el tall de les comunicacions impedeix que els treballadors humanitaris facin arribar "subministraments vitals" als habitants de Tigre i n'avaluïn "les necessitats humanitàries actuals". MSF recorda que ja abans que comencés el conflicte militar "centenars de milers de persones", entre les quals els gairebé 100.000 refugiats que vivien a Tigre, "eren dependents de l'assistència humanitària".

Amnistia Internacional demana als líders del FPAT que "deixin clar a les seves forces i als seus seguidors que els atacats deliberats contra civils estan absolutament prohibits i constitueixen crims de guerra". "Totes les parts del conflicte de Tigre han d'assegurar el respecte total per la llei humanitària internacional i els drets humans en les seves operacions. La seguretat i protecció dels civils ha de ser primordial", afegeix l'ONG.

Sospites de persecució ètnica

Un informe intern de l'ONU al qual ha tingut accés Reuters indica que agents de la policia etíop han visitat unes oficines del Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides a la regió d'Ahmara per demanar una llista dels treballadors d'ètnia tigre, que els responsables de l'organització s'han negat a facilitar-los. Segons el document, la policia tenia l'ordre d'"identificar tots els tigres d'agències governamentals i ONGs". El govern etíop ha advertit que s'estava "malinterpretant" aquesta visita, i que no buscaven persones d'ètnia tigre sinó "sospitosos vinculats a les autoritats" d'aquesta regió.

Aquest mateix divendres, la Unió Africana ha destituït el seu cap de seguretat, l'etíop Gebreegziabher Mebratu Melese, a petició del govern d'Etiòpia, que l'acusa de deslleialtat. Un expert citat per Reuters assegura que Gebreegziabher és d'ètnia tigre.