Unes 30.000 persones ja han arribat al Sudan fugint de la guerra d'Etiòpia

BarcelonaLa guerra que des de fa gairebé dues setmanes afecta la regió de Tigre, al nord d'Etiòpia, està donant lloc a "una crisi humanitària a gran escala". És l'advertència que ha llançat aquest dimarts Babar Baloch, el portaveu de l'ACNUR (l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), després de detallar que més de 27.000 persones ja han fugit de la zona per refugiar-se al Sudan. Les autoritats sudaneses, però, han elevat la xifra de refugiats fins a 34.000, segons recull Efe. Cada dia unes 4.000 persones creuen la frontera entre els dos països i, segons Baloch, arriben al Sudan "realment espantades" i explicant que "fugen de combats durs" i que no hi ha cap indici que s'hagin d'acabar.

A això cal sumar-hi els "desplaçaments massius" que, segons l'Oficina per a la Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCAH), probablement s'estan donant a l'interior de Tigre, tot i que per ara és impossible confirmar-ho sobre el terreny, ja que la regió està completament aïllada i les comunicacions s'han interromput.

El Programa Internacional d'Aliments de l'ONU afirma que ja ha fet arribar més d'una tona d'aliments a l'entorn de la ciutat sudanesa de Kassala (a tocar de la frontera amb Etiòpia), una quantitat que hauria de permetre alimentar unes 60.000 persones durant un mes. L'OCAH, però, considera prioritari que es garanteixi l'accés del personal humanitari a Tigre, ja que centenars de milers d'habitants de la regió ja depenien d'aquestes ajudes per sobreviure abans que esclatés el conflicte.

Atac "final"

Mentrestant, el primer ministre d'Etiòpia, Abiy Ahmed, ha advertit aquest dimarts que el termini de tres dies que havia donat divendres a les forces del Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT) perquè deixessin les armes ja s'ha esgotat. Per això, diu, l'exèrcit etíop emprendrà "en els pròxims dies" l'ofensiva "final" per tornar a imposar "l'ordre constitucional" a Tigre, que segons ell es va trencar quan el FPAT, que governa aquest territori, va convocar eleccions al Parlament regional al setembre, malgrat l'ordre d'ajornar-les a causa del covid-19.

Aquest dilluns l'exèrcit va bombardejar diversos punts pròxims a la capital de la regió, Mekele, i el FPAT ha denunciat que s'han destruït una presa i una fàbrica de sucre i que els habitants de la zona havien sigut atacats "sense compassió". El govern, però, nega que hagi actuat contra la població civil. En un comunicat emès aquest dimarts a la tarda, l'executiu etíop assegura que ha aconseguit "victòries significatives" al front occidental i a l'oriental, i que les seves tropes es dirigeixen ara cap a la capital, mentre que les forces tigres estarien retrocedint.

Des que Ahmed va anunciar l'inici d'una ofensiva militar contra la regió de Tigre, el 4 de novembre, el conflicte ja ha deixat centenars de morts (una font diplomàtica citada per Reuters parla de "milers" de víctimes mortals), entre els quals nombrosos civils. En aquest sentit, Amnistia Internacional va denunciar divendres una massacre en què haurien mort "probablement" centenars de persones a la localitat de Mai-Kadra, presumptament a mans de forces tigres.

Condemna per l'atac a Eritrea

Aquest cap de setmana les forces del FPAT van atacar amb coets Asmara la capital de l'estat veí d'Eritrea, amb el qual Etiòpia va estar en guerra durant dues dècades fins que el 2018 Ahmed va signar un acord de pau (un dels principals motius pels quals l'any següent va ser distingit amb el premi Nobel de la pau). Aquest dimarts el secretari d'Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, ha condemnat "fermament" aquest atac, que considera un "intent d'internacionalitzar el conflicte". "Demanem al FPAT i a les autoritats etíops que prenguin mesures immediatament per desescalar el conflicte, restaurar la pau i protegir els civils", ha afegit en un tuit.

Diversos països africans, com ara Kènia i Djibouti (tots dos fronterers amb Etiòpia), han reclamat una resolució ràpida del conflicte, i aquest dilluns l'expresident nigerià Olusegun Obasanjo s'ha desplaçat fins a la capital etíop, Adis Abeba, suposadament per fer tasques de mediació, tot i que el govern d'Etiòpia ha negat que el motiu de la visita fos aquest. Dilluns l'executiu va assegurar que no havia demanat cap mediació internacional i va demanar temps per resoldre un conflicte que, segons el govern, serà "curt". Ahmed insisteix que no té intenció de negociar fins que no s'hagi restaurat l'ordre constitucional a Tigre.

Advertència del Comitè del Nobel

En un gest poc habitual, el Comitè Noruec del Nobel, que fa un any va atorgar a Abiy Ahmed el Nobel de la pau, s'ha referit aquest dimarts a la situació que es viu a Etiòpia i s'ha mostrat "profundament preocupat" pels esdeveniments. "[El Comitè] repeteix avui el que ja ha manifestat anteriorment, és a dir, que és responsabilitat de totes les parts implicades acabar amb l'escalada de violència i resoldre els desacords i conflictes per mitjans pacífics", assenyala l'organisme en un comunicat.