Etiòpia, pionera a trencar el sostre de vidre a l’Àfrica

BarcelonaEtiòpia posa la directa en la igualtat, almenys en l’administració política, i ja compta amb tres dones en càrrecs de màxima representació. El camí de la conquesta dels drets de les dones encara és llarg en una societat com l’etíop, ancorada en costums i tradicions ultraconservadors i patriarcals, però els tres nomenaments recents són molt més que un gest i formen part de les reformes que des de l’abril ha iniciat el primer ministre, Abiy Ahmed Ali, que és el primer líder de l’ètnia oromo al govern d’Addis Abeba i sobre qui recau, això sí, el poder executiu. Abiy ja va fer història al confeccionar un executiu paritari donant carteres com la de Defensa o la de la Pau, que conté competències en policia i l’agència d’intel·ligència, a dones. Va ser ell qui va dir que les dones són agents de canvi, menys corruptes i que contribueixen a la construcció de la pau.

Després que el president del país dimitís per sorpresa, Abiy va apostar per tenir al costat una companya de viatge per a la transició política que acaben d’estrenar, i a finals d’octubre el Parlament va aprovar com a nova presidenta del país Sahle-Work Zewde, una diplomàtica de 68 anys educada a França i ambaixadora a l’ONU i diferents països. La seva elecció va comptar amb el suport unànime de la cambra, i en el seu primer discurs ja va deixar veure que els drets de les dones, la pau i la unitat del país seran les seves prioritats. Si tot li és propici, té per davant dues legislatures de sis anys cadascuna per ajudar a portar Etiòpia al segle XXI. El país ha estat assotat per guerres, fam i sequeres, i últimament per conflictes ètnics, però des de l’arribada de l’equip d’Abiy s’han estrenat reformes que tenen el seu referent en la signatura de la pau amb la veïna Eritrea o l’alliberament de presos de consciència i polítics.

“La primera víctima de l’absència de pau són les dones, de manera que posaré èmfasi en el rol de les dones per assegurar la pau i els beneficis de la pau per a les dones”, va dir Sahle-Work davant dels diputats i diputades en una compareixença molt aplaudida.

Amb l’elecció de la nova presidenta etíop s’acaba amb una anomalia a l’Àfrica: en una cimera a Kigali el mes de març passat, els líders del continent es retrataven sense ni una sola dona. Pocs dies abans, la presidenta de Maurici, Ameenah Gurib-Fakim, havia dimitit qüestionada per corrupció, i al gener va esgotar el mandat la presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, premi Nobel de la pau que va tenir un paper clau en la pacificació del país.

La nova Etiòpia té dues cares femenines més en l’organigrama polític del país. Com en el cas de la flamant presidenta, són noms de llarg recorregut, allunyats de qualsevol sospita que es tracti de la imposició de quotes o de política de maquillatge del primer ministre. En aquest nou escenari que s’obre al país, l’opositora Birtukan Mideksa és la nova presidenta de la Junta Electoral, un organisme dependent del govern que té entre els seus grans reptes la reforma del sistema electoral com han reclamat els dissidents, a més de ser la jutge en cas d’impugnació dels comicis. Birtukan és exjutgessa federal, premi Sàkharov del Parlament Europeu i líder d’Unitat per la Democràcia i la Justícia, i va tornar a Etiòpia després de set anys d’exili. Acusada de traïció, precisament per impugnar els resultats del 2015, va passar llargues temporades a la presó, on va patir tortures i abusos. El seu perfil també és trencador per a la conservadora Etiòpia, ja que és divorciada i cria la seva filla en solitari, una dada personal prou eloqüent.

El mateix dia que Birtukan prenia possessió, Meaza Ashenafi també prometia càrrec com a nova presidenta del Tribunal Suprem. Meaza és una activista reconeguda dels drets de les dones, un currículum també valuós en un país on el matrimoni infantil i l’ablació del clítoris encara formen part de les vides de les dones. El simbolisme de l’equiparació de gènere d’Etiòpia és evident, ja que és el segon país més poblat del continent, però és Ruanda, el país del genocidi, el que va trencar primer el sostre de vidre, amb una majoria de diputades dones. Ara, el president Paul Kagame ha copiat el model etíop de la paritat al govern.