Estudiants d'un 'college' d'Oxford insten la retirada d'un quadre d'Elisabet II
La imatge, del 1952, s'associa a la incòmoda "història colonial recent" del Regne Unit
LondresLa reina Elisabet II s'ha convertit en involuntari motiu de polèmica a Oxford i en el que alguns membres de la intel·liguèntsia britànica, inclòs el ministre d’Educació, Gavin Williamson, han titllat d’episodi “absurd”. Estudiants de postgrau del Magdalen College han votat a favor de retirar un retrat acolorit de la monarca basat en una fotografia de Dorothy Wilding, feta el 1952, en el moment en què va ser coronada.
El retrat, adquirit el 2013 pels estudiants per decorar l’anomenada Middle Common Room (MCR), la sala que els acull, ha sigut retirat perquè es tractava d’un símbol poc acollidor de la “història colonial recent” del Regne Unit. El president de la Middle Common Room, Matthew Katzman, ha assegurat a la premsa britànica que "s'ha retirat perquè es va decidir que la sala comuna tingués un esperit neutral. D'això es tractava. El college té un munt de representacions de diverses coses, però la sala està pensada per ser un espai on tothom pugui sentir-se benvingut".
D’acord amb Katzman, la votació es va convocar en interès d'estudiants nacionals i internacionals que podrien oposar-se a la imatge. Els responsables acadèmics del Magdalen College no han intervingut en la retirada. El ministre Williamson ha mostrat a última hora d’aquest dimarts la seva incredulitat pel fet. "És un acte absurd. Ella és la cap d'estat i un símbol del que és el millor del Regne Unit. Durant el seu llarg regnat, ha treballat incansablement per promoure els valors britànics de tolerància, inclusió i respecte a tot el món".
L'afirmació del ministre contrasta amb la descoberta, la setmana passada, de la prohibició que la família reial havia fet fins a finals dels anys 60 que els "immigrants de color o estrangers" poguessin exercir funcions clericals a la casa reial. La dada la va obtenir el diari The Guardian després d’una investigació als arxius nacionals. Els mateixos documents aportaven llum també sobre com el Palau de Buckingham va negociar clàusules –que continuen vigents avui– que eximeixen la reina i la seva família de les lleis que impedeixen la discriminació de raça i sexe.
El Magdalen College ha indicat que no intervindrà per revertir la decisió, malgrat la llarga associació entre la reialesa i el col·legi. Elisabet II va visitar la institució el 1948 per rebre un títol honorífic de la Universitat d’Oxford. Ho va tornar a fer el 2008, amb motiu del seu 550è aniversari.
La traïció de l'Oxford Union Debating Society
Una altra de les reaccions contràries a la retirada l’ha fet sir John Hayes, diputat conservador a Westminster, per a qui "el més trist és que es pensi que la gent del Magdalen College Oxford és raonablement brillant". "Aquesta decisió suggeriria que no. La reina és la cap de la Commonwealth, respectada a tot el món com a tal, i intentar suggerir qualsevol cosa que sigui d'una altra manera és una distorsió deshonesta. Les persones implicades haurien d'estar avergonyides d'elles mateixes".
El del retrat acolorit de la reina no és l’únic interrogant, ni que sigui simbòlic, que els estudiants d’Oxford han fet sobre la monarquia en dates recents. La setmana passada, l'Oxford Union Students va celebrar un debat per considerar aprovar o no la moció: "Aboliria aquesta casa la monarquia", un debat atiat a recer de les acusacions que Meghan Markle va fer de racisme cap a la família reial en la famosa entrevista amb Oprah Winfrey, a primers del mes de març passat.
Tot plegat, però, és anecdòtic i es manté dins d’una tradició de protesta dels estudiants que, quan deixen de ser-ho i esdevenen part de les elits d’Oxbridge –els que surten de les universitats d’Oxford i Cambridge–, no va enlloc. Una de les polèmiques més celebrades de la història de l'Oxford Union Debating Society va tenir lloc el 1933, quan es va aprovar una moció que indicava que "aquesta casa no lluitaria en cap cas pel seu rei ni pel seu país", una decisió que va costar crítiques a l’Oxford Union de “deslleialtat" per part de la premsa de l’època.