Trump assegura que estudiarà armar els professors
El president dels EUA fa aquest suggeriment després de reunir-se amb víctimes de tirotejos massius
Nova YorkEl president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar ahir que per respondre a l’onada de tirotejos massius als instituts i escoles del país una solució seria armar els professors i els entrenadors dels equips esportius escolars. Trump va fer aquest suggeriment després de reunir-se amb víctimes dels tirotejos. De fet, va recollir la idea d’un pare, al qual li va dir que li semblava bé i que miraria què s’hi podia fer.
Els joves de l’institut de Parkland, a Florida, s’han revelat contra la violència amb armes de foc al seu país. Estan decidits a aconseguir que la massacre al seu centre escolar, que va acabar amb la vida de 14 dels seus companys i tres professors, sigui l’última. Per això han fet i faran diverses mobilitzacions a Florida i en altres estats per pressionar els polítics perquè restringeixin l’accés a les armes.
Els seus crits de protesta han començat a donar alguns fruits, encara que sigui la sortida que va tenir ahir Trump, un gran defensor de les armes. Dos dels tirotejos més mortífers del país -en un concert a Las Vegas i en una església a Texas- s’han produït durant el seu curt mandat. Però Trump, després de cadascuna de les tragèdies, va evitar parlar de mesures de control de les armes i va atribuir el problema a la desatenció dels malalts mentals.
Punt d’inflexió
Quan es va produir la matança a l’escola de Sandy Hook de Newtown el desembre del 2012 -en què van morir 20 nens de sis anys-, molts van creure que suposaria un gran punt d’inflexió en el debat sobre les armes. Els pares de les víctimes van pressionar sense èxit per obtenir regulacions per lluitar contra el que molts consideren una epidèmia de violència armada. Tot i així, no hi va haver cap canvi. Parkland podria ser diferent.
La rebel·lió dels seus estudiants ja ha aconseguit el suport de molta gent, més enllà de famosos com l’actor George Clooney o l’estrella mediàtica Oprah Winfrey. Altres joves del país ja han assegurat que participaran en la seva marxa contra la violència de les armes a Washington, el 24 de març. A més, els seus crits de protesta comencen a donar alguns fruits.
Trump s’ha mostrat per primer cop a favor d’una iniciativa legislativa que millori el sistema federal de revisió dels antecedents dels ciutadans que vulguin comprar rifles. A més, va firmar un memoràndum que insta el seu fiscal general a proposar una norma per prohibir la venta d’uns artefactes ( bump stocks, en anglès) que permeten convertir una arma semiautomàtica en automàtica i, per tant, en més letal perquè dispara moltes més bales per minut.
L’autor de la massacre de 58 persones a Las Vegas a l’octubre va modificar el seu rifle amb aquesta peça. El president nord-americà i el lobi de les armes (NRA) van assegurar llavors que donaven suport a la prohibició d’aquests artefactes, però finalment els legisladors no van fer res.
Durant la seva trobada amb víctimes de violència armada, Trump va escoltar les seves propostes i els va explicar que no ha tancat la porta a cap canvi important en el control de les armes. El president nord-americà s’ha vist obligat a respondre a les demandes dels joves i a la forta pressió de l’opinió pública. Segons les últimes enquestes, més del 90% dels nord-americans volen millores en el registre de les armes i sis de cada deu acusen el Congrés i Trump de no fer prou per evitar els tirotejos massius.
La portaveu de Trump, Sarah Sanders, va dir que la Casa Blanca fins i tot podria donar suport a una proposta que planteja posar una edat mínima per poder comprar un rifle d’assalt. Alguns activistes a favor d’augmentar el control de les armes destaquen que l’autor de la matança a l’institut de Florida, Nikolas Cruz, de 19 anys, va poder comprar el malauradament famós rifle semiautomàtic AR-15, i ho contraposen al fet que la llei de l’estat prohibeix la venda d’alcohol als joves de la seva edat.
En les pròximes setmanes es veurà si les declaracions de Trump es concreten en noves mesures o si són només un gest de cara a la galeria. De moment, els estudiants de Parkland han organitzat diverses accions per mantenir la pressió sobre els polítics. A més de la manifestació del 24 de març, tenen previst participar en la parada educativa nacional de 17 minuts -un per cada víctima de l’últim tiroteig- impulsada per l’organització de la Marxa de les Dones.
Centenars de milers de persones es van manifestar a Fort Lauderdale, Florida, aquest cap de setmana passat per demanar més restriccions a l’accés a les armes. Dimarts alguns dels estudiants supervivents van viatjar a la capital de l’estat, Tallahassee, per exigir als seus legisladors que aprovessin un projecte de llei per prohibir els rifles d’assalt. Finalment, però, la prohibició no va rebre prou suport. “És inacceptable”, va afirmar Spencer Blum, un dels estudiants supervivents, a la CNN. “El seu vot demostra que no els importem”.
Ahir els grup d’estudiants que van viatjar a Tallahassee es van manifestar davant del capitoli, seu del Parlament estatal, i es van reunir amb diversos legisladors. La seva lluita continua.