Un estudiant de medicina italià és el primer ‘erasmus’ a Gaza

Barcelona“La meva vida és com la de tots els estudiants de medicina: entre la biblioteca i l’hospital”, explica per telèfon Riccardo Corradini. Aquest italià de 25 anys, estudiant de sisè curs de medicina, s’ha convertit en el primer del món que escull la franja de Gaza per cursar els seus estudis dins l’Erasmus Plus, el programa europeu d’intercanvi universitari ampliat més enllà de la UE. I se sent “privilegiat”, per molt que està en un dels llocs més densament poblats del planeta, que ha patit tres guerres en l’última dècada i que està sotmès a un sever bloqueig per part d’Israel.

Corradini explica que va escollir Gaza perquè es vol especialitzar en cirurgia d’urgències i difícilment trobaria un lloc millor per guanyar experiència en situacions límit: “Aquí per desgràcia hi ha molts ferits i molts pacients, i recursos limitats: els protocols mèdics de Gaza són molt diferents als d’Itàlia i segur que hi ha coses que podem aprendre”, comenta. Des del març de l’any passat més de 250 palestins han mort a mans de soldats israelians a la franja, la majoria en les protestes dels divendres a la vora de la frontera. Prop de 30.000 han patit amputacions.

L’estudiant italià afegeix que en la seva decisió també hi ha pesat la idea que podia posar el seu “granet de sorra per contribuir a la pau: està bé enviar aquest missatge per la pau dins l’àmbit universitari”. El jove ja va fer un semestre d’Erasmus a la universitat d’Al-Quds, a Jerusalem, fa dos anys. Amb tot, l’estudiant de medicina assegura que no té fusta d’heroi: “Si hi hagués una nova ofensiva de bombardejos, compto que ho sabré abans, i aleshores sortiria immediatament”.

Reconeix que per a la seva família i amics de Trentino, al nord d’Itàlia, no va ser fàcil: “Al principi els va costar, però ara entenen els meus motius i em fan costat, i després de les primeres setmanes aquí estan més tranquils”. El jove va arribar a Gaza al gener i s’hi estarà fins al juny. Assegura que la seva vida és com la de qualsevol estudiant de medicina: “Visc en un pis compartit amb dos estudiants a 15 minuts de l’Hospital d’Al-Shifa”. Fa pràctiques als tres hospitals centrals de Gaza, que treballen sota el bloqueig terrestre, naval i aeri permanent a què Israel sotmet la població de la franja com a càstig per haver votat majoritàriament per Hamàs el 2007. La manca d’aliments, subministraments bàsics, sistemes de potabilització de l’aigua i els talls elèctrics constants han provocat una crisi humanitària de primera magnitud. Fa anys que l’ONU va advertir que la franja es convertiria en un lloc “inhabitable”. El sistema públic de salut pateix directament aquestes restriccions i segons l’Organització Mundial de la Salut a la franja hi falten 223 medicaments bàsics. “És clar que no és fàcil viure aquí, però els dijous al vespre sortim a fer una volta amb els companys i m’agrada molt passejar pels carrers de Gaza: sempre hi ha molta gent, tota mena d’olors i colors”, explica Corradini.

“El nivell a la facultat és molt alt i té una orientació molt més pràctica que a Itàlia. I m’ha sorprès que tots els professors parlin tan bé l’anglès”, diu l’estudiant, que sent que la seva estada li serà molt útil també des d’un punt de vista acadèmic.

Malgrat el bloqueig

L’italià ha tingut una rebuda d’excepció, començant per les autoritats de la Universitat Islàmica de Gaza, que li van organitzar un acte de benvinguda. I és que, ara mateix, només tenen un estudiant turc i acaba de marxar un grup de Malàisia. “Estem preparats per rebre tots els estudiants europeus que vulguin venir a les nostres universitats”, explica en una conversa telefònica Said Elnamrouti, director de relacions internacionals de la universitat i professor de gestió de recursos humans a la Facultat de Comerç. “Estudiar a Gaza és una bona oportunitat per créixer i per a nosaltres és clau poder intercanviar experiències”. La universitat té programes amb la universitat de Glasgow a Escòcia i convenis amb diversos centres italians, com la Universitat de Siena. I també acullen professorat estranger. El professor reconeix que “el bloqueig d’Israel ens posa moltes traves, però si es fan els tràmits no és impossible”.