Perseguint el rastre del coronavirus en un hospital

Martorell¿Com es transmet el coronavirus en un hospital? La pregunta se la van fer tres investigadors de l'Institut de Recerca i Innovació de la Universitat de KwaZulu-Natal (Krisp), a Sud-àfrica. Era el 4 d'abril quan tots tres entraven per la porta de l'Hospital Sant Agustí de Durban, on el 9 de març va ingressar un pacient positiu, cinc dies després que es detectés al país el primer cas, d'una dona que acabava de tornar d'unes vacances a Itàlia. La particularitat de l'informe que els autors van presentar, i que ha publicat la revista Science, és que la seva lectura s'assembla més a una de les sèries de policies que intenten encaixar les peces d'un assassinat o de trobar una persona desapareguda que no a la investigació d'una epidèmia.

Tulio de Oliveira, un dels autors i director del Krisp, rememora les tres setmanes que van passar al centre com una “feina de detectius”. Per seguir el rastre del covid-19 van parlar amb les infermeres, els metges i la direcció del centre, i van mirar del dret i del revés els registres clínics d'aquells dies. Es van informar sobre els torns del personal i els pacients que havien atès però també van fer un croquis de l'itinerari dels malalts, especificant fins i tot la posició dels llits per cada sala per on passaven, sobre la base de plànols de l'hospital. El trio de científics es van “passejar per l'hospital per entendre com fins al 30 d'abril [el coronavirus] es va introduir i com es va propagar” fins a afectar 119 persones, de les quals 80 eren personal sanitari i 39 pacients.

Un únic focus

De Oliveira assenyala que el fet que la infecció es trobés en el primer estadi va facilitar la investigació exhaustiva. La conclusió és que “hi va haver una única introducció” d'un pacient que va entrar a urgències amb símptomes i posteriorment va donar positiu. Se'l va aïllar però el seu llit es va instal·lar en una zona de pas molt exposat a les entrades i sortides del personal. Just davant, però en una altra habitació, una dona de 81 anys va estar en observació per dolor cardíac. No van coincidir en un mateix espai però van ser tractats per una mateixa infermera, que donaria positiu al cap d'uns dies, de la mateixa manera que la malalta, que va ser donada d'alta i va tornar a la residència on vivia, però poc després va tornar a ser ingressada amb símptomes de covid-19. A més, cinc persones més que eren a l'espai de triatge també es van contagiar. En total, el brot va afectar cinc departaments de l'hospital i, de retruc, va entrar a la residència de gent gran i a un centre de diàlisi. En total, 139 positius, el 14% dels diagnosticats en aquelles dates a la província de KwaZulu-Natal.

Els autors suggereixen que el contagi es va produir de personal als malalts a partir del pacient zero i no pas entre pacients, als quals se separa amb una distància de seguretat que evita la transmissió aèria. Per a Richard Lessells, infectòleg del Krisp i coautor de l'estudi, “les mans del personal, el termòmetre, l'aparell de la pressió arterial o l'estetoscopi” que es comparteixen amb els pacients faciliten la transmissió. En aquest sentit, De Oliveira afegeix que “cap dels contagis rastrejats es va produir a l'UCI”, segurament perquè els professionals són molt més curosos amb les seva higiene i amb la neteja de l'instrumental i les superfícies que fan servir, mentre que als altres serveis no eren conscients de la presència del virus.

¿Hi va haver negligència? Tant De Oliveira com Lessels coincideixen que en cap cas es pot acusar els professionals de negligents sinó que el covid-19 “té una transmissió ràpida” i va trobar “en febleses i buits” un bon aliat per campar per l'hospital (ja per si mateix un punt d'infeccions). L'informe, que també signa Yunus Moosa, aprofita per apuntar “lliçons” de cara al futur: s'ha de partir que tots els pacients són un focus de contagi potencial, així que el personal ha d'estar alerta, i les mascaretes haurien de ser obligatòries per a professionals i pacients. Com en les novel·les policíaques, els autors han trobat un únic culpable. Lessells sentencia: “El covid-19”.