L'estratègia de vacunació de Macron suscita crítiques a França

ParísUna setmana després d'exhibir i anunciar a so de bombo i platerets les primeres vacunacions contra el covid-19 a França, el país presidit per Emmanuel Macron no ha vacunat ni 1.000 persones. En concret, només se n'havia vacunat 516 el dia 1 de gener, segons el ministeri de Salut. Una campanya de vacunació amb comptagotes força criticada per alguns, que consideren l'estratègia del govern francès massa lenta i cauta en comparació amb les d'altres països de la Unió Europea. Per exemple, Alemanya ja ha vacunat més de 200.000 persones, Itàlia més de 100.000. Tots dos països van començar a posar les primeres dosis el 27 de desembre, com França. Espanya, que també va començar el 27 de desembre, n'ha administrat gairebé 83.000.

"Com molts dels meus companys, crec que hem d'anar molt més ràpid en la vacunació per poder controlar l'epidèmia ràpidament. A aquest ritme, seguirem confinats el 2022", criticava l'especialista en infectologia a l'hospital Bichat de París Nathan Peiffer-Smadja al seu compte de Twitter.

Els representants de les institucions governamentals, però, no són del mateix parer. "Si vacunem molt però no les persones adequades, passaran mesos abans que puguem disminuir les hospitalitzacions i les defuncions", va defensar la presidenta de l'Alta Autoritat de Salut [la HAS, segons les sigles en francès], Dominique Le Guludec. Segons les últimes dades publicades, França va superar diumenge la xifra dels 65.000 morts per coronavirus.

A més, la presidenta de la HAS també va explicar la raó per la qual el govern no havia optat per instal·lar en aquesta primera fase –que durarà fins al febrer– els anomenats vaccinodromes, centres de vacunació habilitats en espais gegants com ara poliesportius o bé gimnasos per vacunar ràpidament un gran nombre de persones. "Enviar els més vulnerables a fer cua en aquests centres no ens va semblar la millor solució", va dir per justificar-se Le Guludec. "Són les vacunes que van fins on hi ha les persones grans i no a la inversa", defensava també el portaveu del govern, Gabriel Attal.

Però aquesta estratègia té una conseqüència: "Ens obliga a anar més lentament", reconeixia el president del consell d'orientació de l'estratègia de vacunació contra el covid-19 a França, el doctor Alain Fischer. El motiu? La logística de la vacuna Pfizer/BioNTech, l'única autoritzada al país fins ara, és complexa. "La vacuna és difícil de transportar i de conservar", explicava Fischer. És potser per això que el ministre de Salut, Olivier Véran, va assegurar que, passada aquesta primera fase i amb els més vulnerables protegits, s'obriran centres de vacunació a les ciutats i llocs propers als municipis, però no seran en espais gegants.

"Fer pedagogia"

Véran ha defensat per activa i per passiva la tàctica governamental, assumint l'estratègia "d'acordar el temps necessari per informar els més grans i les seves famílies" sobre la vacuna. De fet, França demana un consentiment per escrit abans la injecció i es fa una consulta mèdica prèvia a la vacunació que pot durar "més de mitja hora", segons va explicar a l'agència France-Presse la doctora Bénédicte Simovic, del Centre Hospitalari Universitari de Lilla. "És essencial fer molta pedagogia", deia, encara que això alenteixi el procés.

Aquesta particularitat pretén respondre al recel dels francesos a aquesta vacuna: l'última enquesta publicada diumenge per Odoxa revela que el 58% dels ciutadans no volen vacunar-se. De fet, l'executiu ha optat per una campanya progressiva perquè sap que la població és molt escèptica.

Però, malgrat la defensa aferrissada que han fet del procés diferents membres del govern, Macron fa dies que arrufa el nas. "No deixaré que una lentitud injustificada s'estableixi per motius equivocats", va assegurar en el seu missatge institucional de Cap d'Any. És per això que l'executiu ha decidit canviar de marxa: a partir d'ahir, dilluns 4 de gener, el personal sanitari de 50 anys en amunt també es pot vacunar als centres que ja disposin de la dosi. Un grup que estava previst vacunar a partir de la segona etapa de la campanya, és a dir, entre febrer i març.

En aquesta primera fase només es podien vacunar fins ara les persones grans que viuen en residències i centres similars, i el personal sanitari de més de 65 anys que hi treballa i que podria patir conseqüències greus si es contagiés.