L’estratègia sueca contra el covid-19 tampoc s’escapa de la segona onada

Malmö (suècia)Sovint assenyalada com l’excepció d’Europa per les poques restriccions implantades per frenar els contagis de covid-19 -no hi ha hagut confinaments, l’ús de la mascareta mai ha sigut obligatori, els restaurants no han patit tancaments totals i la majoria d’infants no han deixat d’anar a l’escola-, Suècia està sent observada de prop. Han sigut molts els experts que s’han preguntat si l’anomenada estratègia sueca ha funcionat, però sembla que encara és massa aviat per tenir respostes clares. Durant la primera onada, les xifres sueques van ser considerablement superiors a les de la resta de països nòrdics, que sí que van optar per mesures contundents i miraven amb cert recel el relaxament del seu veí. En canvi, Suècia mai ha arribat als registres d’Espanya, Itàlia o Bèlgica.

Mesos després, i quan la segona onada començava a treure el cap en diversos països europeus, l’estat escandinau presentava xifres sorprenentment baixes a principis de setembre. Molts mitjans internacionals es preguntaven llavors si el model suec havia funcionat i si el país havia aconseguit un nivell d’immunitat més elevat que la resta pel simple fet d’haver permès que els ciutadans continuessin les seves vides amb certa normalitat des que va esclatar la pandèmia. Tot i que les autoritats han negat que l’estratègia hagi passat per permetre l’expansió del virus per aconseguir una immunitat de grup, la setmana passada l’epidemiòleg estatal i principal gestor de la crisi, Anders Tegnell, admetia que el ritme més lent en l’increment de casos a Estocolm durant aquesta segona onada europea i en comparació amb altres ciutats com Madrid o París podria indicar un nivell més alt d’immunitat.

Però el mes d’octubre ha portat males notícies als suecs. Les xifres de nous contagis mostren un clar augment, especialment a Estocolm i a Uppsala, una de les principals ciutats universitàries. A la capital, la incidència acumulada les últimes dues setmanes ronda els 150 casos per 100.000 habitants, més del doble que a principis d’octubre. La mitjana nacional és de 109, mentre que fa una setmana era al voltant dels 80, i en fa dues, dels 50.

Divendres Suècia va registrar 1.900 positius nous, la xifra més alta des del juny, i ja s’acosta als 110.000 casos en total. Tegnell admet que l’evolució és “greu”, tot i que ressalta que ara es fan molts més tests que a la primavera (uns 150.000 a la setmana, mentre que llavors no arribaven a 30.000). Les morts també segueixen contingudes, amb una mitjana de dues diàries, res a veure amb els registres de la majoria de països europeus. Tot i així, Suècia s’acosta als 6.000 morts per covid-19, una xifra que multiplica per cinc la de Dinamarca i per deu la de Noruega, en termes relatius.

Responsabilitat individual

Sigui com sigui, Suècia continua mantenint l’etiqueta d’excepció: és un dels pocs països que no recomanen la mascareta. A més, aquesta setmana ha anunciat un relaxament en algunes mesures, com ara l’ampliació del límit de públic en certs esdeveniments fins a 300 persones, mentre que fins ara era de 50. També ha eliminat les recomanacions especials per als grups de risc, a qui fins ara es demanava que s’aïllessin com més millor i ara podran actuar com la resta de la societat, amb l’argument d’evitar un impacte psicològic més gran. També s’ha aixecat la prohibició de visitar les residències de gent gran.

Les autoritats insten els ciutadans a minimitzar la socialització, a evitar esdeveniments amb massa gent i a mantenir les bones pràctiques d’higiene i distància física. També recomanen el teletreball i evitar el transport públic en hores punta. Suècia, doncs, es manté ferma en un dels pilars fonamentals del país: confiar en la responsabilitat individual dels ciutadans i evitar les restriccions severes.