Estrasburg condemna França per les condicions degradants de les seves presons
La majoria dels centres estan saturats i els reclusos viuen en un espai inferior als 3 metres quadrats
ParísCel·les infestades de rates i escarabats, matalassos per terra a tocar del vàter i la saturació de les presons que fan que els reclusos hagin de viure en un espai inferior als tres metres quadrats. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat França per les condicions de detenció degradants que hi ha en sis presons del país, com ara la de Nimes, Niça i Fresnes –aquesta última a tocar de París–, totes amb un problema de superpoblació.
En un comunicat de premsa, els jutges d’Estrasburg constaten que la taxa d’ocupació d'aquestes presons posa en evidència l’existència d’un problema estructural que fa que es donin condicions carceràries degradants. Si bé no és la primera vegada que Estrasburg castiga França per aquest motiu, aquest cop el tribunal ha agrupat en un única resolució les demandes de 32 reclusos, 29 dels quals són de nacionalitat francesa i la resta, originaris de Cap Verd, Polònia i el Marroc.
D’aquesta manera, el TEDH vol remarcar que aquest no és un problema aïllat i recomana a l’estat francès adoptar mesures per acabar amb la saturació dels seus centres penitenciaris. Per exemple, la taxa d’ocupació de la presó de Nimes el febrer del 2015 era del 215%. És a dir, hi havia 410 interns malgrat que el centre només té capacitat per a 192. El gener de l’any passat, la superpoblació d’aquesta presó s'havia reduït lleugerament, però continuava sent del 200%.
Indemnització als afectats
Com a conseqüència de la resolució judicial, França haurà de pagar entre 4.000 i 25.000 euros per danys morals a cadascun dels demandants, és a dir, un total d'uns 800.000 euros. Segons l’Observatori Internacional de Presons (OIP), la sentència del Tribunal d'Estrasburg posa de manifest que “les polítiques penals i penitenciaries dels últims 20 anys han fracassat”. Aquesta associació que milita pel respecte dels drets humans a les presons denuncia “la manca de pressupost per al manteniment” dels centres. A més, lamenta que els governs successius “s’obstinin a construir noves presons” en comptes d’apostar per “mesures alternatives”.
El president francès, Emmanuel Macron, es va comprometre a crear 15.000 places suplementàries per intentar posar fi a la saturació de les presons a França. De moment, però, el govern només té previst crear-ne 7.000 abans del 2022. A França hi ha 70.000 reclusos, una xifra rècord, segons dades de l'abril de l'any passat.
La trentena de demandants van denunciar que disposaven d'un espai personal inferior a l'establert per la normativa, que és de 3 m(2 ), que vivien en condicions insalubres i que no disposaven de privacitat a l’hora d’utilitzar el lavabo. Per exemple, a la presó de Ducos, a l’illa de la Martinica, els reclusos asseguraven que les cel·les estaven infestades de rates, formigues, ratolins i escarabats, i que hi havien d'estar tancats entre 15 i 22 hores al dia. Això mateix van denunciar els presos del centre penitenciari de Fresnes –construït el 1898 a la perifèria de París–, i un altre reclús que complia condemna a la presó de Baie-Mahault, a l’illa de Guadalupe, va assegurar que havia de dormir en un matalàs a terra situat a només 80 centímetres del vàter.
Absència d'intimitat als lavabos
En la resolució, el tribunal precisa que el govern francès “no ha refutat les al·legacions” dels demandants, que també han estat “corroborades” per autoritats administratives i organismes internacionals com ara la Comissió Europea per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants. El govern francès va justificar l’absència d’aïllament dels sanitaris –en particular dels vàters– per motius de seguretat. “Això no és compatible amb l’exigència de protecció de la intimitat dels detinguts quan comparteixen cel·les superpoblades”, ha rebatut el Tribunal d’Estrasburg.
Com a resposta a l’ARA, el ministeri de Justícia ha aclarit que només estan saturades les presons on els reclusos compleixen penes de fins a dos anys. A França hi ha 86 presons d’aquest tipus, també anomenades centres de detenció provisional, ja que allà també hi ha reclosos detinguts que esperen ser jutjats o amb condemnes no fermes. El sistema penitenciari francès compta amb diversos tipus de presons en funció del règim de detenció i de les categories de la condemna.