Estranya davallada de Putin

Sorpresa, confusió i, inevitablement, sospites. Aquest podria ser l’ordre de reaccions davant del sondeig demoscòpic que atribueix a Putin un suport del 53%: seria el nivell més baix de popularitat dels últims anys, tenint en compte que el 2015, després de l’annexió de Crimea, l’eufòria va catapultar el president a un suport popular del 80%. Uns quants mitjans de comunicació, sobretot occidentals, han atribuït la davallada a la repressió policial. Als apallissaments i detencions arran de l’empresonament de líder opositor Aleksei Navalni. Amb tot, cal no perdre de vista que aquest 53% representaria una caiguda de 25 punts si prenguéssim com a referent els resultats del referèndum del 25 de juny a l’1 de juliol passats sobre la reforma constitucional, que atorga plens poders al president, i que Putin va guanyar amb un 78% de vots i una participació del 65% del cens.

Una davallada així en tan pocs mesos dona peu a elucubrar hipòtesis. ¿Anuncia que Putin s’encamina cap al començament del final? No sembla versemblant. Sobretot tenint en compte que qui dona les dades del sondeig és Opinió Publica, un organisme de l’òrbita del Kremlin. ¿Podria tractar-se, doncs, d’una enquesta fabricada per servir de revulsiu? ¿Per atemorir els sectors putinistes enfadats amb el president per la repressió policial –que afecta sobretot els joves i les classes mitjanes urbanes– però també per les retallades –que afecten sobretot els jubilats–? L’enquesta vindria a dir: compte, patriotes, que el moment és greu, la pandèmia ha fet caure els preus del petroli i estem vivint dels fonts de reserva de l’estat. I si a sobre un president com Putin perd suport, perd força, podria esdevenir un daltabaix imprevisible.

Les xifres de Levada

Curiosament, al cap de dos dies de l’enquesta d’Opinió Pública, el centre sociològic Levada, l’únic independent –i que sobreviu com pot enmig d’un estat policial–, publicava les seves dades de finals de gener: baixa la confiança en Putin entre els més joves –un 46% contra Putin en la franja d’edat de 18-24 anys– però el suport al president reflecteix una certa estabilitat: un 64%. Onze punts més que el 53% emès pel diguem-ne putinisme demoscòpic.

Cal no perdre de vista que el centre Levada ha donat el seus números, que contradiuen els oficialistes, sense –que se sàpiga– cap pressió del Kremlin, com sí que va passar el 2018, quan Levada va renunciar a publicar les seves xifres per estalviar-se represàlies. Es fa inevitable, doncs, sospitar. Veure aquest 53% com una xifra adreçada a fer por, a alertar que podria ser molt negatiu fer trontollar l’estabilitat del “pare” i alhora convidar a tornar a la “sensatesa”. I més tenint en compte que al desembre hi haurà unes eleccions legislatives que no pinten gaire bé per al partit governamental Rússia Unida.

Amb tot, en una democràcia paralítica com la russa, sempre pot sorgir la temptació d’aplicar la dita electoral estalinista: “El més important d’unes eleccions no és qui vota, sinó qui compta els vots”. Els successors de Stalin hi van afegir que la base d’unes bones eleccions és sempre disposar de “recursos administratius”. Recursos, gosaria dir, com els de la companyia Opinió Pública, i els que intimidatòriament sobrevolen de tant en tant els despatxos de Levada, ara com ara l’únic reducte demoscòpic capaç de detectar preferències socials i polítiques i traduir-les a xifres versemblants.