L'estrany rescat de mil migrants que qüestionaria la Unió Europea

BarcelonaEra el diumenge 24 de juny, fa només quatre dies, i el Mediterrani Central estava a punt de viure una escena pràcticament inèdita. Plena de tantes casualitats que, segons els activistes que fa tant de temps que són a alta mar rescatant pasteres, va ser sospitosa. Durant aquell matí, la Guàrdia Costanera italiana va llançar set avisos sobre la localització de set embarcacions amb migrants que havien sortit de Líbia pràcticament a la mateixa hora. Totes les naus eren a poques milles de distància. "No és habitual rebre tants avisos seguits, i que les embarcacions, després d'haver navegat durant unes sis hores, estiguin tan a prop", comenta Oscar Camps, fundador i director de l'ONG badalonina Proactiva Open Arms.

Ell té clar que el que es va viure aquell dia al Mediterrani va ser un engany. Una representació teatral –orquestrada per Itàlia i la Unió Europea, diu– per mostrar l'efectivitat dels guardacostes libis a l'hora de rescatar barcasses enmig del mar. "Simplement volien, a través d'aquesta falsa exhibició, demostrar al món que Líbia pot ser un soci fiable de la Unió Europea", argumenta.

"En total hi havia unes 1.000 persones entre les set pasteres. En condicions normals, detectar les embarcacions, assegurar-les i rescatar del mar tantes persones en diversos vaixells costa unes 12 hores", explica Oscar Camps. "Curiosament, aquell dia, les patrulleres líbies, sense embarcacions auxiliars, sense armilles salvavides ni personal qualificat ho van aconseguir en menys de cinc hores", afegeix.

Una sèrie de casualitats

Les casualitats, apunta Oscar Camps, no acaben aquí. "Tot i que el nostre era l'únic vaixell registrat oficialment com a embarcació de rescat, la Guàrdia Costanera ens va dir que no necessitava la nostra presència". A més, i segons explica el director de l'ONG, a la seva embarcació se li va negar a última hora el permís per desembarcar a Malta i fer-hi el canvi de tripulació, carregar material i posar combustible.

"No enteníem per què no ens donaven permís, i vam estar més de 12 hores aturats en aigües internacionals fins que no ens van donar l'autorització. Això va fer que la nostra arribada a la zona SAR [àrea de rescat] es retardés unes 10 hores", apunta Camps.

L'ONG badalonina també explica que, aquell dia, el capità de l''Open Arms' va demanar a l'avió Colibrí –que pertany a l'organització francesa de pilots voluntaris i que col·labora en tasques de localització i cerca d'embarcacions a la deriva– si podia confirmar la posició i el recorregut de les set embarcacions. "Ens van dir que no havien pogut enlairar-se, perquè curiosament les autoritats de Lampedusa els havien negat deliberadament posar combustible". Sense gaires arguments.

A l''Aquarius' –l'altre vaixell que era al Mediterrani Central després d'haver desembarcat els migrants al port de València– aquell dia se l'havia orientat cap a una zona molt a l'oest de la posició on eren les barcasses. "Per tant, no podia arribar a temps", assegura el mateix Oscar Camps, que diu que "sense testimonis, l'escenari estava preparat per justificar el finançament als guardacostes libis, que formen part d'un grup armat que extorsiona i s'aprofita de la vulnerabilitat dels migrants".

L'endemà, el ministre d'Infraestructures i Transports italià, Danilo Toninelli, anunciava que proporcionaria més patrulleres a Líbia.

Crític amb la Unió Europea

Oscar Camps explica a l’ARA que no és el primer cop que intueixen casos com aquest. “A Lesbos, per exemple, quan algun polític europeu, com Angela Merkel, visitava Turquia, no hi havia cap sortida des de terra turca cap a Grècia durant aquells dies”.

En els últims mesos, la Unió Europea ha potenciat les seves relacions amb Líbia perquè aquest país –un estat fallit, on diversos grups armats extorsionen, segresten i torturen els migrants– aturi les sortides pel Mediterrani. “Salvini i la UE ens volen fer creure que s’ha de donar suport als libis, un país que vulnera sistemàticament els drets humans, i més en el cas dels migrants”, segueix Camps.

És crític amb el paper d’Europa i no perdona que acusin les organitzacions humanitàries que hi ha al Mediterrani de potenciar el tràfic il·legal de persones: “És Europa qui negocia amb els traficants. Si Europa no paga a Turquia, al Marroc o a Líbia, aquests obren les portes i faciliten les sortides de migrants. Estan negociant amb el patiment de les persones, les tracten com a moneda de canvi”.

Sobre la cimera que se celebra aquest dijous i divendres a Brussel·les, on diversos països de la Unió Europea debatran sobre la crisi migratòria, Camps diu que no n'espera "res positiu". "Fa temps que Europa es limita a fer polítiques per intentar salvar el seu paper: busquen només reduir xifres, i salvar legislatures", comenta a bord d'un vaixell de l'Open Arms enmig del Mediterrani. Pendent, altre cop, d'algun rescat.