Estibadors italians frenen l’exportació d’armes a l’Aràbia Saudita

Barcelona“Tanqueu els ports a les armes i obriu-los a les persones”. Amb aquest lema es manifestaven fa dues setmanes estibadors i organitzacions pacifistes a Itàlia alertats per l’arribada del Bahri Yanbu, un vaixell de la flota de la monarquia saudita que transportava un carregament d’armes procedents del Canadà, dels Estats Units i de Bèlgica amb destinació a Riad. Els estibadors es van posar en vaga i es van negar a carregar i descarregar cap vaixell fins que el material fos retirat del moll. I així va ser: l’empresa es va veure obligada a tornar els contenidors a un magatzem i el vaixell va acabar marxant cap al port d’Alexandria sense la càrrega.

En el periple europeu del vaixell, organitzacions franceses ja havien denunciat que les armes que portava es destinarien a la guerra del Iemen, on es viu la pitjor crisi humanitària del planeta i on la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita està acusada per nombroses ONG i per l’ONU de crims de guerra. El vaixell no va poder carregar els canons Caesar fabricats a França al port de Le Havre perquè la pressió de les organitzacions va aconseguir que els retiressin l’autorització, i després va passar per Santander, on va carregar dos contenidors. A Itàlia ja l’esperaven, i quan va entrar al port de Gènova per carregar uns generadors elèctrics destinats a la Guàrdia Nacional Saudita, la vaga dels estibadors ho va impedir.

Els sindicats, en primera línia

“Va ser una primera victòria, i la clau va ser la implicació dels sindicats: els treballadors no volen participar amb la seva feina en la matança de civils en una guerra. Els sindicats metal·lúrgics formen part de la campanya i, tot i que tenen les seves contradiccions, aposten perquè es reconverteixin les fàbriques o simplement es dediquin a un ús civil”, explica Francesco Vignarca, de la Rete Disarmo (Xarxa pel Desarmament), que ha visitat Barcelona convidat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

“També hi va ajudar el fet que el diari La Repubblica publiqués les imatges dels tancs i vehicles militars que transportava el vaixell: perquè una cosa són informes amb dades d’exportacions i l’altra veure les armes a punt per a la guerra”, afegeix.

Però els estibadors havien guanyat només una batalla. Ahir mateix va arribar al port de Sardenya un altre vaixell de la mateixa companyia estatal saudita, el Bahri Tabuk. L’embarcació no havia anunciat la seva arribada al port (havia comunicat que es dirigia a Alexandria), va entrar a les 6.40 del matí i va carregar 44 contenidors de color taronja. La càrrega havia arribat en un comboi escortat per empreses de seguretat privades i amb un procediment fora de la normativa habitual del port, cosa que va impedir que els sindicats hi intervinguessin. La feina la van fer treballadors del vaixell saudita per evitar protestes i boicots.

A Sardenya, la regió més pobra d’Itàlia, hi ha la fàbrica de bombes RWM Italia Spa, que des del 2015 ja ha enviat 5.000 bombes a Riad. Els investigadors sospiten que ahir es van carregar unes 8.000 bombes. Els contenidors tampoc no tenien número identificatiu ni els indicadors d’explosius.

“El 2016 el govern italià va autoritzar la venda d’armes a l’Aràbia Saudita per valor de 411 milions d’euros, dels quals 42 milions eren per fabricar 30.000 bombes de tipus MK80 a Sardenya, a raó de 4.000 l’any”, recorda Vignarca. RWM és una antiga empresa pública italiana que va ser comprada per un fabricant alemany. L’escàndol va esclatar l’octubre del mateix any, quan una ONG del Iemen va documentar com aquestes bombes s’havien fet servir en un atac contra un barri a prop de Sanà i van matar una família sencera: el pare, la mare (embarassada) i els seus tres fills.

De Renzi a Salvini

“Quan Itàlia va autoritzar la venda d’aquestes armes governaven primer Matteo Renzi i després Paolo Gentiloni, del Partit Demòcrata. Nosaltres vam denunciar la llicència i aleshores ens deien que no hi podien fer res. Ara que són a l’oposició diuen el contrari, i és el Moviment 5 Estrelles el que ens diu que no hi ha res a fer. I la Lliga defensa les fàbriques d’armes del nord”, explica l’activista. Sap que la seva és una cursa de fons i que les següents batalles arribaran ben aviat. El 21 de juny, el 13 de juliol, el 3 d’agost i el 23 d’agost esperen l’arribada de més vaixells de la mateixa empresa saudita.

Borrell diu que les armes de Santander eren “no letals”

El vaixell que els estibadors genovesos es van negar a descarregar havia fet una parada uns dies abans al port de Santander. Amnistia Internacional i l’organització Pasaje Seguro havien demanat el govern espanyol que no autoritzés la càrrega de les armes en cap port espanyol “a causa del risc substancial que l’Aràbia Saudita les utilitzi per cometre o facilitar la comissió de crims de dret internacional al Iemen”.

El ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, va sortir al pas de la polèmica assegurant el 13 de maig que les armes en qüestió eren “no letals” i que estaven destinades a una “fira d’exhibició d’armament” que s’havia de celebrar als Emirats Àrabs i no al conflicte al Iemen. Jordi Calvo, del Centre Delàs, apunta que “és probable que aquest carregament sigui només una mostra per decidir si després es compren aquestes armes”, i afegeix que l’empresa Instalaza, que té la fàbrica a Santander, ja ha estat acusada d’exportar bombes de fragmentació a Líbia.

Calvo alerta que després de les protestes dels bombers de Bilbao, que es van negar a supervisar les operacions de càrrega, “ara s’estan utilitzant més ports arreu d’Espanya, i es pot constatar a través de les dades de Duanes”.