Zelenski pressiona l'ONU perquè Putin perdi el poder de veto, clau "per aturar la guerra"

WashingtonLa guerra d'Ucraïna domina, per segon any consecutiu, l'agenda mediàtica de l'Assemblea General de les Nacions Unides i relega a un segon lloc l'emergència climàtica i l'incompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), malgrat comptar amb dues cimeres paral·leles. En la congregació anual de líders del món només hi ha un esdeveniment dedicat a parlar del conflicte: ni més ni menys que el Consell de Seguretat. En aquesta ocasió, ha comptat amb un convidat especial: el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha intervingut, com ja va fer ahir a l'Assemblea, davant la mirada de l'ambaixador rus a l'ONU, Vassili Nebénzia.

"Gairebé tot el món reconeix la veritat sobre aquesta guerra: és una agressió criminal i no provocada per part de Rússia amb l'objectiu d'apoderar-se del territori ucraïnès", ha insistit Zelenski, que ha agraït als aliats occidentals el reconeixement que hi ha un país invasor i un d'envaït. Tot seguit, ha criticat la incapacitat que ha demostrat l'ONU a l'hora de resoldre el conflicte i ha assegurat que qualsevol esperança que el Consell de Seguretat o l'Assemblea General detinguin la guerra ha quedat "feta miques" perquè Rússia ocupa un seient permanent al Consell amb poder de veto.

"És impossible aturar la guerra, perquè totes les accions són vetades per l'agressor", ha assegurat Zelenski. Aquest diagnòstic, que ja van remarcar ahir personalitats com António Guterres, secretari general de l'ONU, ha anat acompanyat d'una proposta: donar a l'Assemblea General el poder de treure Rússia del Consell per superar el seu poder de veto. Un canvi institucional, de gran complexitat, que ha definit com un "pas necessari" per acabar amb les hostilitats. En l'actualitat, cinc països compten amb aquest poder: la Xina, els Estats Units, Rússia, França i el Regne Unit.

Lavrov i Zelenski eviten coincidir

Nebénzia, que ha acudit en substitució del ministre d'exteriors, Serguei Lavrov, ha mostrat el seu descontentament per la presència del mandatari ucraïnès, atès que no és membre permanent del Consell de Seguretat, i pel fet que hagi sigut el primer a parlar. Una protesta que ha rebut la contundent resposta del primer ministre albanès, Edi Rama, que presidia la sessió: "Atureu la guerra i no haurà de parlar primer".

Lavrov no ha seguit el discurs de Zelenski, però s'ha assegut a la taula del Consell a temps per al seu torn de paraula, en què ha reiterat la versió russa que els EUA i Occident van fer un "cop d'estat" l'any 2014 a Ucraïna, que va provocar la invasió. El ministre d'exteriors ha titllat el país europeu de "titella" dels nord-americans i ha criticat les intervencions militars dels EUA a Líbia, l'Iraq i l'Afganistan. En aquell moment, però, Zelenski ja no era a la sala: ha marxat just en acabar el seu discurs.

Tampoc s'ha quedat curt Guterres, que ha obert la sessió dient que la invasió russa d'Ucraïna és "una clara violació de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional". El secretari general de l'ONU ha afirmat que la guerra està agreujant les divisions regionals, la inestabilitat del món i augmentant el risc d'un desastre nuclear.

Per acabar amb la guerra, a més de la reforma de l'ONU, Zelenski ha reiterat davant el Consell el seu pla de 10 punts per a la pau, i ha convidat els altres països a unir-se a la iniciativa. "Que prevalgui la pau i que la nostra institució i cooperació siguin més fortes", ha dit per concloure el seu discurs.

Reunions d'alt nivell

Després del Consell de Seguretat, Zelenski té programada una reunió a porta tancada amb el president brasiler, Lula da Silva, a Nova York. Tots dos líders tenen discrepàncies sobre els camins que poden portar a la fi del conflicte: el pla de pau de Lula contempla la creació de converses de pau moderades per un país equidistant, com el Brasil, i no condemna de manera ferma la invasió russa. Per la seva banda, Zelenski ha reiterat que la pau només arribarà quan les tropes russes es retirin del seu territori i que les negociacions s'haurien de donar "en les condicions del país agredit".

També a Nova York, aquest dimecres al matí s'han reunit Biden i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. La trobada entre els dos líders, la primera des que Netanyahu va ser reelegit, té rellevància en el context de les crítiques que ha fet Biden al seu nou gabinet, que va qualificar d'"un dels més extremistes" que s'han vist al país. Els primers ministres israelians acostumen a ser rebuts al despatx oval pocs mesos després de la seva elecció i Netanyahu encara no ha rebut cap invitació. Aquest dimecres, però, Biden ha insinuat davant de càmeres que tots dos líders podrien tenir una reunió més formal a la Casa Blanca: "Espero que ens puguem veure a Washington a finals d'any", li ha dit.