Washington i Londres ultimen la decisió d’aixecar les restriccions a Kíiv per a les armes de llarg abast

WashingtonLa primera vegada que el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president Joe Biden es van reunir va ser en el marc de la cimera de l'OTAN, que va assenyalar Rússia com la principal amenaça d'Occident en la declaració signada pels aliats. Dos mesos més tard, Starmer ha tornat a visitar la Casa Blanca sota el núvol de l'amenaça del president rus Vladímir Putin. Si la Gran Bretanya, França i els Estats Units autoritzen a Ucraïna utilitzar míssils de llarg abast dins de territori rus més enllà del límit actual dels 100 quilòmetres, Moscou ho considerarà com una declaració de guerra.

Tot i que els míssils són de fabricació franco-britànica, un dels components que s'utilitza per produir-los es fabrica als Estats Units. Per això Starmer s'ha trobat amb Biden aquest divendres per ultimar la decisió de donar llum verda que Kíiv pugui disparar-los sense restriccions dins de territori rus.

A la reunió entre els dos mandataris també es preveu que s'hi abordi l'estratègia a seguir en els pròxims mesos en la guerra d'Ucraïna, així com la situació del Pròxim Orient i la guerra de Gaza, sobretot després que el Regne Unit decidís suspendre les llicències d'exportació de 30 components d'armes a Israel, una decisió que Washington ha respectat.

El president ucraïnès Volodímir Zelenski vol rebre l'autorització per poder atacar objectius dins de territori rus a una distància d'uns 250 quilòmetres, perquè la majoria de bombardejos que estan rebent les ciutats ucraïneses es llancen des de bases situades a més de 100 km de distància d'Ucraïna. "El terror només es pot frenar de manera fiable d'una manera: colpejant els aeròdroms militars russos, les seves bases i la logística. Ho hem d'aconseguir", exposava Zelenski en una publicació a X en què denunciava que Rússia ha llançat "més de 800 bombes guiades, quasi 300 drons i més de 60 míssils de diferents tipus" contra el territori ucraïnès.

A la petició de Zelenski se li suma l'entrega de míssils balístics iranians a Rússia per utilitzar-los contra Kíiv dels quals Washington i la UE han alertat aquesta setmana. Moscou i Teheran ho neguen, però l'OTAN ho considera una escalada, que ha esperonat les converses sobre l'ús dels míssils de llarg abast per part d'Ucraïna.

Londres, que s'ha erigit en un dels grans aliats d'Ucraïna, està a l'espera del que digui Washington per prendre una decisió sobre la petició de Zelenski. Els francesos de moment guarden silenci. "Hi estem treballant", va respondre Biden a principis de setmana quan se li va preguntar si finalment permetria que els míssils occidentals poguessin anar més enllà del límit actual. Segons han explicat fonts europees al New York Times, Biden sembla que està obert que els míssils de llarg abast puguin penetrar més dins del territori rus. Ara bé, la lletra petita diria que Zelenski tindria permís sempre que no utilitzés armes proporcionades pels Estats Units, sinó que utilitzés les franco-britàniques.

Hores abans de la trobada entre Biden i Starmer, el portaveu del Consell de Seguretat, John Kirby, assegurava en roda de premsa que no es farien anuncis després de la trobada entre tots dos dirigents.

Divisió interna

Dins de l'administració Biden, el debat ha enfrontat alguns funcionaris que donen suport a la flexibilització de les restriccions contra altres que semblen més escèptics i cautelosos, tant pel risc d'escalada com per la utilitat d'una mesura d'aquesta mena.

Paral·lelament, un grup d'antics generals, diplomàtics i experts britànics i americans van publicar una carta conjunta a principis de setmana en què demanaven que s'autoritzés Kíiv a poder atacar objectius més llunyans amb els míssils. En el text també feien referència al rol de l'Iran en el conflicte com un dels motius pels quals cal prendre mesures. "L'Iran ha intensificat el seu suport a la invasió russa proporcionant míssils balístics de curt abast que s'utilitzaran contra civils ucraïnesos", advertien, i recordaven als aliats que "és molt més eficient destruir l'arquer que la fletxa".

Autoritzar Kíiv perquè pugui utilitzar els míssils més enllà dels 100 quilòmetres establerts pot ser clau perquè les tropes ucraïneses mantinguin la seva posició després d'ocupar per sorpresa la regió russa de Kursk. Ara bé, també implicaria escalar la tensió del conflicte, que entraria en un nou escenari. Els dubtes de Biden responen també a les advertències dels serveis d'intel·ligència sobre que Rússia podria respondre ajudant l'Iran a atacar les bases nord-americanes a l'Orient Mitjà. Per als nord-americans avaluar fins a quin punt es pot creure Putin no és fàcil, ja que des de l'inici de la guerra el dirigent rus ha amenaçat amb represàlies. Encara que l'amenaça de dijous ha estat una de les més clares que es recorden.