Els votants demòcrates esperen el millor, però alguns es preparen per al pitjor
La retirada del suport a Biden ha fet que molts electors es qüestionin si el que diuen els demòcrates és veritat
WashingtonL’endemà de les eleccions potser no, però el 20 de gener segur que hi haurà president als Estats Units, perquè davant per davant de la façana principal de la Casa Blanca ja estan construint la tribuna on el nou inquilí o inquilina, qui sigui que acabi produint aquesta democràcia assetjada, contemplarà la desfilada cívica de cheerleaders i bandes de música d’institut darrere un vidre antibales, després d’haver jurat el càrrec al Capitoli.
Aquests dies, a causa de la tribuna, les grues i el perímetre de seguretat, la residència presidencial tot just s’entreveu. Però al James tant li fa. Cabells blancs, posat cansat. A tocar de les tanques hi té una tenda de campanya i uns murals de protesta. Contra què? Si segueixen la conversa ho entendran de seguida:
–Qui creu que guanyarà?
–M’és igual, el que jo voldria que fos president mai no ho serà.
–I qui és?
–Algú normal. Perquè per fer campanya i guanyar les eleccions has de demanar els diners a Wall Street, que és igual que deure-li diners a la màfia, pobre de tu que no l'hi paguis. I s’ho cobren, ja ho crec que s’ho cobren. En això, els republicans i els demòcrates són la mateixa merda.
–Però veig que vostè està a favor del dret a l’avortament, com Kamala Harris.
–Vostè creu que encara hem d’estar discutint això? Miri, el 77% dels líders antiavortament són homes, i el 100% mai no es quedaran prenyats.
A l’hora de dinar, un alt executiu sènior d’un organisme internacional amb seu a Washington em deixa anar que al seu cercle de relacions tothom votarà Kamala, però tothom creu que guanyarà Trump. Li pregunto si no deu ser la típica reacció d'“espera el millor però prepara’t per al pitjor”, perquè no els agafi per sorpresa com el 2016, en la lluita Trump/Hillary Clinton, i que el cop no sigui tan dur.
–Potser sí, però mira a les enquestes, com s’ha evaporat l’efecte Harris.
–Però quina seria la raó per votar Trump?
–Te’n diré una: Joe Biden. Mira que Biden és un demòcrata honrat i l’únic que ha derrotat Trump, però Kamala, Obama, Pelosi, Schummer, els Clinton... Tothom deia que Biden estava capacitat per a quatre anys més i va arribar el debat i es va demostrar d’una manera humiliant que no ho estava. I ja saps com ho ha aprofitat la gent de Trump (i no s’equivoquen fent-ho): “Quan nosaltres dèiem que Biden hauria d’estar incapacitat per a un segon mandat perquè feia catúfols, els demòcrates se’n reien dient que era la típica teoria trumpista de la conspiració, i deien que ens ho inventàvem. Doncs no, s’ha demostrat que era veritat que Biden no estava en condicions. Si el que dèiem nosaltres era veritat, quantes coses de les quals els demòcrates diuen que fem teories de la conspiració deuen ser veritat?” Pam! Aquest argument ha convençut molta gent. Aquella mentida li costarà cara a Kamala, que ara es troba que li pregunten: “Si ens va mentir abans, per què l’hem de creure ara? Quan ens deia la veritat, ara o abans?”
Als carrers de Washington no es veuen anuncis amb les cares dels candidats, més enllà d’uns escadussers recordatoris del Districte de Colúmbia als ciutadans que el vot anticipat ja està a punt. Pujant a mà esquerra per l’avinguda Massachusetts hi ha l’Observatori Naval, la residència oficial de la vicepresidenta, i algú ha penjat entre dos arbres una gran pancarta on diu "Harris-Walz". Això és tot. Mentrestant, a la ràdio pública entrevisten dos assessors militars de Trump que van fugir-ne cames ajudeu-me i que diuen que l’expresident és un perill per a la democràcia americana. Faran algun efecte, aquest tipus de testimonis?