La victòria de Trump posa els demòcrates davant del mirall

WashingtonLa derrota de Kamala Harris contra Donald Trump ha posat davant del mirall el Partit Demòcrata i ha evidenciat un problema que va més enllà del llegat de l'administració de Joe Biden: la direcció del partit. Els demòcrates es veuen confrontats amb la realitat que els republicans sabien el que deien quan els acusaven de ser el partit de les elits. La realitat encara és més dolorosa si es té en compte que qui els titlla de ser elitistes i qui s'ha emportat bona part dels vots de la classe treballadora és un multimilionari que va fer-se una fotografia al McDonald's fregint patates perquè mai s'havia embrutat les mans de greix.

Per tirar més sal a la ferida: el gran aliat de Trump és Elon Musk, un altre multimilionari, que sembla que jugarà un paper més gran del que es pensava en l'administració. Musk va ser present en la trucada de dimecres entre Trump i el president ucraïnès Volodímir Zelenski. El senador independent Bernie Sanders, una de les veus més a l'esquerra del Partit Demòcrata, feia la següent anàlisi de la derrota: “No hauria de sorprendre'ns massa que un Partit Demòcrata que ha abandonat la classe treballadora descobreixi que la classe treballadora l'ha abandonat a ell. Mentre els líders demòcrates defensen l'statu quo, el poble nord-americà està enfadat i vol un canvi".

Sanders remarca com els buits que han anat deixant els demòcrates al llarg dels anys han estat les escletxes perfectes per les quals s'ha filtrat l'extrema dreta i la ideologia conservadora. Entre els electors que ingressen menys de 99.000 dòlars anuals, Trump va obtenir el 49% dels suports, mentre Harris només es movia entre el 48% i el 47%. Per contra, el 53% dels votants amb ingressos de més de 100.000 dòlars van optar per Harris.

"¿Aprendran els grans interessos econòmics i els assessors ben pagats que controlen el Partit Demòcrata alguna lliçó real d’aquesta campanya desastrosa? ¿Entendran el dolor i l’alienació política que desenes de milions d’americans experimenten? ¿Tindran alguna idea de com podem enfrontar-nos a l’oligarquia cada vegada més poderosa que té tant de poder econòmic i polític? Probablement no", deia Sanders en el comunicat postelectoral, tornant a assenyalar com el partit s'ha allunyat cada cop més del ciutadà ras i, per tant, de les seves preocupacions més immediates.

La pèrdua dels estats del mur blau, al cinturó de l'òxid, torna a evidenciar que la classe treballadora busca un canvi davant la sensació que la seva situació ha empitjorat. En aquesta ocasió, ha tornat a triar Trump. El republicà ha repetit la fita del 2016 i ha aconseguit emportar-se els tres swing states: Wisconsin, Pensilvània i Michigan. Tots tres se'ls ha emportat per una diferència de 250.000 vots amb Harris.

L'economia i la inflació han estat decisius per determinar el vot dels habitants d'aquest cinturó industrial que van veure com l'esplendor de la regió desapareixia a principis dels 2000 amb la globalització i la deslocalització de les empreses. Un dels grans problemes de l'administració de Joe Biden ha estat que no ha sabut traslladar els bons resultats macroeconòmics a la cistella de la compra dels ciutadans. La sensació que l'economia estava pitjor s'ha traduït en el fet que el 39% dels electors han decidit el seu vot segons l'economia, i un 20%, segons la immigració.

Que la immigració fos una de les altres causes de la decisió del vot també és un indicador de com els demòcrates, tot i estar a la Casa Blanca, no han deixat d'anar a remolc de Trump. La dinàmica d'actuar a la defensiva contra el republicà ja es va instal·lar en el partit el 2016 i des de llavors no ha deixat de reproduir-se. Biden, davant les crítiques de la frontera, va signar una ordre executiva al juny que limita el dret d'asil i posarà fi a la seva presidència superant la xifra rècord de deportacions de l'administració Trump. Sense la capacitat de marcar agenda, és molt difícil que els demòcrates puguin guanyar la partida als republicans.

Crítiques internes

“Crec que els demòcrates com a partit passen massa temps sermonejant, sent condescendents amb la gent, parlant amb condescendència i dient-los què necessiten, què volen, en lloc de simplement sortir al carrer i escoltar els nord-americans corrents”, reflexionava el congressista demòcrata Seth Moulton en una entrevista a la cadena GBH News sobre la derrota.

La congressita demòcrata Marie Gluesenkamp Perez s’expressava de la mateixa manera en una entrevista al New York Times: “És molt més fàcil mirar cap a fora, culpar i demonitzar els altres, en lloc de mirar-nos al mirall i veure què podem fer. No és divertit sentir-se responsable. Requereix una flexibilitat mental que és dolorosa”. Els demòcrates es troben en la tessitura que primer han d’acceptar que han estat desconnecatats de la societat nord-americana i que pot ser no han sabut escoltar les seves demandes.

Amb poc més de 90 dies era molt difícil que Harris pogués donar una resposta a una qüestió que entronca amb la mateixa existència del partir. Ara, el futur de la vicepresidenta contempla un ampli ventall d’opcions, encara que la més improbable és que torni a presentar-se per les eleccions del 2028.