Les 'midterm' deixen els Estats Units i el Capitoli partits en dos

WashingtonLes eleccions de mig mandat han tornat a demostrar la divisió que governa la política als Estats Units i que podria paralitzar l'acció legislativa del seu president, Joe Biden. Les dues ales del Capitoli, l'edifici central de la democràcia nord-americana, quedaran repartides entre demòcrates i republicans els dos anys vinents. Al nord, el Senat quedarà tenyit del blau del Partit Demòcrata, mentre que el vermell del Partit Republicà serà el color predominant a la Cambra de Representants, situada al sud d'aquesta construcció emblemàtica de la capital dels Estats Units.

Una setmana després de la votació –i després de l'espera en el recompte dels vots per correu–, els conservadors han pogut confirmar una victòria clau per a les seves pretensions. A falta de sis escons per decidir, el resultat actual a la Cambra de Representants és de 211 demòcrates a 218 republicans, una victòria per la mínima i amb un regust agredolç, atès que no s'han complert els pronòstics que auguraven una aclaparadora "onada vermella", fet que ha sumit el partit en un procés de reflexió.

El canvi de lideratge a la cambra baixa ha començat a prendre forma aquest dijous. La fins ara presidenta de l'òrgan legislatiu, Nancy Pelosi, ha anunciat als seus 82 anys que, després de perdre el suport parlamentari, es retira també de la posició de líder dels demòcrates a la Cambra, càrrec que ha ocupat des de l'any 2003. "Ha arribat l'hora que una nova generació lideri el caucus demòcrata que tan profundament respecto", ha dit en el seu discurs d'acomiadament a la Cambra, que ha sigut aplaudit tant per demòcrates com per republicans. Després de dues dècades, la primera dona a ser portaveu de la cambra baixa fa un pas al costat, però continuarà representant els seus electors de Califòrnia.

Després de quatre anys, els conservadors recuperen la majoria absoluta de la cambra baixa (218 escons), i guanyen així poder efectiu de veto a l'agenda de Biden i la capacitat de marcar una part important del discurs mediàtic per mitjà de comitès d'investigació. D'ara endavant, s'espera que els republicans impulsin tota una sèrie de projectes de llei amb l'únic objectiu d'enviar consignes polítiques, sense cap esperança que siguin aprovats, atès que la majoria demòcrata al Senat pot bloquejar-los qualsevol iniciativa legislativa.

D'aquesta manera, un Congrés dividit en dues ajustades cambres farà difícil que es duguin a terme els grans projectes de llei que propugnen tots dos partits, que parteixen de postures diametralment oposades en àmbits com el canvi climàtic, els drets reproductius, la regulació de les armes o la despesa pública en sanitat. Més aviat, en un moment de polarització extrema al país, incentivarà la col·laboració per arribar a acords bipartits, és a dir, del mínim comú denominador.

Una nova etapa

"L'era del govern unipartidista dels demòcrates a Washington ha acabat", va afirmar aquest dimecres el líder dels republicans a la Cambra, Kevin McCarthy, després de ser reelegit com a portaveu pels membres del seu partit. Des de l'any 2011 ha servit com a líder dels republicans a la cambra baixa, i després de rebre la confiança de 188 congressistes, es presentarà a la presidència de l’òrgan legislatiu al gener, quan es conformi la nova cambra. Per ser president, però, haurà d'enfrontar-se a l'ala ultradretana dels republicans, el caucus House Freedom, pròxim a Trump, que el culpa a ell dels mals resultats i ha presentat al seu propi candidat, el representant d'Arizona Andy Biggs.

"Washington té ara pesos i contrapesos (checks and balances)", es va congratular McCarthy, al·legant a un dels principis rectors del sistema institucional dels EUA: la independència i el control mutu entre les diferents branques del poder (executiu, legislatiu i judicial). Després de les midterm, el president demòcrata es veurà limitat per un Congrés bicameral dividit i un Tribunal Suprem de majoria conservadora (6-3), que s'ha fet sentir durant l'últim any. Entre altres decisions polèmiques, el màxim tribunal dels Estats Units ha imposat l’eliminació del dret federal a l’avortament, la limitació de l’agenda climàtica de Biden o l’ampliació del dret a portar armes.

Tanmateix, els demòcrates han celebrat les eleccions com una victòria. El president Biden ha mantingut contra tot pronòstic el control sobre el Senat, cosa que li permetrà esmenar, alentir i bloquejar l'acció legislativa dels republicans. I ha estat a punt de donar la sorpresa a la Cambra de Representants, on s'ha deixat molts menys escons dels que acostuma a perdre el partit governant en les primeres midterm. Bill Clinton va perdre 54 escons el 1994, Barack Obama en va sortir escaldat amb 63 menys el 2010 i a Donald Trump se n'hi van escapar 40. Aquesta vegada el Partit Demòcrata partia de la majoria de 222 a 213, que podria quedar en una derrota per la mínima de 214 a 221, segons les projeccions del model 270ToWin.

Comitès d'investigació, principal arma republicana

Mentre els demòcrates han tingut el control de la Cambra de Representants, Biden ha pogut evitar l'escrutini al qual habitualment s'enfronta la Casa Blanca. Però això està a punt de canviar: ara els republicans tindran a les seves mans el poder de crear comitès d'investigació i de retirar els existents, com el que està investigant la implicació de Trump en l'assalt al Capitoli del 6 de gener. Des de la seva creació, l'1 de juliol de l'any passat, els seus membres –set demòcrates i dos republicans– han entrevistat més d'un centenar de testimonis, entre els quals líders del grup supremacista blanc Oath Keepers i l'advocat de l'expresident, Rudy Giuliani.

Després d'un any i mig reunint evidències, finalment el mes passat es va citar Trump a declarar, cosa que hauria d'haver fet aquest dilluns, però s'hi va negar. Difícilment ho farà un cop es formi la nova Cambra, controlada pels conservadors, que ja han anticipat que acabaran amb el comitè i n'iniciaran un altre sobre els lligams comercials del fill de Joe Biden, Hunter, amb la Xina. A part, també s'han compromès a l'escrutini polític de Biden i les seves polítiques migratòries, la retirada de l'Afganistan o els orígens del coronavirus a la Xina.