Ucraïna torna a atacar amb míssils nord-americans Rússia, que prepara una "resposta"
El Kremlin ha confirmat els llançaments i reitera a l'OTAN que augmenta el risc d'escalada
WashingtonUcraïna ha tornat a llançar míssils estatunidencs de llarg abast contra Rússia. El ministeri de Defensa rus ha informat que Kíiv ha llançat dos atacs amb ATACMS contra la regió de Kursk en els tres últims dies. Es tractaria de la segona vegada que s'informa que les tropes de Volodímir Zelenski han utilitzat els ATACMS des que el president estatunidenc, Joe Biden, va donar llum verda al seu ús per atacar territori rus fa dues setmanes.
El primer llançament es va produir el 23 de novembre, i dos dels cinc míssils llançats van aconseguir traspassar amb èxit les defenses aèries russes, i van acabar danyant el sistema de radar. Aquesta mateixa posició ja havia estat atacada pels Storm Shadow britànics. El segon atac va produir-se dilluns quan vuit míssils es van llançar en direcció a l'aeroport de Kursk, on hi ha una base militar. Segons el ministeri rus, només un míssil va aconseguir impactar a l'objectiu deixant dos soldats ferits. "Es preparen accions de resposta", ha indicat el ministeri de Defensa.
Poc després que Washington autoritzés l'ús dels ATACMS nord-americans, el president rus, Vladímir Putin, ja va tornar a advertir del risc d'escalada i va oficialitzar els canvis en la seva doctrina nuclear. Putin va oficialitzar la reducció del llindar de l'ús d'armes nuclears davant l'escenari d'un atac amb armes convencionals per part d'un país no nuclear que rebi suport d'una potència nuclear.
Després que Ucraïna llancés per primera vegada els míssils de llarg abast estatunidencs dins de territori rus, Moscou va respondre dijous passat amb un "nou" míssil hipersònic. L'atac no només era un avís per a Zelenski i tot Occident. El míssil que va utilitzar Moscou, no portava càrrega nuclear, però podria portar-ne. En el missatge televisat en què Putin explicava l'atac, el president rus detallava que aquest tipus de projectils ataquen objectius a una velocitat de 2,5 o 3 quilòmetres per segon i que els sistemes de defensa aeris creats pels nord-americans a Europa "no els poden interceptar".
La decisió de Rússia d'utilitzar aquest míssil hipersònic confirmava l'escalada armamentística dins de la guerra ucraïnesa. "En resposta a l'ús d'armes de llarg abast estatunidenques i britàniques [...] les forces armades han llançat un atac combinat contra una de les instal·lacions del complex militar-industrial d'Ucraïna", va dir Putin durant la seva aparició en la televisió russa. L'escenografia del missatge retransmès per part de Moscou recordava molt al mateix vídeo que fa quasi tres anys Rússia va publicar per anunciar la invasió sobre Ucraïna la matinada del 24 de febrer.
"Fase decisiva" de la guerra
Arran de l'escalada militar de Rússia, l'OTAN va convocar una reunió d'emergència per aquesta setmana per abordar la situació. El conflicte, segons el primer ministre polonès Donald Tusk, està "entrant en una fase decisiva" i "està adquirint dimensions dramàtiques".
L'administració de Biden ha decidit córrer el risc d'una escalada del conflicte per poder reforçar Ucraïna abans que Donald Trump prengui possessió al gener. El republicà, que sempre ha presumit de bones relacions amb el president rus Vladímir Putin i ha promès acabar amb la guerra en qüestió d'hores, mai ha estat favorable a l'enviament d'ajuda militar i econòmica a Kíiv. La preocupació de Biden no només rau en el fet que el republicà pugui decidir tallar el subministrament d'armament –Washington és el principal aliat–, sinó que també faci de mediador en les negociacions i obligui Zelenski a cedir els territoris ocupats a Putin.