Trump no veu necessària la presència de Zelenski a les negociacions amb Rússia

WashingtonEn una nova escalada verbal amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, el seu homòleg estatunidenc Donald Trump ha dit que no creu que sigui necessària la seva presència a les negociacions amb Rússia. “Fa tres anys que està en reunions i no s'ha aconseguit res. Per això, sincerament, no crec que sigui gaire important estar en reunions. Fa que sigui molt difícil tancar acords", ha afirmat aquest divendres durant una entrevista a la ràdio de la cadena FOX. I ha afegit que Zelenski "no té cartes" per negociar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

També ha criticat el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, abans de reunir-se amb ells la setmana que ve a Washington. “Ja saps que no han fet res. I, saps, [Macron] és un amic meu, i vaig conèixer el primer ministre, i saps, és un tipus molt simpàtic, però ningú ha fet res.”, ha dit el republicà. En canvi, s'ha referit al rus Vladímir Putin amb millors paraules que les que ha tingut pels vells socis europeus: "Vol arribar a un acord, però no té per què fer-ho, perquè si volgués, aconseguiria tot el país". Trump ha tornat a regalar un altre comentari a Putin que reforça encara més la posició de Moscou de cara a les negociacions.

Trump ja no amaga les seves intencions: posar fi a la guerra d'Ucraïna i desfer-se del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, si és necessari. El president dels Estats Units no només té pressa per tancar un flanc que considera que li resta energies en la competència amb la Xina, sinó que també s'ha fixat en les terres rares del país en guerra. Enmig de la cursa tecnològica contra el gegant asiàtic, i al mig d'una guerra comercial, els minerals que té Ucraïna són extremadament valuosos per al president estatunidenc. Especialment després que l'any passat la Xina prohibís l'exportació als Estats Units de minerals clau per a la producció de xips i semiconductors.

Ucraïna resulta ser un autèntic "tresor" en qüestió de minerals crítics com el liti. Abans que esclatés la invasió russa el 2022, durant una reunió de la Comissió Econòmica per a Europa (CEE) de l'ONU es va deixar constància que aproximadament el 5% de totes les "matèries primeres crítiques" del món es trobaven a Ucraïna. De fet, el mateix Trump ja tenia ubicat el país al mapa molt abans que comencés la guerra. El març del 2014, quan encara faltaven dos anys perquè Trump es convertís en president dels Estats Units, el magnat lloava la incursió russa sobre Crimea el febrer del 2014 i assegurava: "És una zona amb molta riquesa". També feia referència a una trobada informal amb el president rus, Vladímir Putin.

La imatge de les negociacions bilaterals entre Washington i Moscou, sense lloc a la taula per a Kíiv, ha concentrat tot el focus d'atenció d'una Unió Europea en crisi davant la seva exclusió en el procés de pau. Trump no ha parat de fer soroll amb les concessions als objectius russos: que Ucraïna no podrà recuperar les fronteres prèvies al 2014, que s'han de celebrar eleccions, que el país no pot formar part de l'OTAN (malgrat que l'Aliança va assegurar que l'adhesió s'havia convertit en "irreversible") i la darrera, l'atac a Zelenski titllant-lo de "dictador". Mentre Trump deixava anar titulars incendiaris cada cop que obria la boca, Washington també estava pressionant Ucraïna per aconseguir un acord sobre les terres rares.

El primer representant de l'administració Trump que va posar un peu a Ucraïna va ser el secretari del Tresor, Scott Bessent. El 12 de febrer es va reunir amb Zelenski per entregar-li un esborrany de contracte amb el qual empreses ucraïneses i estatunidenques explotaran per al benefici dels EUA minerals crítics per a la indústria tecnològica. Des de llavors, Zelenski ha estat sotmès a la pressió constant del que fins ara ha estat el seu principal aliat econòmic i militar per acceptar un acord que no explicita quin tipus d'ajuda rebria l'exèrcit ucraïnès a canvi de les terres rares.

Una setmana després que la proposta es presentés i que Ucraïna es mostrés reticent a acceptar-la, a les pressions s'hi ha sumat la desconfiança per l'acostament de Washington a Moscou, i tot plegat ha sortit a la superfície en un post de Truth Social. "Dictador" i “si no actua ràpidament, es quedarà sense país”, etzibava Trump contra Zelenski després que el president ucraïnès es queixés d'haver estat exclòs de les negociacions i l'acusés de viure “atrapat en una bombolla de desinformació russa".

Un acord "sòlid"

Aquest dijous Zelenski intentava rebaixar el to amb Trump després de reunir-se amb l'enviat especial dels Estats Units, Keith Kellogg. L'ucraïnès ha assegurat que està disposat a "arribar a un acord sòlid i vertaderament beneficiós" amb el seu homòleg estatunidenc en qüestions de "seguretat i inversions". "Agraeixo als EUA tota l'assistència i el suport bipartidista que ha brindat a Ucraïna i al poble ucraïnès", diu Zelenski en el seu comunicat.“L’èxit uneix –continua, amb un to més conciliador–: Tothom necessita tenir èxit en les relacions amb els Estats Units”.

Més enllà de desescalar la tensió verbal, Kellogg ha viatjat a Kíiv per reprendre la tasca que havia iniciat Bessent el 12 de febrer: l'esborrany sobre l'explotació de les terreres rares ucraïneses sobre el qual Zelenski s'havia mostrat reticent. Després de les amenaces i l'exclusió a la taula de negociació de Riad, sembla que el president ucraïnès s'ha mostrat més disposat a tancar l'acord. Però sense acceptar cedir el 50% d'aquests minerals. El mandatari ucraïnès té per objectiu aconseguir que Washington es comprometi a donar garanties de seguretat que impedeixin una futura nova agressió russa.

Trump vol tancar ja un acord senzill per accelerar el procés i discutir-ne els detalls més tard, segons informa Reuters. Els homes del president ja no s'amaguen de la vinculació entre l'escalada verbal del republicà i les seves presses per quedar-se l'explotació de terres rares ucraïneses. Aquest mateix dijous el conseller de Seguretat Nacional, Mike Waltz, parlava així sobre el missatge que volen traslladar a Kíiv: “Han de moderar-se, analitzar-ho amb deteniment i signar l’acord”.

Zelenski, acostumat a capejar Trump

No és la primera vegada que Zelenski pateix les pressions de Trump. Durant la primera presidència ja va haver de navegar a través de les trucades del president estatunidenc, que li insistia perquè treballés amb el seu advocat de llavors, Rudolph W. Giuliani, en una investigació contra Joe Biden i el seu fill Hunter. The Wall Street Journal va informar que Trump va repetir la proposta a Zelenski fins a vuit vegades en aquella trucada telefònica del 25 juliol. A les portes de la campanya electoral del 2020, Trump ja havia insinuat que volia que Ucraïna investigués qualsevol conflicte entre les gestions diplomàtiques de Biden allà i la relació del seu fill amb un oligarca ucraïnès propietari d'una empresa de gas.

Durant el primer mandat Trump, els Estats Units ja enviaven assistència a Ucraïna després que Rússia prengués el control de Crimea el 2014 i donés suport a la insurgència armada a l'est del país. Les pressions del president estatunidenc contra Zelenski coincidien just amb la congelació d'un paquet d'ajuda per a Ucraïna. El líder ucraïnès va viure un déjà-vu quan l'any passat Trump va instigar el bloqueig al Congrés sobre un enviament crucial militar i econòmic per a Kíiv.

Els Estats Units van suspendre l'assistència a Ucraïna a principis del juliol del 2020. La trucada per pressionar Zelenski perquè col·laborés en la investigació sobre Biden va ser el 25 de juliol. Kíiv no va saber que l'ajuda s'havia suspès fins a l'agost. El Congrés estatunidenc va iniciar una investigació contra Trump per esbrinar si realment havia estat retenint l'ajuda a Ucraïna per pressionar el país perquè obrís una investigació contra Biden i el seu fill. La polèmica esclatava després de les sospites d'una ingerència russa a les eleccions del 2016, en què Trump va derrotar la demòcrata Hillary Clinton.

Els dies posteriors a l'escàndol, Trump encara negava les pressions, tot i que reconeixia que existia la trucada amb Zelenski. Per la seva banda, l'ucraïnès va acabar negant les pressions quan es va trobar amb el republicà a l'Assemblea General de l'ONU el setembre d'aquell mateix any.

Rússia i els EUA s'acosten mentre decideixen el futur d'Ucraïna