Trump torna a instaurar el caos polític als EUA
Els constants cops de volant del nou govern sembren la confusió i la incertesa en tots els nivells administratius
WashingtonAmb només una setmana (en realitat cinc dies), Donald Trump ha tingut temps de sembrar el pànic i la confusió ordenant congelar les ajudes federals dels programes socials per acabar reculant quan una jutgessa li ha parat els peus; polititzar la primera tragèdia de la seva segona presidència per atacar sense proves les polítiques d'inclusió, i declarar la guerra comercial a Mèxic, el Canadà i la Xina. Trump ha deixat clar que el caos no era una conseqüència del seu desconeixement de Washington durant el seu primer mandat, sinó que és la seva manera de fer política.
El republicà torna més preparat, més decidit i més agressiu. Té un pla: són els "dies de caos" que vaticinava el seu exassessor Steve Bannon les setmanes abans de la investidura. La torrentada de decrets no afluixa i l'agenda presidencial que envia cada matí la Casa Blanca sempre repeteix les mateixes cinc paraules: "El president firma ordres executives". El mandatari aixeca polseguera per crear el miratge d'una reforma radical del país i cerca desestabilitzar el sistema polític. Fins i tot els taquígrafs de la Casa Blanca estan tenint problemes per seguir-li el ritme i s'estan platejant contractar reforços.
Trump no deixa de llançar titulars incendiaris mentre desplega implacablement la seva agenda ultra. El dimecres, quan va firmar la llei Laken Riley –una norma que agilitzarà les deportacions massives– Trump va passar de vantar-se d'haver "impedit l'enviament de 50 milions de dòlars a Gaza per comprar condons per a Hamàs" a anunciar els seus plans per crear un centre de detenció a Guantánamo per a 30.000 persones sense papers. La qüestió dels preservatius és una falsedat: un informe de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) constata que cap dels 60,8 milions de dòlars gastats en l'enviament de preservatius finançats pels EUA van anar a parar a la Franja. Pel que fa a Guantánamo, el centre de detenció per a immigrants ja existeix a l'illa i la majoria d'interns són persones que intenten arribar des d'Haití i Cuba, i no s'hi apliquen les mateixes garanties legals que a la resta del país.
Fins i tot l'endemà del xoc entre un avió comercial amb 64 persones a bord i un helicòpter militar amb 3 soldats a Washington, Trump contestava així a la pregunta de si visitaria els llocs dels fets: “Tinc un pla, però no per visitar el lloc. Perquè digueu-me, quin és el lloc? L’aigua?”. I, una vegada més, tornava a dir als periodistes que el gènere o la raça “podien” haver tingut un paper en la tragèdia: “Potser sí. No ho sé. La incompetència podria haver-hi tingut un paper”. Tot això mentre signava un memoràndum per posar fi als programes de diversitat, equitat i inclusió (DEI) a l'Administració Federal d'Aviació (FAA).
La confusió no només és fruit de totes les ordres i memoràndums firmats, sinó també dels no firmats. Divendres la Casa Blanca confirmava que a partir d'aquest dissabte entrarien en vigor els aranzels per a Mèxic, el Canadà i la Xina, però el president encara no els ha firmat. Trump va marxar a Mar-a-Lago la tarda de divendres i per aquest dissabte no té programat cap esdeveniment públic. L'1 de febrer ha començat sense una aplicació real de les tarifes malgrat la confirmació per part de la secretaria de premsa, Karoline Leavitt.
Campanya de por als treballadors federals
La incertesa s'ha convertit en la tònica de la vida política de Washington. Dins de l'administració no només hi ha confusió sobre com aplicar les ordres (o si aplicar-les), sinó que molts dels treballadors federals no saben què passarà amb la seva feina. L'ordre de congelar tota l'ajuda exterior, amb l'excepció d'Israel i Egipte, va desencadenar l'acomiadament de centenars d'empleats que treballaven per a la USAID a través de contractacions públiques.
Poc després, però, el secretari d'Estat, Marco Rubio, va signar un memoràndum en què deia que no es bloquejaria l'ajuda que es considerés "vital" per salvar vides.
Una treballadora de la USAID explicava a l'ARA (sota condició d'anonimat) el caos que han representat aquesta setmana els canvis bruscos de l'administració. Mentre que a principis de setmana se li va comunicar que ja no calia que tornés a l'oficina, ara no sap si la tornaran a contractar amb la nova excepció. Aquesta persona explica que, malgrat tot, veient el caos en la nova administració, no té clar si vol tornar a treballar per a ells, de manera que buscarà feina en una altra empresa sense vincles amb el govern. "Crec que ho fan expressament perquè així nosaltres marxem i ni tan sols hagin d'acomiadar-nos", explicava.
Enmig de la por de no saber si seran acomiadats o no, el president va oferir aquesta setmana indemnitzacions per als empleats que renunciïn abans del 6 de febrer. Si renuncien ara, rebrien vuit mesos de sou. La proposta, en què va participar Elon Musk, encara ha generat més inseguretat entre la plantilla, ja que no queda clar que el govern tingui realment l'autoritat per aplicar-la.
La setmana passada, Trump ja va acomiadar els treballadors del departament de Justícia que el van investigar pels casos penals dels papers de Mar-a-Lago i l’assalt al Capitoli. Aquesta setmana li ha tocat a l'FBI. S'ha notificat a un grup d’alts funcionaris de l’agència federal que han de renunciar en qüestió de dies o seran acomiadats, segons publica aquest divendres el New York Times. Paral·lelament, també es va filtrar a la premsa nord-americana que la nova administració estava preparant una llista amb els agents que van investigar Trump pels dos casos federals, també per acomiadar-los.
