Trump s'acull al secret d'estat per entorpir la investigació sobre la deportació de veneçolans al Salvador
La Casa Blanca segueix sense revelar a quina hora es va enlairar el vol perquè no es pugui demostrar si va violar el bloqueig judicial
WashingtonEl pols de Donald Trump al poder judicial continua. La Casa Blanca s'ha acollit al secret d'estat per evitar detallar l'hora en què es va enlairar l'avió que va deportar més de 200 veneçolans a El Salvador. El govern republicà va invocar aquest privilegi aquest dilluns a la nit, hores abans que expirés el termini marcat per la justícia, i es va negar a revelar més informació sobre el vol, fet que entorpeix les investigacions del jutge James Boasberg per determinar si la Casa Blanca va violar el seu bloqueig judicial. La resolució d'aquest cas s'ha convertit en el principal front en la guerra oberta de Trump contra l'autoritat dels jutges.
El 15 de març, el president nord-americà va invocar la llei d'enemics estrangers per poder deportar migrants veneçolans vinculats amb la banda El Tren de Aragua. Boasberg va emetre una ordre d'emergència bloquejant l'aplicació d'aquesta llei i exigint que es frenés qualsevol vol de deportació que s'executés sota l'ordenança. L'endemà, el secretari d'Estat, Marco Rubio, anunciava que s'havien deportat més de 200 persones a les presons d'El Salvador sota l'acusació de, presumptament, pertànyer a la banda criminal. Tot i que la Casa Blanca nega haver ignorat l'ordre del jutge, continua sense revelar a quina hora es va enlairar l'avió per poder determinar si va ser abans o després de la decisió judicial.
Després que la setmana passada el Departament de Justícia també evités respondre a la pregunta sobre l'hora d'enlairament, Boasberg va establir com a data límit aquest dimarts per lliurar aquesta informació. El jutge federal, que és objecte d'una dura campanya d'assetjament per part de Trump i els seus seguidors, també va donar a l'executiu l'opció d'acollir-se al privilegi dels secrets d'estat.
Ara, els advocats dels migrants veneçolans que van presentar la impugnació legal de les deportacions tindran fins al 31 de març per respondre. Boasberg va advertir que hi hauria conseqüències si conclou que l'administració va violar la seva ordre, però no va especificar quines serien.
En els documents judicials presentats aquest dilluns a la nit, el Departament de Justícia declarava que invocaria aquest privilegi, argumentant que la investigació de Boasberg constitueix una extralimitació judicial que vulnera l'autoritat del poder executiu en matèria diplomàtica i de seguretat nacional. "Raonablement, es podria esperar que la divulgació d'aquesta informació causés un dany significatiu als interessos de les relacions exteriors dels Estats Units", escrivia Rubio.
El govern de Trump continua la seva campanya per erosionar el poder dels jutges i posar en qüestió la seva autoritat per controlar les accions de l'executiu segons la llei. Aquesta autoritat es coneix com a revisió judicial i està recollida en l'article III de la Constitució, on s'atorga als jutges federals el poder per dictar sentència sobre aquells casos que involucrin el president, així com altres poders del govern.
Trump fa setmanes que escalfa la tensió amb el poder judicial, ja que els tribunals s'han convertit en la primera línia de defensa davant els intents del president per extralimitar-se en el seu poder. Dimarts passat, Trump va fer una crida perquè els seus congressistes –que tenen majoria en ambdues cambres parlamentàries– iniciessin un procés d’impeachment contra Boasberg, així com contra altres jutges que han bloquejat altres ordres executives del president. La petició va provocar que fins i tot el president del Tribunal Suprem, John Roberts, fes un inusual comunicat i rebutgés la idea. Amb tota probabilitat, el cas de la deportació dels veneçolans i la llei d'enemics estrangers acabarà a la taula del Suprem perquè aquest en decideixi el futur.
"Els nazis van rebre un millor tracte"
Tot i qüestionar el poder dels tribunals, els advocats del govern també van presentar un recurs davant el tribunal d'apel·lacions perquè es revoqués el bloqueig judicial sobre la llei d'enemics estrangers, que data del segle XVIII. Aquest dilluns, durant l'audiència sobre els arguments inicials, la jutgessa Patricia Millet va afirmar que "els nazis van rebre un millor tracte" quan se'ls va aplicar la llei d'enemics estrangers durant la Segona Guerra Mundial que no pas ara els veneçolans.
La llei del 1789 es va crear per a temps de guerra amb l'objectiu d'expulsar ràpidament del país aquelles persones migrants que es consideressin col·laboradores de països enemics. Entre altres aspectes, l'ordenança permet deixar sense procés judicial les persones a qui se'ls aplica. Abans de Trump, la norma només s'havia utilitzat tres vegades: l'última va ser durant la Segona Guerra Mundial per detenir i expulsar immigrants japonesos, alemanys i italians.
![L'Estàtua de la Llibertat, símbol de la democràcia dels Estats Units, ara en risc.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1080"%3E%3C/svg%3E)
