Trump, una presidència en majúscules

Enviat especial a WashingtonEl manual del ric explica a la primera pàgina que un cop assolida o heretada la fortuna, l’ésser humà experimentarà un irrefrenable desig de reconeixement social. Trump va intuir tot això fa quaranta anys i ben bé que li ha anat ara, perquè si vols que la gent et voti és imprescindible que la gent et conegui. I Trump ja era una celebritat molt abans de ser president. Era famós perquè exhibia la riquesa de la manera més xarona imaginable i anava a la topada. Ja als anys 80 pagava anuncis als diaris amb crítiques a la política econòmica, internacional o de seguretat dels Estats Units, unes crítiques populistes, d’aquelles que fan que la gent normal i corrent digui: “Té raó”.

El 1988, en una entrevista de televisió al xou d’Oprah Winfrey va dir: “Oblideu-vos dels enemics, amb els enemics és fàcil parlar-hi; em dirigeixo als nostres aliats, com el Japó. Els hem ajudat després de la guerra i ara els seus productes són més barats que els nostres? Això no és comerç just. La persona més pobra de Kuwait viu com un rei. Estic tip de veure el que passa en aquest país, que ajudem els altres a viure millor que nosaltres. Però no crec que em presenti mai a la presidència perquè m’agrada molt el que faig. Ara, si em presentés seria per guanyar, perquè jo no perdo mai”.

La fase del reconeixement social havia quedat enrere. Ara Trump ja estava construint una marca personal. Trump apareixia en pel·lícules, es va estar 15 temporades entrant a casa de la gent com a presentador del reality show The apprentice [L’aprenent], i va posar un peu a la Casa Blanca el 2011, quan va estar mesos obtenint l’atenció dels mitjans estenent la mentida que Obama no era americà de naixement, fins que el president mateix dels Estats Units va haver de sortir a ensenyar el certificat expedit a Honolulu, estat de Hawaii, i va dir enfadat: “Estic tip d’aquesta distracció, acabem d’una vegada amb aquest Carnaval”. Però Trump tenia altres plans. El Carnaval tot just acabava de començar.

I aleshores van explotar les xarxes socials, que ho van canviar tot. Semblaven fetes a la seva mida. Per fi un canal instantani de comunicació, 24 hores al seu servei, sense intermediaris i de franc. Adeu premsa crítica. Ell seria el periodista, l’analista, el mitjà. Més encara: ell seria la veritat.

L'entrada a Twitter

Trump va entrar a Twitter el març del 2009. Durant la seva presidència va enviar uns 25.000 missatges. Twitter servia per atacar contraris, agrair suports, subratllar articles favorables i carregar-se adversaris. O per encarar-se amb Stormy Daniels, una dona amb qui va mantenir relacions sexuals i que l’havia denunciat. El 2018, els nord-americans van poder llegir com el seu president es dirigia públicament a una actriu porno: “Fantàstic, ara podré perseguir judicialment aquesta cara de cavall i la seva advocada de pa sucat amb oli”.

Trump sempre fa servir un llenguatge ampul·lós, barroc, categòric. Tot és cel o infern. Durant la campanya va dir que “amb el vostre vot, Amèrica entrarà en una nova era daurada”, que als seus mítings hi havia anat gent “en quantitats que no s’havien vist mai”, o que la retirada de l'Afganistan havia estat el moment “més vergonyós de la nostra història”. 

De fet, l’endemà de la seva presa de possessió del 2017, la comparació entre les fotos d’aquell dia i la presa de possessió d’Obama el 2013 va demostrar que Trump no havia estat capaç de reunir tanta gent com el seu antecessor a l’esplanada del Mall. De cap manera s’ho podia deixar dir i aquella va ser la primera topada del seu equip de comunicació amb els periodistes. El nou cap de premsa va dir que les coses havien canviat, i que si abans la premsa controlava la presidència, ara seria la Casa Blanca la que controlaria els mitjans; expressió només superada l’endemà mateix per Kellyanne Conway, directora de campanya, que al preguntar-li per la prova eloqüent de les dues fotos, va encunyar una expressió per a la Teoria de la Comunicació: “Nosaltres tenim fets alternatius”.

Trump escriu personalment alguns missatges i d’altres els dicta al seu equip, sovint quan reacciona sobre la marxa als estímuls que rep veient la tele. Els fa escriure en part o totalment, en lletres majúscules i amb signes d’admiració, que a les xarxes socials seria l’equivalent d’un crit. Per celebrar l’alliberament d’un periodista americà detingut a Rússia va escriure: “Vladímir Putin, president de Rússia, farà això per mi i per ningú més, i NO PAGAREM RES!” Escriure en minúscules no li sembla prou llegidor. I així, per exemple, torna d’un míting i crida un resum del seu programa electoral:

"GRÀCIES, PITTSBURGH, PENSILVÀNIA! ACABARÉ AMB LA INFLACIÓ, ATURARÉ LA INVASIÓ DE DELINQÜENTS A TRAVÉS DE LA NOSTRA FRONTERA, ENFORTIRÉ ELS NOSTRES MILITARS, RESTAURARÉ LA PAU AL MÓN I RESCATARÉ EL SOMNI AMERICÀ".

O explica el seu programa econòmic:

“NO IMPOSTOS A LES PROPINES, NO IMPOSTOS A LES HORES EXTRES, NO IMPOSTOS A LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ”.

I quan encara vol cridar més, escriu en majúscules i en negreta, encara que li quedi un missatge de la mida d’un llençol:

"TOTHOM SAP QUE NO DONARÉ SUPORT A UNA PROHIBICIÓ FEDERAL DE L’AVORTAMENT, SOTA CAP CIRCUMSTÀNCIA, PERQUÈ AIXÒ HO HAN DE DECIDIR ELS ESTATS, BASATS EN LA VOLUNTAT DELS SEUS VOTANTS (LA VOLUNTAT DEL POBLE). COM RONALD REAGAN ABANS QUE JO, DONO SUPORT TOTAL A LES TRES EXCEPCIONS PER VIOLACIÓ, INCEST I LA VIDA DE LA MARE. NO DONO SUPORT A LA POSICIÓ RADICAL DELS DEMÒCRATES D’UN AVORTAMENT A LES ÚLTIMES SETMANES, PER EXEMPLE ALS 7, 8, o 9 MESOS, O, SI FOS EL CAS, LA POSSIBILITAT D’EXECUTAR EL NADÓ DESPRÉS DEL NAIXEMENT. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ SOBRE AQUEST TEMA!"

Després d’instigar l’assalt al Capitoli, el gener del 2021, Twitter li va prohibir fer-lo servir, per considerar que havia penjat missatges que “podrien incitar a la violència”. Trump va llançar aleshores Truth Social, el seu propi canal, però va poder tornar a Twitter el 2022, gràcies al nou propietari, Elon Musk, que li va restaurar el compte.

Aquests dies, Trump ha dit als seus seguidors: “Ha nascut una estrella, Elon”. I el mateix president electe ha parlat de la possibilitat que el creador de Tesla opti a algun càrrec de nova creació relacionat amb l’eficiència del sector públic. Musk ha posat 130 milions de dòlars a la campanya de Trump, però més que això, li ha donat accés a un canal que permet a Trump tenir el que més li agrada: L’ATENCIÓ I EL TEMOR DE TOTHOM!