"Trump podria estar plantant les llavors de la pròxima pandèmia": què impliquen les seves primeres decisions?
El president dels EUA treu els Estats Units de l'OMS i de l'Acord de París i amenaça amb desestabilitzar el mercat laboral amb les deportacions
BarcelonaTrump no va deixar passar ni vint-i-quatre hores per començar a estampar la seva firma en desenes d'ordres executives. Durant el discurs inaugural va prometre que les seves primeres mesures permetran una "restauració completa dels Estats Units". Fem un repàs de les ordres executives que ha signat i, sobretot, ens fixem en quines implicacions poden tenir aquestes decisions, tot i que encara hi podria haver recursos per intentar frenar-les.
Retirada de l'OMS
Una de les decisions més destacades que ha pres Trump ha estat que els Estats Units abandonin l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'agència de les Nacions Unides responsable de gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a escala mundial, que va prendre un rol especialment destacat durant la pandèmia de covid-19. Trump va criticar que havia rebut una "influència política inapropiada per part d'estats membres" i va exigir "pagaments injustament onerosos" per part dels EUA, mentre que altres potències com la Xina hi van contribuir molt menys.
"Oh! Aquesta és de les importants!", va exclamar el president quan li van donar els documents per firmar l'ordre. "L'OMS ens ha estafat; tothom ha estafat els Estats Units. Això no tornarà a passar", va justificar Trump.
Els països afiliats a l'OMS han de contribuir-hi econòmicament a través d'una quota anual que es calcula en funció del PIB de cada estat. Tot i això, els estats poden fer-hi contribucions voluntàries i també ho poden fer fundacions i altres organismes. Per abandonar l'agència cal una notificació de 12 mesos, per la qual cosa els Estats Units formaran part de l'OMS durant tot aquest any. Un cop passat aquest període, deixaran de contribuir-hi econòmicament. Però deixar de pagar aquesta quota no suposa l'expulsió de les Nacions Unides, com sí que passaria si es deixés de pagar la quota obligatòria que serveix per finançar les despeses de personal de l'estructura central de l'organització.
Els EUA són el principal donant de l'OMS: els diners que hi destinen suposen el 18% del total del pressupost de l'organisme. El pressupost del 2024-2025 és de 6.800 milions de dòlars. Els EUA proporcionen el 75% dels fons per al programa contra la sida i altres malalties de transmissió sexual i més de la meitat de les contribucions per combatre la tuberculosi, la malaltia infecciosa que provoca més morts al món. El següent gran donant és privat, la Fundació Bill & Melinda Gates, mentre que l'estat que més hi contribueix després dels EUA és Alemanya, amb un 3% del total del pressupost.
L'ordre de Trump indica que l'administració aturarà les negociacions per a un acord internacional per a la prevenció de pandèmies, iniciades el 2021, reassignarà el personal que treballa per a l'OMS i buscarà altres socis perquè es facin càrrec de les activitats necessàries que ara fa l'OMS als EUA.
Diversos experts han alertat que la retirada dels EUA suposarà una reducció del finançament global contra malalties com la sida, la pòlio i altres emergències sanitàries. "És una decisió presidencial cataclísmica", ha advertit a X Lawrence Gostin, professor de dret sanitari global a la Universitat de Georgetown i director del Centre de Dret de Salut Global de l'OMS, que ha subratllat que "Trump podria estar plantant les llavors per a la pròxima pandèmia". De fet, aquesta decisió arriba en un moment delicat, ja que l'any passat els EUA van ser el país amb més casos de grip aviària.
L'expert també indica que, "irònicament", aquesta decisió suposarà que els EUA cedeixin influència a altres potències com la Xina. A més, ha alertat que restarà avantatges competitius a les empreses estatunidenques, que "depenen de l'OMS per obtenir les dades necessàries per desenvolupar vacunes i teràpies". "En comptes de ser els primers a rebre vacunes, estarem al final de la fila".
Acord de París i cotxes elèctrics
Trump també ha abandonat l'Acord de París, com ja va fer el 2017, amb la qual cosa s'uneix a un grup de només tres països que no compleixen l'acord per intentar frenar l'escalfament global: l'Iran, Líbia i el Iemen. Segons una estimació feta pel portal especialitzat Carbon Brief basada en una agregació de models de diversos grups de recerca, el retorn de Trump podria suposar afegir 4.000 milions de tones a les emissions dels EUA el 2030. Durant la campanya, Trump va repetir el lema "Drill, baby, drill" per remarcar la seva intenció d'explotar al màxim els combustibles fòssils. La indústria d'aquest sector va contribuir amb 75 milions de dòlars a la campanya del republicà, segons el New York Times.
Entre les altres mesures que ja ha començat a aplicar en l'àmbit del medi ambient hi ha la revocació d'una ordre executiva no vinculant signada per Biden que establia que la meitat de tots els vehicles nous venuts a partir del 2030 fossin elèctrics.
Immigració
Entre les mesures estrella també hi ha la declaració de l'emergència nacional a la frontera sud, que permet redirigir fons i recursos per reforçar la seguretat a la frontera, inclòs el desplegament de l'exèrcit, per dur a terme les deportacions massives que Trump ha promès. Tot i això, a hores d'ara no hi ha detalls sobre els plans concrets ni com es finançaran. La declaració de l'emergència nacional, amb l'argument que "la sobirania dels EUA està sent atacada", permet als presidents evitar l'aprovació del Congrés i aplicar les mesures més ràpidament. No queda clar durant quant de temps mantindrà l'emergència vigent, però té el poder de mantenir-la tant com vulgui mentre el Congrés no l'hi bloquegi.
Als Estats Units es calcula que hi viuen més d'onze milions d'immigrants sense un estatus legal, la majoria dels quals en edat de treballar. Segons l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels Estats Units, el 2023 els treballadors nascuts a l'estranger, inclosos els indocumentats, representaven el 18,6% de la força de treball dels EUA i la taxa de persones ocupades entre els estrangers és cinc punts superior a la de la població autòctona. Això significa que una deportació a gran escala tindria un impacte molt significatiu en el mercat laboral del país. De fet, sectors com l'agrícola han instat Trump a evitar que els seus empleats siguin expulsats massivament perquè això trastocaria la cadena de subministrament d'aliments.
Colons jueus
En un gest cap a Benjamin Netanyahu, Trump ha aixecat les sancions que va imposar l'administració Biden contra colons israelians acusats d'estar implicats en actes violents contra palestins a Cisjordània. Aquesta mesura, que va ser un dels pocs moviments de l'anterior govern en contra del seu principal aliat al Pròxim Orient, suposava, entre d'altres, congelar els actius als EUA de les persones sancionades.
Canvis de noms
Una de les decisions més simbòliques que pràctiques és el canvi de nom que Trump ha decidit aplicar a dos accidents geogràfics del país: el golf de Mèxic passarà a dir-se golf d'Amèrica i la muntanya Denali, a Alaska, tornarà a dir-se McKinley. L'ordre insta el secretari de l'Interior a canviar els noms a les comunicacions federals i als mapes oficials. Però aquesta decisió no tindrà impacte en els noms que s'utilitzen internacionalment, fora dels Estats Units.
![Trump ensenyant les ordres executives signades als seus seguidors](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 7969 5315"%3E%3C/svg%3E)
