Pol Morillas: "A Trump no li ha fet falta ser dictador el primer dia perquè no té contrapesos"

BarcelonaLa segona administració de Donald Trump arriba forta. El president dels Estats Units es va estrenar dilluns amb una allau de decrets que marca el camí que seguirà el país, i el món, els pròxims quatre anys. En parlem amb el director del Cidob, Pol Morillas.

L’allau de decrets l'ha sorprès?

— El contingut no, tot són pilars de la política de Trump i d'una administració que ve reforçada per un perfil ideològic molt fort, d'acord amb l'agenda MAGA [Make America great again]. Hi ha un dèficit, fins i tot, de coses que esperaríem que hagués aprovat el primer dia, com els aranzels. Però el que reflecteix l’allau de decrets és aquesta lògica del poder absolut per part de la presidència dels Estats Units, tot i que no arriba a ser dictador el primer dia, com va dir en campanya. La presidència de Trump té molt pocs contrapesos: pel que fa als polítics, els demòcrates estan absents; als judicials, el Suprem ja li va garantir immunitat amb la sentència del juliol del 2024, i al legislatiu, té majoria a les dues cambres del Congrés. Per tant, no li ha calgut ser dictador el primer dia, sinó que amb ordres executives ha posat en marxa la seva agenda.

Un dels decrets més polèmics ha estat aquest perdó generalitzat a 1.500 condemnats per l'assalt al Capitoli, inclosos els de crims més violents. Quin missatge dona això?

— És que Trump no creu que aquestes persones estiguessin atemptant contra la llei. Ell creu, precisament, que eren lluitadors per la llibertat i pel futur de la democràcia nord-americana, cosa que, evidentment, és un contrasentit. Però aquest és el pensament de Trump que es veu reforçat en aquest segon mandat. És un pensament amb un ús de les institucions i un ús de la idea de la democràcia i les llibertats molt més partidista, molt més restrictiu, d'acord amb la seva pròpia agenda i la seva personalitat. I això és el que fa aquesta segona presidència molt diferent de la primera.

Com de diferent?

— El que canvia, clarament, és el context d'aquesta onada reaccionària populista, respecte a la del 2016 amb el Brexit i la primera victòria de Trump. Fonamentalment han canviat dues coses. Primer, que avui dia hi ha moltes menys forces que poden contrarestar aquesta onada populista, i a Europa és evident, amb Macron debilitat, Alemanya en hores baixes i Meloni a Itàlia com a aliada de Trump. I segon, que cada cop hi ha més països i més líders que parlen aquest mateix llenguatge de "la meva nació primer". I això fa que la narrativa de Trump i del moviment que ell personifica tingui menys contrapesos polítics i ideològics. Això ho fa més perillós, i hem d'estar més atents a aquesta segona onada que no a la primera.

Com interpreta el gest d'Elon Musk que sembla una salutació feixista?

— Jo diria que és impossible que ell no sàpiga que aquest símbol té les reminiscències que té, i que està fent referència a un símbol nazi. El context d’eufòria en el qual es fa importa ben poc respecte a la substància d'aquest símbol. I ve després d'una entrevista del mateix Musk amb la líder de la ultradreta alemanya, Alice Weidel, en què hi va haver certa tergiversació de la història quan es va parlar de Hitler com un comunista i sense atribuir-li cap responsabilitat sobre el fenomen del nazisme i l'extermini del poble jueu. Aquesta revisió històrica i la personalització de la interpretació de la història també van ser el símbol d’ahir [de la investidura].

Trump va dir que vol que el seu llegat sigui el de pacificador i unificador, però al mateix temps amenaça Panamà, Groenlàndia i el Canadà.

— És una contradicció, però en primera instància és un missatge al seu votant, que vol sentir que els Estats Units no s'involucraran en guerres, com efectivament va ser el cas durant la seva primera presidència. I, d'altra banda, també és fidel a la seva concepció de la política exterior basada en l'interès nacional americà per sobre de les relacions amb els aliats i les regulacions internacionals. No és només ja America first, és America first and only. El que està generant és una visió que no hi ha límits en l'ús de la força que obre la porta a actituds similars en altres llocs. I la segona conseqüència perillosa és que, davant d'aquesta retirada dels Estats Units de les convencions del dret internacional, altres ocuparan l'espai.

Com la sortida de l'OMS o l’Acord de París.

— Sí, i aquí parlo sobretot de la Xina, però no només de la Xina. Si els Estats Units es retiren d'aquestes convencions, la Xina ocuparà l'espai polític perquè aquestes institucions sonin més en un món que ja no està protagonitzat per Occident. I el món, des del punt de vista diplomàtic, deixarà de ser occidental i de l'ordre liberal internacional que coneixem. El món que es configuri l'endemà, les institucions que es configurin, pot tenir una filosofia molt diferent.

S'ha estrenat amb una treva a Gaza que ha permès que ahir s'envoltés de familiars d'ostatges israelians al Capital One Arena. ¿La treva és un triomf de Trump?

— És una prova que la diplomàcia és el contingut de l'acord, però també és qui signa l’acord. Els continguts no han canviat gaire respecte al que proposava l'administració Biden, però s’ha pogut aterrar perquè Trump, per a Netanyahu, era el bon interlocutor. El govern actual de Netanyahu no confiava en el de Biden ni hi tenia bona relació, però amb Trump parlen el mateix llenguatge respecte al futur de la regió.

En canvi, a Ucraïna, de moment, han passat 24 hores i no s’ha aturat la guerra, com deia Trump.

— En els últims dies de la campanya, ja va dir que probablement serien cent dies i no 24 hores. I això es va interpretar per part de Zelenski i Europa com que continuen fent de la defensa d'Ucraïna una línia estratègica fonamental. El convenciment que cal que Ucraïna tingui una posició de fortalesa en les futures negociacions amb Rússia és un llenguatge que Trump pot entendre, i és aquí on sembla que hi va haver un gir en la mentalitat de Trump. El punt d'arribada no ha canviat, acabar el conflicte tan aviat com es pugui, però la manera d'arribar-hi sí que ha canviat.

Sobre el decret d'emergència nacional a la frontera, ¿veu factible aquesta deportació d'11 milions de persones que preveia el projecte del 2025?

— Obama va deportar 3 milions d'immigrants en el seu mandat. Trump ha arribat a prometre fins a 11 milions de deportacions, fet que representa, com a mínim, dos desafiaments principals: un desafiament procedimental, com fer-ho administrativament, i un segon desafiament econòmic, en un país amb una gran dependència a la mà d'obra estrangera. Però si per aquests dos motius no ho pot arribar a fer, el que farà serà política espectacle, i mediatitzarà algunes d’aquestes deportacions per ensenyar que compleix el que promet.

També ha segellat la seva ofensiva antitrans, i ha parlat de dos gèneres i d'acabar amb certes teories de la raça. ¿La batalla cultural als Estats Units l'ha guanyada el moviment anti-woke?

— El que vol dir és que la batalla cultural s'instrumentalitza per la política dels Estats Units. La batalla cultural és un element definitori de la política nord-americana avui dia. I el que és més curiós de tot és que Trump parla de desregulació, de disminució del pes de l'Estat, i en aquest cas és l'estat qui determina, per sobre dels individus, que només existeixen dos gèneres. És una gran contradicció.