Estats Units

Trump insinua l'ús de la força militar per annexionar-se Groenlàndia i el canal de Panamà

El republicà ha assegurat en una roda de premsa des de Mar-a-Lago que necessita els territoris "per una qüestió de seguretat econòmica"

Donald Trump arribant ahir a la Trump Tower, a Manhattan.
3 min

WashingtonEl president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit que podria utilitzar l'ús de la força militar o pressions econòmiques per annexionar-se el canal de Panamà i Groenlàndia. "Els necessitem per una qüestió de seguretat econòmica", ha afirmat Trump aquest dimarts en una roda de premsa des de la seva residència de Mar-a-Lago només dues setmanes abans de prendre possessió del càrrec, i també ha amenaçat d'imposar noves tarifes a Dinamarca si no li entrega Groenlàndia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

No és la primera vegada que Trump fa referència a les seves aspiracions expansionistes. El mes de desembre passat ja va dir que volia comprar Groenlàndia i recuperar el canal de Panamà, ja que considera que controlar-los és vital per a la seguretat dels ciutadans nord-americans. En el cas del Canal, Trump va criticar la influència de la Xina sobre aquesta via marítima per argumentar la necessitat de recuperar el control perdut el 1999. La diferència és que ara el to és més agressiu i el republicà no descarta l'ús de la força.

El canal de Panamà és clau per al comerç marítim internacional, que connecta el Pacífic amb l'Atlàntic, i compta amb una afluència de 14.000 vaixells l'any. Pel que fa a Groenlàndia, la Heritage Foundation (el mateix think tank rere el Project 25 i que té influència sobre Trump) publicava un article el maig del 2019 en què exposa la importància geoestratègica del territori per a la seguretat militar dels Estats Units. "No m'hi comprometré", ha respost Trump quan un periodista li ha preguntat si descartaria l'ús de l'exèrcit. "Pot ser que hagis de fer alguna cosa. El canal de Panamà és vital per al nostre país", ha afegit. I ha reblat: "Necessitem Groenlàndia amb finalitats de seguretat nacional".

L'afirmació del president electe coincideix amb la visita del seu fill, Donald Trump Jr., a Groenlàndia aquest mateix dimarts. Segons explica Reuters, el motiu de la visita seria per gravar contingut per a un pòdcast. El govern de Dinamarca, del qual depèn el territori autònom de Groenlàndia, no ha volgut fer comentaris sobre la presència del fill del magnat perquè ho considera una "visita privada". La primera ministra, Mette Frederiksen, ha respost que l'illa "no està a la venda, ni ho estarà en el futur".

Hores abans, Donald Trump havia penjat un vídeo del seu avió privat aterrant a Nuuk, la capital de Groenlàndia. "Donald Jr., i els meus representants aterrant a Groenlàndia", ha escrit Trump. "Ells i el món lliure necessiten seguretat, força i PAU! Això és el que ha de passar. Fem Groenlàndia gran de nou", ha escrit en referència al seu lema de campanya "Make America great again".

Groenlàndia, seu d'una gran base militar nord-americana, és un territori autònom de Dinamarca, un aliat històric dels EUA i membre fundador de l'OTAN. Trump ha posat en dubte la legitimitat de Dinamarca respecte al control de Groenlàndia. En canvi, el canal de Panamà ha estat controlat exclusivament per Panamà durant més de 25 anys.

El Canadà, al punt de mira

L'annexió de Groenlàndia i el canal de Panamà se sumen a les reiterades insinuacions per part de Trump d'annexionar també el Canadà. A la roda de premsa, ha tornat a repetir l'argument que el Canadà hauria de formar part dels Estats Units, ja que, segons Trump, rep molt suport econòmic de Washington. Ha dit que en aquest cas no utilitzaria la força militar per aconseguir-ho, però sí que podria fer servir pressions econòmiques.

"Per què estem donant suport a un país, més de 200 milions l'any?", ha dit als periodistes. "El nostre exèrcit està a la seva disposició per a totes aquestes altres coses. Haurien de ser un estat. Això és el que li vaig dir a Trudeau quan va venir aquí." El passat 29 de novembre el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va visitar el magnat a Mar-a-Lago després que l'amenacés amb una guerra comercial.

L'anunci del republicà d'imposar tarifes del 25% sobre les importacions del Canadà ha estat un dels factors que ha fet caure Trudeau. El líder del Partit Liberal va anunciar dilluns que dimitia. Mentrestant, el populista Pierre Poilievre, del Partit Conservador, està agafant volada a les enquestes electorals imitant el llibre d'estil de Trump.

Fidel al seu estil, Trump s'ha allargat quasi una hora en una roda de premsa caòtica en la qual també ha amenaçat amb fer esclatar "l'infern" al Pròxim Orient si els ostatges retinguts per Hamàs no són alliberats abans de la seva presa de possessió el 20 gener. "Si no han tornat abans que jo assumeixi el càrrec, l'infern esclatarà al Pròxim Orient –ha assegurat–. I no serà bo per a Hamàs, i no serà bo, francament, per a ningú. L'infern esclatarà. No cal que digui més, però és el que és".

A la roda de premsa, el republicà també ha suggerit que el seu govern també canviarà el nom del Golf de Mèxic per Golf d'Americà.

stats