Hamàs ajorna l'alliberament d'ostatges "fins a nou avís" i acusa Israel de vulnerar l'alto el foc

WashingtonHamàs ha anunciat que ajornarà "fins a nou avís" l'alliberament d'ostatges israelians que estava previst per dissabte i acusa Israel de violar l'acord d'alto el foc. Fins ara hi havia hagut cinc intercanvis d'ostatges entre Israel i Hamàs. Al darrer, fa dos dies, el grup palestí va alliberar tres ostatges israelians i Tel-Aviv va deixar anar 183 presoners i detinguts.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

El portaveu de les Brigades Qassam, el braç armat de Hamàs, va dir que l'entrega dels presoners "que estava programada per dissabte [...] es posposarà fins a nou avís, fins que l'ocupant compleixi els acords i compensi els drets de les últimes setmanes retroactivament".

Al comunicat s'explica que des de l'inici de la treva, Hamàs "ha estat seguint les violacions de l'enemic i el seu incompliment" i posa, com a exemples, el retard en la data en què els palestins van poder tornar al nord de l'enclavament, cosa que hauria d'haver passat el dia 7 de l'acord, però que Israel va retardar cinc dies fins a l'alliberament de l'ostatge Arbel Yehud, el 30 de gener.

A més, Hamàs assenyala com a factor determinant per posposar l'alliberament d'ostatges els atacs i bombardejos que s'han continuat produint a la Franja de Gaza. Malgrat la treva, Israel ha continuat atacant Gaza i han matat almenys una trentena de persones. El grup també ha denunciat la lenta entrada de "subministraments d'ajuda" com una de les causes de la interrupció.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'ha reunit amb alts funcionaris de Defensa per valorar l'anunci de Hamàs. Segons han explicat dues fonts egípcies a Reuters, els mediadors de les negociacions per a la segona fase de l'alto el foc creuen que hi ha perill que es trenqui la treva després de la decisió de Hamàs a conseqüència de l'incompliment de la violació dels termes de l'acord per part de Tel-Aviv. Aquestes mateixes fonts explicaven que Hamàs ja no veu clares les garanties dels EUA per mantenir la treva donats els plans de Trump per expulsar els palestins de Gaza.

Pendents de la segona fase

Les converses per a la segona fase de l'alto el foc a Qatar ja estan en marxa i suposadament implicaria completar la retirada de les tropes israelianes fins al perímetre fronterer, l'alliberament de líders polítics històrics empresonats a Israel i la sortida dels últims ostatges. Els avenços en les negociacions s'han vist constantment eclipsats per les declaracions incendiàries del president estatunidenc, Donald Trump, que aquest dilluns ha tornat a defensar el suport al pla de neteja ètnica que vol perpetrar Israel contra els palestins.

Trump ha afirmat que, dins el pla dels EUA per reconvertir la Franja en una "Riviera del Pròxim Orient", els palestins expulsats de la seva terra a països veïns no tindrien dret a tornar a casa seva. L'afirmació la va fer el president en una entrevista amb la cadena Fox News on va parlar sobre la seva proposta per "posseir" la Franja de Gaza i convertir-la en un gran negoci immobiliari.

Al clip de l'entrevista amb Bret Braier, publicat per la cadena Fox aquesta matinada, Trump responia així a la pregunta de si els palestins podrien tornar a casa seva. "No, no ho farien perquè tindrien habitatges molt millors. En altres paraules, estic parlant de construir un lloc permanent per a ells". Trump va esmentar Jordània i Egipte com a països on s'enviaria els palestins de Gaza i va expressar optimisme sobre la possibilitat d'arribar a un "acord" amb els dos governs. Fa dues setmanes, Amman i el Caire van rebutjar la idea del republicà. Aquest dimarts està previst que el rei de Jordània, Abdullah II bin Al-Hussein, viatgi a Washington per reunir-se amb Trump a la Casa Blanca.

El ministre d'Exteriors egipci, Badr Abdelatty, ha parlat aquest dilluns amb el secretari d'Estat, Marco Rubio, per abordar els plans de Trump de desplaçar els gazatis al seu país. Poc després de la conversa , Egipte ha publicat un comunicat en què diu que l'única manera d'afrontar les amenaces sobre l'estabilitat regional és amb una visió indiscriminada envers el Pròxim Orient, on la comunitat internacional també tingui en compte els palestins que pateixen una "injustícia sense precedents" amb els seus drets bàsics. El país àrab insta a la comunitat internacional a adoptar una visió política unitària per resoldre la crisi palestina.

"Pensa-ho com un desenvolupament immobiliari per al futur. Seria un terreny preciós", deia Trump sobre la seva proposta, que va plantejar per primera vegada la setmana passada durant la visita del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Washington. Ja en el seu moment, quan va anunciar el pla la setmana passada durant la roda de premsa conjunta amb Netanyahu, Trump va assegurar que la Franja seria repoblada amb "gent del món", evitant especificar si els palestins tindrien dret a tornar-hi o no.

La Franja, "lliurada als EUA"

Les declaracions del president arriben després que alguns membres del seu gabinet reculessin davant l'anunci sorpresa de la setmana passada i asseguressin que els Estats Units no utilitzarien tropes per apropiar-se de Gaza. Més tard, en una publicació a Truth Social, Trump va confirmar aquesta versió, assegurant que seria Israel qui, després de derrotar Hamàs, hauria de lliurar-li el territori. "La Franja de Gaza hauria de ser lliurada als Estats Units per Israel quan acabin els combats", va escriure.

Amb tropes o sense, l'expulsió dels palestins de Gaza i la presa de control del territori per part dels EUA suposaria violar un grapat de lleis internacionals. De fet, l'expulsió que vol perpetrar Trump contra els palestins està tipificada com un crim contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional (TPI). La setmana passada, el republicà va imposar sancions contra el tribunal amb seu a la Haia, que s'aplicarien als seus treballadors que investiguin ciutadans dels EUA o els seus aliats, com ara Israel. A l'ordre, Trump vinculava la decisió de castigar el TPI com una represàlia per les ordres de detenció emeses per crims de guerra contra Netanyahu i l'aleshores ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant.

Els últims dies, Trump ja havia expressat que no confiava que l'alto el foc durés gaire més, mentre que les declaracions sobre desterrar els palestins de casa seva està donant ales a Netanyahu per fer fracassar la treva. Això, en clau interna, pot interessar al president israelià per a la seva supervivència política, perquè ha perdut suport al govern de coalició justament a causa de l'acord.