Trump diu que "animaria" Putin a atacar els aliats de l'OTAN que no contribueixin prou en defensa

BarcelonaLa retòrica inflamada de l'expresident estatunidenc i candidat republicà Donald Trump s'ha dirigit aquest dissabte a la nit contra els aliats de l'OTAN que, segons ell, no contribueixen prou a la defensa col·lectiva. Ha considerat que aquests països no haurien de quedar protegits per l'article 5 de l'Aliança Atlàntica, que estableix que el bloc ha de defensar qualsevol membre que rebi un atac. De fet, ha anat més lluny i ha dit que "encoratjaria" Rússia a "fer el que volgués amb ells".

En un acte electoral a Carolina del Sud –el pròxim estat a celebrar primàries de cara a les eleccions presidencials del novembre–, Trump s'ha referit a una reunió de l'OTAN mentre ell era president en què ha recordat que va avisar un cap d'estat d'un país aliat que els Estats Units no defensarien cap país "morós". "Un president d'un país gran es va aixecar i va preguntar: «Si no paguem i ens ataca Rússia, ens protegirà?»". I ha assegurat que va contestar: "No, no us protegiria. De fet, els encoratjaria que fessin amb vosaltres el que volguessin. Heu de pagar".

Trump ha fet aquests comentaris en un moment en què creix la preocupació a Europa davant del possible retorn del magnat a la Casa Blanca, tenint en compte la gran dependència respecte a Washington pel que fa a la capacitat militar i la defensa del continent europeu. Ja durant la campanya del 2016, Trump va advertir que consideraria abandonar les obligacions fixades pel tractat de l'Aliança Atlàntica i que garantiria només la defensa dels països que complissin el compromís de destinar un 2% del PIB a defensa. Després de la invasió russa d'Ucraïna, la necessitat d'assolir aquesta xifra ha tornat a prendre importància.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha contradit Trump i ha garantit que qualsevol atac a un aliat rebria una "resposta unitària i enèrgica". A més, l'ha acusat de fer declaracions que posen en risc la seguretat global. "Qualsevol suggeriment que els aliats no es defensaran entre ells soscava tota la nostra seguretat, inclosa la dels Estats Units, i posa els soldats estatunidencs i europeus en un risc més elevat", ha afirmat en un comunicat. També ha dit que espera que els Estats Units "continuïn sent un aliat fort i compromès" de l'OTAN, "independentment de qui guanyi les eleccions presidencials".

Un portaveu de la Casa Blanca, Andrew Bates, ha considerat que els comentaris de Trump són "terribles" i "trastornats". "En comptes de demanar guerres i de promoure un caos embogit, el president Biden continuarà reforçant el lideratge nord-americà i defensant els nostres interessos de seguretat nacional, no anant-hi en contra", ha dit en un comunicat.

Diversos líders europeus també han expressat la seva indignació. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha acusat Trump de "servir els interessos" de Vladímir Putin, mentre que el ministre polonès de Defensa, Wladyslaw Kosiniak-Kamysz, ha considerat que "cap campanya electoral és excusa per jugar amb la seguretat de l'Aliança". El comissari europeu de mercat intern, Thierry Breton, ha apuntat que probablement Trump no es referia al cap d'estat d'un país, sinó a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i a una conversa que van mantenir el 2020.

Els ministres d'Exteriors de França, Alemanya i Polònia es reuniran aquest dilluns a París amb l'objectiu de pactar un mecanisme de resposta als intents d'ingerències russes a través de diversos mètodes, com els robots informàtics, les operacions per comprar polítics i les campanyes de desinformació. Els tres ministres també tractaran altres qüestions de seguretat, amb protagonisme especial per a les ajudes a Ucraïna. Això inclou el debat sobre com materialitzar l'assistència en el terreny militar, després que a la cimera extraordinària dels Vint-i-set s'acordés finalment un paquet de 50.000 milions d'euros per a Kíiv per als pròxims quatre anys.

L'ajuda dels Estats Units a Ucraïna, bloquejada

La postura de Trump també inquieta Kíiv. Ucraïna fa mesos que espera que es desbloquegi el nou paquet d'ajuda militar, per valor de 60.000 milions de dòlars, encallat al Congrés dels Estats Units per les picabaralles electorals entre demòcrates i republicans i, sobretot, per les divisions internes al partit de Trump, alimentades per l'expresident.

A principis de novembre, el president Joe Biden va enviar al Congrés una sol·licitud “urgent” perquè aprovés una ajuda conjunta per a Ucraïna, Israel, Taiwan (de 95.000 milions de dòlars en total) i la frontera amb Mèxic. Després de tres mesos de negociacions, diumenge passat es va fer públic un projecte de llei pactat pels dos grups al Senat que garantia l'assistència promesa als països en guerra i que enduria la política migratòria a la frontera sud. Però l'acord va néixer mort, perquè de seguida l'ala republicana més conservadora va dir que no hi donaria suport, sobretot per la influència de Trump, que vol evitar que Biden pugui apuntar-se una victòria en els últims mesos de mandat.

Durant aquesta setmana han fracassat dos intents d'aprovar les ajudes al Senat, ja separades de la part de control de la immigració. Aquest diumenge al vespre, finalment, s'ha produït un petit avenç i s'ha desbloquejat la votació, que tindrà lloc els pròxims dies. Fins ara no hi havia hagut majoria ni tan sols per avançar cap a la votació, per la negativa de part dels republicans. Tot i això, encara que tiri endavant al Senat, podria continuar encallada a la Cambra de Representants, on els republicans tenen majoria.