Trump consolida el seu poder absolut sobre el partit a Milwaukee
MilwaukeeTots els cultes necessiten mites fundacionals per apuntalar les estructures de poder. Feia temps que Donald Trump ja havia aconseguit convertir el Partit Republicà en el seu partit, però l'atemptat del cap de setmana passat l'ha catapultat fins a un poder absolut que no es canalitza a través dels arguments, sinó de les emocions. "Déu és al meu costat", va dir l'expresident al tancament de la convenció republicana celebrada a Milwaukee.
"Déu estima Trump. Un centímetre en l'altra direcció i el tema de la conversa ara seria completament diferent", assegurava Bob Kunst dimecres a l'entrada del perímetre de seguretat del Fiserv Forum. Dijous, Robin Siebold estrenyia els llavis intentant contenir el plor quan ho recordava: "Va ser un autèntic miracle que se salvés. Veure'l tornar a aparèixer dilluns va ser molt emocionant". Vestit d'Oncle Sam i amb un altaveu, Duane Schwingel cridava a través d'un micro connectat a un altaveu: "No ho oblideu: el president Trump, l'home que interceptaria una bala per nosaltres". Schwingel portava l'orella dreta tapada amb un tros de gasa enganxada amb esparadrap. El gest era per "honrar" l'expresident. Després de l'atemptat, Trump ha aparegut aquests dies amb l'orella dreta tapada per un apòsit blanc impol·lut.
Així com s'acostava el dijous, el dia en què Trump havia de fer el discurs per acceptar formalment la candidatura republicana, a l'arena del Fiserv Forum es podien veure més orelles tapades amb una mica de gasa i esparadrap. Encara que no era l'únic element que mostrava el suport a Trump, anar caminant per dins del recinte de la convenció era trobar constantment iconografies del republicà: ja fos la seva cara, el seu nom o qualsevol element que s'hi pogués vincular. Fins i tot, la paraula criminal. A algunes de les samarretes hi posava "Votaré per un criminal", en referència a la condemna pels 34 càrrecs penals del cas Stormy Daniels.
L'atemptat l'ha ajudat a consolidar la imatge de "víctima política" entre els seus seguidors, però aquesta idea en realitat ja venia d'enrere pels quatre casos penals que en un principi se li imputaven. Ara, amb la sentència de la immunitat parcial, el cas dels papers de Mar-a-Lago ja s'ha desestimat, el veredicte del cas Stormy Daniels penja d'un fil i els altres dos continuen congelats. El que ha canviat el tiroteig dins les bases és aquesta idea de la providència divina respecte de Trump: que el republicà tingui Déu del seu costat, com ell va dir. Aquesta visió no només referma el poder absolut de Trump al partit, sinó també la convicció que passi el que passi ell serà el guanyador d'aquesta història perquè la seva voluntat va més enllà del que és humà. És l'heroi, i els herois perden en comptades ocasions.
El clan Trump
La idolatria de les bases republicanes cap a Trump és clau perquè hagi aconseguit coronar-se rei absolut, però també ha estat clau la capacitat per estendre el seu clan dins del Partit Republicà per assegurar-se'n el control. Si no fos per J.D. Vance, a qui l'expresident ha elegit com a successor, la foto de família al final per tancar la convenció hauria estat, literalment, una foto de família. L'absència d'antics dirigents republicans com George W. Bush parlava per si sola.
Tot el que passava per l'escenari i tothom que posava un peu a l'arena havien de comptar amb el beneplàcit de Trump. Nikki Haley i Ron DeSantis, els dos rivals del magnat a les primàries, van haver d'agenollar-se i besar l'anell del magnat –metafòricament– per tornar a ser readmesos dins del partit.
L'ostracisme no només es reserva als que han gosat disputar-li el poder al líder, sinó també als que són crítics amb ell. Quan el primer dia de la convenció el senador i delegat de Nebraska, Mitch McConnell, es va aixecar per llegir els suports que havia aconseguit Trump a les primàries d'aquest estat, la resta de delegats que hi havia a l'arena el van començar a escridassar. McConnell és un dels pocs republicans que es van atrevir a qüestionar Trump i mostrar el seu rebuig per l'assalt al Capitoli. Igual que amb McConnell, quan es pronunciava el nom d'algun "enemic" del partit, com el de Joe Biden o Kamala Harris, l'arena del Fiserv es convertia en una espècie de Colosseu on el públic l'escridassava sota l'aprovadora mirada de Trump.
Les enquestes mostren, per ara, el candidat com el probable guanyador de les pròximes eleccions. Els republicans no ho dubten i, de fet, quan se'ls pregunta què creuen que passarà si Trump perd al novembre, responen amb una mirada estranyada. "Jo i la majoria dels habitants de Carolina del Sud vam veure el president Donald J. Trump guanyar les eleccions del 2020 i ens les van robar a ell i a nosaltres, el poble. Sabem que tornaran a intentar robar-les, però no els ho deixarem fer", assegurava Harrison Musselwhite, un dels 50 delegats de Carolina del Sud.