Trump o Biden? Iowa marca l'inici del duel definitiu
Les enquestes donen una victòria clara a l'expresident a Iowa, on serà més decisiu saber qui aconsegueix el segon lloc
BarcelonaA la gent d'Iowa els agraden els candidats que trepitgen el territori i s'apropen a parlar amb la gent del carrer. Des del 1972, aquest estat obre la cursa cap a la presidència dels Estats Units i arrossega fins allà tots els aspirants a la Casa Blanca, que entren als petits cafès de poble o s'asseuen amb alguna família a la sala d'estar per demanar-los el vot. No és pas l'estil de Donald Trump, a qui li agraden els banys de masses. Però els seus grans mítings multitudinaris han aconseguit també convèncer els habitants d'aquest estat, que, segons les enquestes, trencaran la tradició de recompensar el candidat que més mans ha donat, i optaran per Donald Trump en els caucus republicans.
Amb el 92% de població blanca, agrícola (soja i etanol) i majoritàriament conservadora, és un estat poc representatiu del conjunt del país, i en les últimes conteses republicanes ha triat sempre el cavall perdedor (excepte el 2020, on Trump no tenia competència real). Però, igual que passa amb New Hampshire –el segon estat a votar–, el simple fet de ser els primers fa que els noms que hi surtin condicionin en certa manera la resta de la cursa.
L'any 2016 els caucus republicans en aquest estat rural i conservador van donar carabasses a Trump i va guanyar Ted Cruz, però aquest cop l'expresident arriba a Iowa amb la victòria quasi segura. Hi ha sis noms a la papereta, però les enquestes li donen més del 51% de vots, molt lluny del 17% i el 15% de Nikki Haley i Ron Desantis. El més interessant, doncs, serà saber qui d'aquests altres dos queda segon, ja que això li donarà més opcions de ser una veritable alternativa a Trump. "L'aparell del Partit Republicà tradicional és anti-Trump, però Trump té tant de poder i tanta gent que li deu el lloc on és que no hi poden fer res", diu Antonio Gurpegui, de l'Institut Franklin de la Universitat d'Alcalá. Tot plegat, a més de la força que li dona "la fidelitat els seus votants: una enquesta va preguntar a la seva base a qui creien més, si al seu pastor, als membres de la seva família o a Trump, i el 80% va dir que a Trump", destaca Gurpegui.
Són molts els votants republicans que creuen que els processos judicials oberts contra l'expresident són una persecució política, com ell denuncia. I més encara, el 70% dels votants republicans creu que va haver-hi frau electoral el 2020, segons una enquesta de la CNN.
Aconseguir els delegats com més aviat millor
Trump vol una victòria simbòlica a Iowa i New Hampshire que el catapulti cap a la nominació republicana. Trump està fent servir el banc dels acusats com a púlpit per llançar els seus missatges de campanya. Però també s'ha esforçat a assegurar-se tan ràpid com ha pogut els 1.215 delegats que necessita per aconseguir la nominació. I ho ha fet utilitzant la seva influència sobre alguns dels responsables electorals del partit a diferents estats. A Nevada, per exemple, el cap estatal del Partit Republicà, Michael McDonald, va vetar la participació en les primàries dels SuperPacs (comitès d'acció política que mouen molts diners), un moviment que ha perjudicat molt Desantis, i ho va fer poc després de participar en un dinar a Mar-a-Lago. Però un dels canvis més significatius és el de Califòrnia, que per primer cop a les primàries del 2024 no repartirà els delegats proporcionalment entre els candidats sinó que qui obtingui la majoria dels vots se'ls endurà tots.
"Com a expresident, Trump té ara un poder i una influència sobre el partit que no tenia el 2016 i l'està fent servir per modificar les regles del joc a favor seu. Però això és una cosa que faria qualsevol bon candidat si tingués la capacitat de fer-la, i a Trump només li servirà per aconseguir els delegats abans; els hauria aconseguit igualment, però més tard", diu per telèfon des de Washington John Fortier, del think tank American Enterprise Institute.
Fortier posa en dubte que el motiu ocult dels canvis sigui assegurar-se la candidatura abans que li arribi una condemna judicial. "És cert que en aquest cas tindria l'argument moral de dir que s'està intentant condemnar el candidat ja elegit", admet Fortier, però creu que ho hauria fet igualment.
L'analista tampoc creu que una condemna en plena campanya pugui canviar les perspectives electorals de Trump, si no ho han aconseguit les imputacions. "Les enquestes que diuen que la gent canviarà d'opinió sobre ell si hi ha una condemna ferma no me les acabo de creure", diu. Tampoc hi ha temps perquè hi hagi una sentència ferma abans del 5 de novembre, com a molt seria una condemna amb possibilitat d'apel·lació.
Les decisions de Colorado i Maine de vetar la candidatura de Trump "sembla clar que seran anul·lades pel Tribunal Suprem", diu Gurpegui. Un Suprem que també haurà de dirimir probablement la petició d'immunitat de Trump, que vol que es desestimi el judici pel seu paper en l'Assalt al Capitoli. L'alt tribunal, de majoria conservadora i tres magistrats nomenats per Trump, podria resoldre el primer cas en favor de Trump i el segon en contra, per mantenir la seva imatge d'imparcialitat. En qualsevol cas serà una campanya marcada pels tribunals.