Trump recula i revoca la congelació de les ajudes federals a programes socials
L'Oficina de Gestió i Pressupost de la Casa Blanca ha enviat l'ordre després que una jutgessa congelés la mesura
WashingtonL'administració de Donald Trump ha reculat en la decisió de congelar les ajudes federals que haurien pogut afectar milers de llars que depenen de programes subvencionats pel govern estatunidenc. Després que una jutgessa ordenés bloquejar temporalment la mesura, aquest dimecres l'Oficina de Gestió i Pressupost de la Casa Blanca (OMB) ha anunciat a les agències federals que "revoca" la mesura, segons el comunicat al qual ha tingut accés el Washington Post. L'actuació del president, més enllà del caos que va generar dins de l'administració, també va sembrar la confusió respecte als límits el poder presidencial, ja que estava assaltant una competència que a priori pertoca el legislatiu.
De fet, l'ordre amenaçava en generar un dels primers conflictes constitucionals de la nova administració Trump. La reculada menys de 24 hores després que hi intercedís la jutgessa mostra també com el republicà està intentant extralimitar-se en el seu poder presidencial i posa a prova el sistema de separació de poders dels Estats Units.
Dimarts a la tarda, poc abans que la mesura entrés en vigor, la jutgessa Loren L. AliKhan va acceptar recurs legal presentat per Democracy Forward i va aturar temporalment l'aplicació de l'ordre. L'escrit presentat a la justícia argumentava que l'ordre emesa per l'OMB viola la Primera Esmena i una llei governamental sobre com s'han d'aplicar les ordres executives.
Els fiscals generals de 22 estats també van anunciar dimarts diferents plans per presentar recursos legals, apuntant que la decisió de l'OMB és inconstitucional, ja que pretén intervenir en els poders del Congrés que, segons la carta magna, és qui té l'autoritat principal a l'hora de decidir com es gasten els diners dels contribuents.
L'oficina de Gestió i Pressupost de la Casa Blanca va enviar dilluns a la nit un memoràndum a totes les agències federals ordenant la suspensió de "tota l'assistència financera federal" que pugui estar relacionada amb les ordres executives que ha firmat durant els darrers dies el president. El text establia que la suspensió havia de començar a partir de les cinc de la tarda d'aquest dimarts (hora local).
L'afectació hauria tingut un impacte directe en els programes relacionats amb les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI), així com en l'agenda verda impulsada per l'expresident Joe Biden (coneguda com IRA), que Trump va manar desmantellar. Però la congelació també hauria pogut afectar un ventall més ampli de projectes federals relacionats amb projectes d'infraestructures i ajuda exterior. Al mateix temps, el govern Trump també va aturar l'ajuda als països pobres perquè obtinguin medicaments contra el VIH, la malària i altres. Es tracta d'un programa que salva milions de vides.
"Les agències federals han de suspendre temporalment totes les activitats relacionades amb el desemborsament de tota l'assistència financera federal, així com altres activitats pertinents de l'agència que puguin estar afectades per les ordres executives, incloent-hi l'assistència financera per a l'ajuda exterior, les organitzacions no governamentals, les DEI, la ideologia de gènere woke i el nou acord verd (the New Green Deal)", escrivia Vaeth, en la primera ordre enviada a les agències. L'objectiu de l'aturada era alinear-les amb les "prioritats" del president.
L’anunci del govern Trump va sembrar la confusió a tots els nivells administratius, ja que podria afectar milions de dòlars en ajudes estatals i locals i tenir un impacte directe en milers de famílies. L'excepció, segons el text, eren la Seguretat Social i el Medicaid. En principi també se n'haurien de salvar les ajudes dirigides directament a persones, encara que no queda clar si l'excepció tindrà efectes reals, ja que la majoria de programes es canalitzen a través d'organitzacions i no de persones.
"Més anarquia i caos als Estats Units mentre l’administració de Donald Trump desobeeix descaradament la llei retenint pràcticament tots els fons vitals que donen suport a programes a totes les comunitats del país. Si això continua, el poble nord-americà pagarà un preu terrible", va escriure el líder de la minoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, al seu perfil de X.
El que va intentar fer l'OMB es coneix com a impoundment (retenció de fons), una pràctica històrica amb què els presidents es neguen a gastar els diners que el Congrés ha assignat. Després que Richard Nixon portés l'impoundment a l’extrem i cancel·lés milers de milions de dòlars, el Congrés va aprovar la llei de control de retenció de fons (Impoundment Control Act) per limitar les capacitats de l'executiu sobre el legislatiu. La norma estableix que els presidents només poden utilitzar el poder de retenció presentant sol·licituds al Congrés sobre els fons que no volen gastar, i els legisladors han d’aprovar aquestes sol·licituds en un termini de 45 dies; en cas contrari, els fons són alliberats.
El document que ha presentat l’OMB no semblava seguir la línia del que estableix la llei, ja que ordenava començar a congelar els fons en les pròximes hores..
Tant Trump com els seus aliats, inclòs el futur director de l’OMB, Russell Vought, han argumentat que la llei de control de retenció de fons és inconstitucional i que el president té un poder ampli per cancel·lar despeses autoritzades pel Congrés. Es tracta d’una interpretació contrària a la lectura actual de la llei federal, que estableix que els presidents no poden cancel·lar unilateralment els fons aprovats pel Congrés.
Vought, que encara ha de ser certificat pel Senat, va escriure el capítol 2 del full de ruta ultraconservador Project 2025, en el qual defensava utilitzar el pressupost com una manera de sotmetre les agències federals a la voluntat del president. “L’agenda del president ha de ser el que importi als departaments i agències que operen sota la seva autoritat constitucional", escrivia Vought. Ara sembla que el director en funcions ja li està avançant la feina.