BarcelonaA les escales del Capitoli, el 2017, el llavors flamant president Donald Trump es va presentar com un outsider de la política amb la promesa de lluitar pels “homes i dones oblidats” dels Estats Units que, segons va dir, havien estat ignorats per les elits polítiques. Vuit anys després, el magnat megalomaníac ha tornat a la Casa Blanca amb una estampa molt diferent. En el seu segon discurs inaugural, aquest cop dins del Capitoli per resguardar-se del fred, es va rodejar dels homes més rics del món, poderosos de Silicon Valley i magnats financers, per proclamar l’inici d’una nova “època daurada” per al seu país.
La seva revolta contra les elits, que no es va materialitzar mai –la seva fita més important del seu primer govern va ser una gran retallada d’impostos a les classes més adinerades–, ha quedat substituïda per una aliança de broligarques tecnològics i financers. La paraula broligarca és una contracció de bro (abreviatura de germà, en anglès) i oligarca, que aquests dies ha inundat els mitjans de comunicació per explicar la influència d’aquesta nova aristocràcia, formada per figures com Elon Musk, Mark Zuckerberg, Peter Thiel, David Sacks o Marc Andreessen, en el nou govern de Trump.
Irònicament, la proclamació d’una “nova era daurada” de Trump durant la seva inauguració per prometre renovació i prosperitat ha fet ressorgir el terme Gilded Age, l’època daurada del segle XIX que va popularitzar l’escriptor satíric Mark Twain per descriure un període de creixement econòmic desmesurat, però també d’immenses desigualtats i corrupció. En aquell temps, mentre uns pocs magnats acumulaven grans fortunes, la classe treballadora vivia en condicions de precarietat extrema. Així, molts veuen les paraules de Trump com una evocació d’aquest passat, on els èxits econòmics beneficien només una minoria potentada, mentre que la resta continua patint les conseqüències d’un sistema desigual.
Els broligarques, que com els antics oligarques han acumulat un enorme poder econòmic i polític, encarnen una cultura hipermasculina i competitiva, marcats per la seva individualitat extrema i la falta de responsabilitat social. Segons la sociòloga nord-americana Brooke Harrington, coneguda pels seus estudis sobre desigualtat i riquesa extrema, aquests homes no només volen acumular riquesa i poder, sinó que aspiren a subvertir l'estat-nació com a estructura dominant, creant espais on puguin operar sense regulacions, lleis ni impostos.
El nou tecnofeudalisme
Aquesta ambició connecta amb el concepte de tecnofeudalisme, una idea desenvolupada en l’última dècada per economistes i teòrics socials per descriure l’evolució del capitalisme. Aquesta teoria explica com les grans empreses tecnològiques han passat de ser competidores en mercats oberts a convertir-se en monopolis que controlen infraestructures essencials, recursos digitals i dades personals, i concentren un poder immens de manera similar als senyors feudals medievals. En aquest context, els ciutadans es converteixen en dependents d’aquestes plataformes per treballar, comunicar-se o consumir, mentre els seus drets i la seva autonomia es redueixen.
Polítics, economistes i acadèmics progressistes han alertat sobre aquesta tendència, i han assenyalat que erosiona els mecanismes democràtics i incrementa les desigualtats. Però no són els únics, també hi ha acrítics a la dreta. Sorprenentment, un dels ideòlegs del trumpisme, Steve Bannon, ha qualificat Musk de “malvat” i Zuckerberg de “criminal”, i assegura que els broligarques són una amenaça la sobirania popular que busca influir en la política exterior, tecnològica i migratòria de Trump. Aquesta pugna entre el populisme nacionalista que va catapultar el president al poder i els interessos dels broligarques dominaran els primers passos del nou govern. Però si el passat és pròleg, és molt probable que Trump deixi un altre cop els seus oblidats a l'estacada.
![Steve Bannon, exassessor de Donald Trump.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
