El Tribunal Suprem dels Estats Units reconeix la immunitat presidencial de Trump però apunta que no en té per als "actes privats"
La decisió de l'alt tribunal amb molta probabilitat tindrà conseqüències sobre els tres casos penals que l'expresident té pendents
WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit que Donald Trump gaudeix d'immunitat, però amb matisos. Trump tindria "absoluta immunitat davant els càrrecs penals dins la seva autoritat constitucional", però "no hi ha immunitat per als actes no oficials". El quid de la qüestió ara serà destriar fins on arriben els actes presidencials i on comencen els personals en els tres casos penals que Trump té pendents, i en què ja ha intentat jugar la carta de la immunitat. La sentència ha estat aprovada per la majoria conservadora de l'alt tribunal (6-3) i arriba quatre mesos abans de les eleccions.
La decisió s'ha fet esperar, ja que és la primera vegada des de la pandèmia que el Suprem dels Estats Units es pronuncia sobre un cas al mes de juliol. Normalment, els magistrats deixen enllestits tots els casos al mes de juny. En total la sentència ocupa 119 pàgines: "La naturalesa del poder presidencial dona dret a un expresident a la immunitat absoluta davant un processament penal per les accions dins de la seva autoritat constitucional concloent i preclusiva; també té dret almenys a la presumpció d'immunitat de processament per a tots els seus actes oficials; no hi ha immunitat per als actes no oficials".
La resolució és una victòria per a Trump perquè ara la fiscalia que porta el cas de l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, i que es jutja a Washington, haurà de demostrar que les accions de Trump en els actes d'aquell dia eren privats i no presidencials. Un fet que no serà fàcil de discernir i que, de moment, ja promet a l'expresident una dilatació del judici. A la seva xarxa social, Truth Social, el magnat ha celebrat la decisió: "Una gran victòria de la Constitució i la democràcia. Orgullós de ser americà".
Només que el Suprem acceptés la seva apel·lació ja havia sigut una victòria per a Trump, que des d’un principi ha buscat posposar el judici federal de Washington al màxim possible. Una estratègia que també ha aplicat amb els altres dos casos penals que segueixen congelats (el de Mar-a-Lago i el de Geòrgia) i que va intentar utilitzar, sense èxit, per al cas Stormy Daniels. A l'haver d’esperar la resolució fins al juliol, s’ha assegurat que, a causa de l'endarreriment de l'inici del judici, el veredicte final del cas per l’intent de l’assalt al Capitoli no tingui temps d’arribar abans de les eleccions del 5 de novembre.
Territori desconegut
A tot aquest endarreriment, s’hi suma l’afegit que, si Trump aconsegueix ser reelegit president, podria utilitzar els seus poders presidencials per ordenar que se li retiressin els càrrecs tant en aquest judici com en el de Mar-a-Lago (que també és federal). Fins i tot també hi hauria la possibilitat que s’autoperdonés, encara que és molt menys probable. En tots dos casos els experts legals coincideixen a assenyalar que implicaria entrar en territori desconegut.
En el cas federal de Washington s’imputaven quatre delictes a l’expresident: dos de relacionats amb l’obstaculització de la certificació dels resultats de les eleccions del 2020, que s’estava duent a terme dins del Congrés el 6 de gener, quan es va produir l’assalt; un de conspiració, per intentar impedir la recol·lecció i el recompte de vots de les eleccions, i l’últim per haver intentat privar a la ciutadania d’un dret protegit per la llei federal, concretament el de vot.
Abans d’anar al Suprem, Trump ja havia recorregut al tribunal d’apel·lacions de Washington, però aquest li va denegar la immunitat presidencial en relació amb l’intent de revertir el resultat electoral i l’assalt al Capitoli. Per poder demanar que se li apliqui la immunitat, precisament, el que ha fet la defensa és girar la truita: assegurar que Trump estava intentant preservar la integritat del procés electoral.
Línia difusa
Durant els arguments orals a la sala del Suprem el passat 25 d’abril, l’advocat de Trump, John Sauer, va portar la lògica de la immunitat fins a l'extrem assegurant que, si un president ordenava l'assassinat d'un rival polític o bé orquestrava un cop d'estat en el càrrec, seguia tenint immunitat. Aquest va ser un dels motius que va fer que tots els nou jutges, inclosos els sis de perfil conservador, on n'hi ha tres que el mateix Trump va nomenar mentre era president, es mostressin escèptics a una immunitat total. La seva decisió no només tindria conseqüències sobre els judicis de Trump, sinó que afectaria tots els presidents futurs. No era una sentència fàcil, motiu pel qual en aquell moment semblava que acabarien decidint acceptant la immunitat, però amb limitacions.
Així i tot, el quid de la qüestió no era tan fins on arribava la immunitat, sinó quan s'havia d'aplicar o no. Sauer va insistir que Trump no volia la immunitat total, i que havia de ser imputat per la seva conducta privada, però que, si es tractava d’actes oficials, havia de gaudir d’aquesta immunitat.
El problema és que és molt difícil establir on comencen i on acaben els actes oficials i on comencen i on acaben els personals. Això va tornar a generar bastant debat entre els nou magistrats, no només per la difusa línia que diferencia el que és oficial del que és personal, sinó també perquè seguia sent igual de perillós donar immunitat plena en els actes oficials, ja que això donaria gairebé un poder total al president del país.