Tot tement la victòria de l’enemic interior

Washington“It is not looking good” (“No fa bona pinta”). Han demanat menjar coreà, que està boníssim però que se’ls està entravessant. Només fa dues hores que el canal públic PBS compta vots i el Ted i la Hellen han començat a servir-se una mica més de vi per alleujar les penes. Són demòcrates, com tot el veïnat.

Primer, la negació: “Els que voten Trump què es pensen? Que tornaran els dies sense inflació només perquè Trump sigui president? I ja veuran què queda per les escoles amb les retallades. Vosaltres, els europeus, prepareu-vos per veure entrar Putin per la porta del darrere... I si no venen immigrants, qui farà les feines?”

Després, les explicacions: “Harris és dona i és negra, i això, en aquest país, penalitza” o “Els demòcrates hem acabat votant contra Trump, més que a favor de Kamala”.

I al final, l’acceptació: “El 2016, Trump va representar el canvi. Avui és un gran entretenidor, un gran comunicador capaç de vendre mercaderia avariada. La gent lliga immigració amb delinqüència, i veu que a la farmàcia hi ha un vigilant privat amb pistola a la porta que abans no hi era, i que la meitat dels prestatges són vitrines que el dependent ha d’obrir amb una clau perquè ningú no robi res. Trump sabia el que deia quan, per contrast amb el seu «Amèrica primer», deia que Harris posava els criminals primer, o que Chicago s’havia tornat pitjor que l'Afganistan".

“Jo me’n vaig a dormir”. Són dos quarts d’onze i el Ted ja plega. No han tingut ni un minut d’il·lusió, aquesta nit. Han d’admetre el que temien: que quan Biden va renunciar a la reelecció va fer com l’entrenador que està perdent quan falta un quart d’hora i fa sortir una suplent que marca el gol de l’empat. Per a això va servir la renúncia de Biden en benefici de Harris, per empatar a les enquestes una elecció que estava perduda.

Trump està tornant. Està tornant la por, que és una condició diària de la vida americana des de l’11 de setembre del 2001, amb la diferència que, a poc a poc, el que va començar sent un enemic exterior s’ha anat convertint en enemic interior.

Una voluntària de Harris en un col·legi electoral de Washington no em vol donar el nom ni vol que li faci una foto. “He vingut a ajudar, no a complicar-me la vida. Fa unes setmanes vaig assistir a un briefing sobre el vot anticipat, i hi havia un delegat de Trump que va començar a dir-me: «Sembla mentida que representis una candidata que està a favor de l’assassinat de nadons». Al final li vaig dir: «Saps perfectament que això no és veritat, perquè matar nadons és un delicte. Millor que ho deixem córrer»”.

La por i la divisió. Harris guanya Trump entre els blancs que tenen estudis universitaris, i Trump s’emporta els vots dels blancs que van deixar els estudis a l’institut. Molts homes estan còmodes amb el masclisme de Trump. La majoria de les dones, no. La Jeannette Cruz és dissenyadora gràfica. Va néixer a Puerto Rico fa 35 anys i ha votat Kamala Harris. “Quan vaig sentir l’humorista de Trump al Madison Square Garden dient que érem una illa flotant d’escombraries em va fer molt de mal. A Puerto Rico tenim problemes, qui no en té? I no és motiu per burlar-se'n d’aquesta manera. Em vaig indignar tant que vaig trucar al meu pare i li vaig dir que no esperés avui a votar, sinó que fes vot anticipat per la Kamala".

-Hi ha racisme contra els porto-riquenys?

-A vegades notes que hi ha algú que no et saluda “p’atràs” [que no torna la salutació], i la majoria no sap que tenim la ciutadania americana perquè estem associats als Estats Units i ens veuen com qualsevol immigrant il·legal. Hi ha gent molt contrària a la immigració i no m’ho explico, perquè si tiren enrere en la seva família, els seus avis o besavis segur que eren immigrants. I Harris em generava molta esperança que amb una dona presidenta les coses poguessin canviar”.

El futur de la democràcia que plantejava Harris és una preocupació vaporosa; en canvi, la inflació o la immigració plantegen problemes materials. El que sembla sobrenatural és que els americans posin aquests problemes en mans d’un masclista, narcisista, culpable de 34 delictes, que va enviar la multitud a assaltar el Capitoli.