El teletreball i l'especulació buiden els gratacels de Manhattan

WashingtonLes oficines que omplen els icònics gratacels de la ciutat de Nova York estan en perill d'extinció. Aquesta és l'alerta que han aixecat els grans rentistes del sector immobiliari, que es troben amb una tendència difícil de revertir: cada vegada més empreses opten per estalviar-se pagar un espai físic perquè els seus treballadors facin la feina que podrien fer a casa. I això és especialment problemàtic en un districte com Manhattan, que acull el segon mercat d'oficines més car del món, que s'ha encarit per l'especulació de les últimes dècades i la històrica inflació del darrer any.

Les dades baten rècords: al voltant del 22% d'oficines estan buides, segons la consultora immobiliària Cushman & Wakefield, la xifra més alta des que van començar els registres el 1984. Això significa que en aquests moments hi ha gairebé 5 milions de metres quadrats d'espai disponible al conjunt de la ciutat de Nova York, l’equivalent a més de 40 gratacels de la mida de l'edifici Chrysler.

Aquesta tendència s’estén al conjunt dels Estats Units, on també s'han registrat rècords històrics, per sobre del 20%, en ciutats com Washington DC i Los Angeles. I en el conjunt de les 50 àrees metropolitanes del país el percentatge d'oficines desocupades ascendeix fins al 18,8%, segons les dades de Moody's Analytics. És una xifra que s'apropa perillosament als màxims registrats durant la crisi dels estalvis i préstecs que va sacsejar el mercat immobiliari nord-americà als anys 1980.

Un model de ciutat en crisi

Nova York fa anys que s'ha convertit en un lloc prohibitiu per a les rendes mitjanes i baixes. Ara ho és també per a les grans empreses. La imatge del novaiorquès –almenys, la de les pel·lícules– ha estat durant l'últim segle la d'un treballador qualificat, modern, que es desplaça en metro a l'oficina, situada en el 53è pis d'un edifici del Midtown Manhattan.

Aquesta imatge, que segueix sent fidel a la realitat, serà cada vegada menys habitual: la pandèmia va suposar un punt de no retorn per a moltes firmes, que han vist en el teletreball una oportunitat per estalviar i alhora guanyar productivitat. El treballador qualificat, modern, que té una feina d'ordinador per a una gran empresa, ja no cal que es desplaci fins al centre de treball: s'ha muntat una home office, un espai fet a mida, còmode i que li permet viure als afores, al camp o en un hostal per a expats a Bali.

I això té unes conseqüències que van molt més enllà del mercat immobiliari, de les grans empreses i dels treballadors qualificats. És un problema que afecta el conjunt dels novaiorquesos, en una ciutat que s'ha construït sobre un model oficinocèntric: les oficines generen el 21% de l'impost sobre els béns immobles de la ciutat, uns diners que es destinen a pagar escoles, habitatge públic, bombers, pensions, parcs i d'altres serveis essencials per al funcionament bàsic de la ciutat. En definitiva, com en totes les crisis, la immobiliària també impacta especialment les classes treballadores.

L'skyline perd valor

La crisi financera de l'any 2008, causada en gran part per les dinàmiques especulatives del mercat immobiliari, va obrir una nova finestra d'oportunitat als especuladors, que es van llançar a comprar espais d'oficines a Nova York i altres grans ciutats dels Estats Units. Malgrat que els va sortir rendible durant els primers anys, no esperaven la transformació dràstica del treball que ha implicat la pandèmia i la greu caiguda que ha suposat per als lloguers d'oficines. Tampoc no esperaven les pujades de tipus d'interès més agressives de les últimes quatre dècades, que ha desplegat la Reserva Federal per frenar la inflació i han encarit les hipoteques.

Cushman & Wakefield estima que el treball híbrid farà que les oficines buides als Estats Units superin un 55% els nivells previs a la pandèmia l'any 2030. Els inquilins de les oficines acostumen a signar contractes a llarg termini per assegurar-se l'estabilitat en el preu. Però cada any vencen més contractes dels que se signen i, arran de la pandèmia, moltes empreses decideixen anar-se'n a espais més petits o més allunyats del prohibitiu Midtown.

La portada de l'últim número del New York Magazine il·lustra aquesta nova realitat: els gratacels més icònics del món, símbol de la prosperitat d'una ciutat que aspirava a ser-ne la capital, han perdut valor i atractiu i es troben en decadència. "Hudson Yards: més de 2,5 milions de peus quadrats disponibles; 452 Fifth Ave: HSBC ha fugit a un lloc amb menys espai; 1740 Broadway: Blackstone ha retornat les claus", diu. I amb un cridaner titular alerta amb majúscules: "HAN PERDUT VALOR".