Joan Ramon Casas: "Si suprimeixes un pilar d'un pont d'aquestes dimensions és impossible que aguanti"

BarcelonaLes imatges de l'ensorrament del pont de Francis Scott Key, a Baltimore, han fet aquest dimarts la volta al món per la seva espectacularitat. La construcció, metàl·lica i d'uns 2,6 quilòmetres de llargada, s'ha ensorrat després que un vaixell de càrrega de 300 metres d'eslora xoqués contra un dels seus pilars, un fet sense precedents des que es va inaugurar l'any 1977. En parlem amb Joan Ramon Casas, catedràtic de ponts de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Què sabem d'aquest pont de Baltimore i quines característiques el definien?

— Es tracta d'un pont bastant conegut, amb una estructura metàl·lica en gelosia –barres d'acer que s'uneixen a determinats punts de la construcció– molt típica dels ponts de dimensions importants, especialment als Estats Units. En trobem de similars en diverses ciutats per on passa el Mississipí.

Era previsible que hi hagués un incident com aquest?

— L'impacte d'un vaixell és una situació que difícilment passa, una acció molt estranya, ja que els ponts que creuen estuaris o grans rius compten amb un canal de navegació amb una amplada suficient. Ho entenc com una acció accidental, com podria ser el cas d'un terratrèmol o d'un tren que descarrilés i impactés contra un pilar del pont, com va passar fa uns anys a Alemanya.

Com s'explica que el pont s'hagi ensorrat?

— Si suprimeixes un dels pilars d'un pont com aquest, tan gros i de tant volum, perd un dels seus suports importants i cau. Si el pont hagués tingut unes dimensions més petites i uns pilars més junts potser hauria aguantat, però en ponts d'aquestes dimensions és impossible.

Què ha fallat perquè el pilar cedís?

— Probablement quan es van calcular les defenses del pilar no es va considerar la possibilitat de l'impacte d'un vaixell tan gros. El pont es va construir als anys 70 i pot ser que llavors els vaixells no fossin de tantes tones i es fes un càlcul amb altres hipòtesis.

Com es fa aquest càlcul?

— En funció de la massa dels vaixells i la velocitat a la qual circulen. L'energia que transmeten ha de ser absorbida pel pont en cas d'impacte. Si el pilar no és suficient, de vegades es pot construir una protecció, sigui amb una escullera o, de manera més definitiva, amb altres pilars clavats al fons del riu o fins i tot amb una illa artificial.

La prevenció, doncs, passa per actualitzar aquests càlculs i adaptar els ponts?

— Exacte. En els últims anys, per exemple, s'han hagut d'aixecar ponts a Nova York perquè els vaixells no passaven. S'havien construït pensant en vaixells d'unes dimensions determinades, però això ha anat augmentant, tant pel que fa a les seves dimensions com a la massa que transporten. Són vaixells més alts i amples. El canal de Panamà també es va haver d'engrandir fa uns anys pel mateix motiu.