El Suprem dels Estats Units anul·la el pla de Biden per eliminar el deute estudiantil
Segon assalt ultraconservador de la màxima instància judicial l'endemà de posar fi també a la discriminació positiva a les universitats
WashingtonQuan Donald Trump va deixar la presidència dels Estats Units, ho va deixar tot lligat i ben lligat. Un mes abans de perdre les eleccions del 2020, va assegurar-se una majoria afí al poder judicial amb la polèmica nominació d'Amy Coney Barrett per ocupar la vacant de la progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Va ser la tercera vegada que utilitzava la potestat presidencial per designar jutges vitalicis a la màxima instància judicial.
Els nou jutges del Suprem ja van protagonitzar l'any passat una sèrie de decisions polèmiques, de caràcter ultraconservador, com l'anul·lació del dret federal a l'avortament, l'ampliació del dret a portar armes, la limitació de la regulació ambiental i l'aproximació entre Església i estat. I aquesta setmana, l'última abans de començar vacances, els sis jutges conservadors s'han tornat a imposar als tres progressistes en un segon paquet de sentències controvertides.
L'última decisió del curs judicial ha suposat un cop dur per al govern de Joe Biden i per a desenes de milions d'estudiants universitaris. El Suprem ha anul·lat aquest divendres una de les grans promeses de campanya del president: la condonació de part del deute estudiantil. Concretament, la majoria conservadora ha donat la raó als sis estats republicans que van denunciar la mesura amb l'argument que Biden no tenia potestat per aprovar-la sense l'autorització del Congrés.
Doble garrotada als estudiants amb menys recursos
El pagament dels deutes estudiantils, una càrrega que el país fa anys que arrossega i ja suma més de 2 bilions de dòlars, està aturat des de fa tres anys a causa d'una moratòria que hi va imposar Trump quan va arribar la pandèmia. La proposta de Biden consistia a perdonar, un cop venci al setembre la moratòria, 10.000 dòlars de deute federal a tots aquells estudiants amb sous inferiors a 125.000 dòlars l'any i 10.000 dòlars addicionals per a tots aquells que van accedir a la universitat amb ajudes públiques pel baix nivell d'ingressos.
La sentència del Suprem és una mala notícia per als 43 milions de deutors que podien optar al pla, la meitat dels quals s'haurien vist beneficiats amb la cancel·lació de tot el deute. I perjudicarà sobretot els estudiants amb menys recursos, majoritàriament llatins i afroamericans, que dijous ja van rebre una altra garrotada amb la sentència que posava punt final a la discriminació positiva als programes d'admissió a les universitats, que tenien en compte la desigualtat d'oportunitats racial.
És legal discriminar homosexuals
A més, el Tribunal Suprem nord-americà ha perpetrat aquest divendres un nou atac contra el col·lectiu LGTBI. També amb una majoria de sis vots a tres, els jutges conservadors han donat la raó a la dissenyadora web de Colorado que es va negar a prestar els seus serveis a casaments entre homosexuals. Lorie Smith, una cristiana evangèlica de 38 anys, va presentar una demanda contra una llei de l'estat de Colorado que impedia a les empreses discriminar per motius d'orientació sexual. I en la seva penúltima decisió abans de vacances, la màxima instància judicial li ha donat la raó.
Smith volia ampliar el seu negoci per oferir serveis de creació de pàgines web per a noces, però amb una restricció: no treballar per a parelles gais, cosa que va en contra de la llei de Colorado, que obliga a no discriminar per orientació sexual. Segons la seva advocada, l'obligació d'acceptar un encàrrec d'una parella homosexual vulneraria la seva lliure expressió perquè difondria implícitament un missatge favorable al matrimoni igualitari, que ella nega.
El Suprem ha sentenciat a favor seu assegurant que la primera esmena de la Constitució la protegeix davant aquesta llei: "L'oportunitat de pensar per nosaltres mateixos i d'expressar lliurement aquests pensaments és una de les nostres llibertats més preuades, manté forta la nostra república". Aquest cas ha generat molta polèmica perquè sembla fabricat expressament per posar fi a la llei de no-discriminació: en el moment de fer la denúncia, Smith ni tan sols havia llançat el seu servei de webs per a casaments i no tenia cap encàrrec de parelles homosexuals.