Què és el Superdimarts i què s'hi juguen Biden i Trump?
L'alt tribunal atura els intents d'inhabilitar la candidatura de Trump pel seu paper d'instigador de la insurrecció del 6 de gener del 2021
WashingtonEl Superdimarts és com es coneix la jornada electoral on voten més estats i, per tant, es reparteix el nombre més gran de delegats en el procés de primàries als Estats Units. Hi ha en joc un terç dels delegats que aniran a les convencions republicana i demòcrata que decidiran qui seran els seus candidats a les eleccions del 5 de novembre. Les votacions es fan en quinze estats i un territori, la Samoa Americana; també es fan públics els resultats del vot per correu dels demòcrates a Iowa. Amb tota probabilitat, tal com ja apunten les enquestes, Trump acabarà coronant-se com el favorit de la nit per ser el candidat republicà a la presidència. Encara que tècnicament no haurà aconseguit la xifra màgica (1.215) per ser nominat a la convenció del Partit Republicà del juliol, sí que s'assegurarà la distància que el separa de la seva rival, l'exgovernadora de Carolina del Sud Nikki Haley. Trump ja suma 244 delegats i Haley només en té 43.
Amb aquestes perspectives tan desfavorables, les dues preguntes que persegueixen Haley des de fa dies és si finalment retirarà la candidatura i si, en aquest cas, donarà suport o no a Trump. De moment, Haley no s'ha volgut mullar, però en una entrevista a la NBC va insinuar que ja no se sentia vinculada a la promesa d'haver de reforçar la nominació republicana. Normalment, el Superdimarts sol ser un dia clau perquè finalment un dels candidats aconsegueix avantatjar els altres amb molta diferència, com va passar el 2020 entre Joe Biden i Bernie Sanders. Però enguany no s'espera cap gran cap gir de guió, sinó la consolidació de l'embranzida de Trump i Biden com a candidats preferits dels seus partits.
Una data clau al calendari electoral
Normalment, el superdimarts se celebra el primer dimarts del mes de març. Els dos estats on hi ha més delegats en joc són Texas i Califòrnia. El primer té 161 delegats republicans i 244 demòcrates, i el segon en té 169 de republicans i 424 de demòcrates. Amb la gestió de la immigració com un dels grans temes de la campanya, la frontera de Texas s'ha convertit en un punt calent. El malestar de l'estat amb l'administració Biden s'ha fet palès en diverses ocasions.
El Superdimarts del 2020 Biden va guanyar a Texas amb el 34% dels vots i a Califòrnia va quedar segon per darrere de Bernie Sanders, amb el 36% dels vots. Si Biden compleix el que preveuen les enquestes, el 19 de març ja podria haver aconseguit els 1.968 delegats mínims per tenir assegurada la nominació demòcrata. Actualment en té 206.
Sobre l'ascens meteòric del president plana l'amenaça del vot protesta. A Michigan, Biden ja el va patir a causa del seu suport explícit a Israel en el conflicte de Gaza i li va costar dos delegats dels 117 que estaven en joc. Les regles del Partit Demòcrata permeten que a les paperetes de votació hi pugui aparèixer la casella de “sense preferència” i que aquesta opció pugui obtenir delegats igual que qualsevol altre candidat. Aquests delegats "sense preferència" arribaran sense cap compromís a les votacions de la convenció del Partit Demòcrata de l'agost i podran triar a qui votar.
Trump podrà ser candidat a les primàries
El nom de Trump pot aparèixer a les paperetes de votació de Colorado aquest Superdimarts. Un dia abans de les primàries en aquest estat, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha donat la raó a l'expresident i ha rebutjat el veto de Colorado, que havia decidit excloure'l de les votacions pel seu paper d'instigador de la insurrecció del 6 de gener del 2021. El Suprem ha conclòs que l'esmena 14 de la secció tercera -que preveu la inhabilitació de qualsevol funcionari que hagi participat en una insurrecció- no impedeix que Trump pugui presentar-se a les votacions.
La sentència, que ha estat unànime, posa fi també als processos oberts a Maine i a Illinois de fer fora Trump de les primàries pels seus intents de capgirar els resultats electorals del 2020 i instigar l'assalt al Capitoli. També posa fi al debat que s'havia generat sobre si la paraula "officer", que serveix per referir-se als funcionaris dins l'esmena constitucional, afectava també la figura del president i el vicepresident, perquè no se'ls explicita al text. El Suprem, que té una majoria conservadora de 6 sobre 3 i tres magistrats nomenats directament per Trump, ha determinat que només el Congrés pot fer complir la disposició constitucional contra els funcionaris i candidats federals.
Durant l'audiència dels discursos inicials al febrer, els magistrats del Suprem ja s'havien mostrat escèptics amb la idea d'impedir que Trump es pogués presentar a les primàries de Colorado. De fet, les paperetes amb el nom de Trump ja s'havien imprès mentre el tribunal encara deliberava. Colorado va retirar la candidatura de Trump a les primàries del seu estat el desembre passat quan el tribunal va decidir que l'expresident havia participat en els disturbis del 6 de gener. L'equip legal del magnat, disconforme amb la decisió, va recórrer al gener el Tribunal Suprem el veto imposat.
El dictamen sobre la seva elegibilitat suposa una victòria de Trump als tribunals que, de moment, li permetrà mantenir-se en la cursa per a la Casa Blanca. El Tribunal Suprem haurà de dirimir també si Trump tenia o no immunitat total mentre era president, tal com al·lega per demanar que es desestimi precisament el cas obert contra ell per l'assalt al Capitoli.
Sense data encara per al judici de Geòrgia -on se l'acusa d'intentar canviar els resultats electorals-, Washington DC -per l'assalt al Capitoli- i Florida -per retenir documents classificats a la seva mansió de Mar-a-Lago-, l'únic judici que actualment té alguna possibilitat de frenar el seu ascens és el de Nova York. El 25 de març hi ha programada la primera sessió pel cas de Stormy Daniels, l'actriu porno amb qui Trump va mantenir una relació i després va pagar-li per comprar el seu silenci. La justícia l'acusa de delictes relacionats amb falsificació documental, un tipus de crim que està penat amb fins a quatre anys de presó. I, en aquest cas, Trump no podria perdonar-se a si mateix si recupera la presidència perquè es tracta d'un cas estatal i no pas federal.