Stoltenberg pressiona els Estats Units per desencallar l'ajuda per a Kíiv
El cap de l'OTAN es reunirà amb el president del Congrés, on els republicans bloquegen un nou paquet per a Ucraïna
BarcelonaEl bloqueig dels nous paquets d'ajuda dels Estats Units per a Ucraïna no inquieta només Kíiv, sinó que ha fet saltar les alarmes també als despatxos de l'OTAN. El secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, ha començat aquest dilluns una visita oficial a Washington amb la qual intentarà convèncer de la necessitat de continuar donant suport a les tropes de Volodímir Zelenski.
Stoltenberg s'ha reunit amb el secretari d'Estat, Antony Blinken, i el de Defensa, Lloyd Austin, i aquest dimarts té programada una reunió amb el president de la Cambra de Representants, el republicà Mike Johnson, i altres líders del Congrés. La clau per garantir l'assistència a Ucraïna la tenen els congressistes republicans, que tenen majoria a la cambra baixa, i que fa setmanes que bloquegen un nou paquet d'ajuda al país, de 61.000 milions de dòlars (uns 56.000 milions d'euros).
A principis de novembre, el president Joe Biden va enviar al Congrés una sol·licitud “urgent” perquè aprovés una ajuda conjunta de 105.000 milions per a Ucraïna, Israel, Taiwan i la frontera sud amb Mèxic. Però els congressistes republicans volen que s'aprovin dos paquets separats, un per a Ucraïna i un altre per a Israel, i també que aquesta ajuda vagi lligada a polítiques per enfortir el control de la frontera sud dels Estats Units, una línia vermella per als demòcrates.
En una roda de premsa conjunta, tant Blinken com Stoltenberg han fet referència a aquest bloqueig i han assegurat que tallar l'aixeta de les armes a Kíiv només reforça l'exèrcit de Putin. El cap de la diplomàcia nord-americana ha subratllat que és "vital" que el Congrés aprovi el paquet, perquè, si no, "tot el que Ucraïna ha aconseguit, i que hem ajudat a aconseguir, estarà en perill". "A més –ha continuat–, això enviaria un missatge erroni als nostres adversaris: que no ens prenem seriosament la defensa de la llibertat i de la democràcia". "Ens hem d'assegurar que no passi", ha conclòs.
Stoltenberg ha utilitzat arguments similars. "Amb una minúscula fracció de la despesa anual en defensa, els Estats Units han ajudat Ucraïna a destruir la major part de la capacitat de combat de Rússia, sense posar cap soldat americà en perill", ha dit. I ha alertat que "una victòria russa donaria ales a l'Iran, Corea del Nord i la Xina", cosa que "no només és important per a la seguretat d'Europa, sinó també per a la dels Estats Units". "Ajudar Ucraïna no és caritat; és una inversió en la nostra pròpia seguretat –ha afirmat–. Si volem una pau justa i duradora, hem de proveir Ucraïna amb més armes i munició. Les armes per a Ucraïna són el camí a la pau", ha sostingut.
Manca de munició
La setmana passada, el secretari general de l'OTAN va admetre que la guerra a Ucraïna s'ha convertit en una "batalla per la munició", i va admetre que és "absolutament necessari" augmentar la producció per poder continuar ajudant Kíiv. L'Aliança va firmar dimarts passat un contracte de 1.100 milions d'euros per comprar centenars de milers de projectils d'artilleria per reposar les pròpies reserves i poder continuar nodrint l'exèrcit ucraïnès. Amb tot, aquest procés trigarà mesos.
La manca de munició és un dels factors que contribueix a l'estancament de la guerra. A l'estiu, Ucraïna disparava entre 4.000 i 7.000 projectils d'artilleria cada dia, mentre que Rússia en llançava més de 20.000, segons estimacions de la Unió Europea. Kíiv fa temps que alerta de l'escassetat de munició, cosa que ha obligat als soldats al camp de batalla a començar a racionar els projectils, segons el Financial Times, mentre que les tropes russes intensifiquen els seus atacs.
Les últimes setmanes, les tropes de Moscou han aconseguit avançar en diversos fronts de l'est, sobretot al voltant i dins d'Avdíivka, a Donetsk, i a l'oest de Kreminnà, a Lugansk, segons diverses fonts independents que fan seguiment de la guerra, com l'Institute for the Study of War. L'exèrcit rus també intenta empènyer a la regió de Khàrkiv, al nord-est d'Ucraïna. Aquest dilluns, el ministeri de Defensa rus ha assegurat que ha pres el control de la petita localitat de Tabaivka, tot i que Ucraïna ho ha desmentit.
Lluita contra la corrupció
Per verificar l'ús que les tropes ucraïneses fan de les armes que reben dels Estats Units, aquest dilluns han arribat al país en guerra inspectors nord-americans, que mantindran diverses reunions. Segons un informe oficial estatunidenc publicat aquest mes, Washington no ha pogut establir el destí d'armament enviat a Ucraïna per valor de mil milions de dòlars. La suposada manca de control sobre l'ajuda que s'envia a Kíiv és un dels arguments del Partit Republicà per mantenir bloquejada la nova partida.
El govern de Zelenski fa esforços per demostrar que fa avenços en la lluita contra la corrupció en l'àmbit militar. Aquest dilluns, el ministre de Defensa ucraïnès, Rustem Umérov, ha explicat que ha recuperat 1.500 milions de hrívnies (més de 36 milions d'euros) que s'havien transferit a un intermediari per comprar munició per a artilleria a un preu inflat.
Umérov també ha fet referència a altres irregularitats, i ha assegurat que el ministeri fa "inspeccions no planejades" als magatzems de les unitats militars per identificar possibles fraus o casos en què no s'ha entregat el material pactat. Ha indicat, per exemple, que s'ha descobert que no es va distribuir menjar per valor de més d'1,2 milions d'euros, cosa que ha derivat en un canvi de proveïdors en algunes unitats. El setembre de l'any passat, Zelenski va cessar el titular de Defensa, Oleksí Réznikov, arran d'una sèrie d'informacions de corrupteles i mala gestió financera al seu departament.