Les polèmiques bombes de dispersió que Biden envia a Zelenski

Els Estats Units anuncien l'enviament amb la intenció que sigui un cop d'efecte en la contraofensiva

Biden i Zelenski a Kíiv, aquest matí.
4 min

WashingtonDesprés de mesos de debat intern, l'administració de Joe Biden ha anunciat aquest divendres un polèmic moviment que pot suposar un cop d'efecte en la contraofensiva ucraïnesa contra Rússia: enviarà a Kiev un nou paquet militar de 800 milions de dòlars, que inclou les polèmiques bombes de dispersió. El subministrament d'aquest armament ha generat controvèrsia entre els aliats, ja que està prohibit en la majoria de països del món per la seva crueltat contra la població civil. Malgrat les crítiques públiques dels ministeris d'exteriors alemany i francès, i d'organitzacions com Human Rights Watch, la Casa Blanca ha confirmat aquest divendres la noticia, que el Pentàgon detallarà durant la matinada.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"No ha estat una decisió senzilla. És una decisió que hem anat aplaçant, i que ha requerit una important anàlisi dels potencials riscos per a la població civil", ha dit el portaveu de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, que ha defensat l'enviament d'armament com a resposta a les bombes de dispersió que porta disparant Rússia des de l'inici de la guerra: "No deixarem Ucraïna indefensa", ha assegurat.

Les bombes de dispersió –concretament, les DPICM de 155 mm– dotaran el país d'unes capacitats ofensives molt superiors, que fa mesos que estan sent utilitzades pels russos al front de batalla. Aquests explosius, que poden ser llançats des de l'aire o disparats des de terra, es divideixen en la seva trajectòria en centenars de submunicions, o bombes més petites, que s'escampen de manera indiscriminada sobre una àrea de fins a 30.000 metres quadrats. Com a resultat, provoquen la destrucció sense miraments de nombrosos objectius, sense distingir entre població civil i militar. 

Precisament, aquestes bombes són polèmiques perquè, tal com passa amb les mines antipersona, poden quedar-se sense detonar, fet que representa un perill per a la població durant les dècades posteriors. De fet, entre el 10% i el 40% de les municions es queden sense detonar, segons dades del Comitè Internacional de la Creu Roja.

A més, segons les dades obtingudes d'altres guerres pel Cluster Munition Monitor, prop del 40% de les víctimes de bombes de dispersió són nens, ja que les confonen amb joguines per la forma i el color brillant i, quan les agafen, les detonen. Sobre aquesta qüestió, el portaveu del Pentàgon, Pat Ryder, va assegurar dijous que, en cas de prendre aquesta decisió, els EUA "seleccionarien acuradament les municions amb menys taxes de no detonació".

Per aquest motiu estan prohibides pels 123 països que s'han adherit a la Convenció sobre les Bombes de Dispersió del 2008, que no han signat ni els Estats Units, ni Ucraïna, ni Rússia, ni 71 països més. Sí que l'han signat, però, els principals aliats occidentals de Washington, com el Regne Unit, Alemanya o França, que miren amb recel el nou moviment del Pentàgon. Malgrat que no és il·legal segons el dret internacional utilitzar aquestes bombes per atacar tropes o vehicles enemics, sí que constitueix un crim de guerra utilitzar-les contra civils, fet que per la seva naturalesa és molt difícil de controlar.

Els EUA eludiran la seva pròpia legislació

Les bombes de dispersió han estat utilitzades des de la Segona Guerra Mundial en més d'una trentena de conflictes, segons el Cluster Munition Monitor. L'última vegada que el país nord-americà les ha utilitzat sistemàticament va ser durant la guerra d'Iraq, del 2003 al 2006. L'any 2008 el secretari de Defensa, Robert Gates, va emetre una directiva que va prohibir la producció, ús o transferència de municions de dispersió amb un percentatge d'error, o no detonació, superior a l'1% i va imposar un termini de 10 anys per destruir les armes existents que superessin aquest límit. Però nombrosos mitjans van documentar un cas d'ús posterior, contra un camp d'entrenament d'Al-Qaida l'any 2009. 

Ara el país nord-americà torna a considerar-les pel paper clau que podrien jugar a la guerra d'Ucraïna. Per fer-ho, es dona per descomptat que eludiran aquesta legislació, atès que diversos càrrecs nord-americans afirmen que el percentatge de submunicions sense explotar que aniran a Ucraïna és "inferior al 3%", en contraposició a l'armament rus, que tindria un índex d'error de prop del 40%.

Veïns de Pervomaiskyi, a la regió de Khàrkiv, afectats per un bombardeig rus.

No hi ha cap certesa que es compleixi el límit establert, de l'1%, ni el que presumeixen les estimacions oficials, del 2,35%. "Coneixem informes que indiquen que certes DPICM de 155 mm tenen un percentatge d'error més elevat", assegura un membre del Pentàgon al Washington Post. A més, un informe del 2022 del Congrés va assenyalar "discrepàncies significatives amb les estimacions del marge d'error" de les bombes de dispersió, i va assegurar que aquesta es troba "entre el 2% i el 5%".

"La falta de transparència sobre aquesta xifra és decebedora i no té precedents –assegura Mary Wareham, directora de la divisió d'armes de Human Rights Watch–. És descoratjador veure com s'eludeix la norma establerta de l'1%, ja que donarà lloc a més municions sense esclatar, fet que suposarà una amenaça encara més gran per als civils, incloent-hi els desminadors".

stats